Entrevista

“Els espais familiars són una forma dir a les famílies: sou els protagonistes de l’educació dels vostres fills”

Entrevista a Àngels Castillo i Margarita Rama, educadores de l’espai familiar El Torrent, servei que s’ha posat en marxa aquest curs al districte de Nou Barris

Victòria Oliveres
6/4/2017
Espai Familiar El Torrent, al Barri de Roquetes Enlarge
Espai Familiar El Torrent, al Barri de Roquetes / © SANDRA LÁZARO

Hi ha opcions educatives per als nens i nenes de 0 a 3 anys més enllà de l’escola bressol. Una d’elles són els espais familiars, on infants, pares i mares comparteixen el joc lliure i aprenen de la relació amb altres famílies. No s’intenta donar lliçons ni es jutja cap tipus de criança “perquè totes són acceptables”. Així ho veuen l’Àngels Castillo i la Margarita Rama, les educadores de l’espai familiar El Torrent, servei que s’ha posat en marxa aquest curs al districte de Nou Barris.

Estem a la sala on us trobeu amb les famílies que participen en aquest nou servei. Què és un espai familiar?

A.C.: És un lloc de trobada per a famílies que tenen criatures de 9 mesos fins a 3 anys. És un espai on elles poden compartir experiències amb altres famílies i, alhora, és una forma perquè les criatures també es puguin relacionar amb altres infants.

M.R.: Aquí els nens estan acompanyats dels seus pares i mares i aquests de les professionals.

A.C.: A El Torrent tenim dos grups de matins i un de tardes amb una ràtio màxima de 10 famílies, que en altres espais familiars arriba a  les 14. Cada grup ve dos dies a la setmana durant dues hores i mitja. Però l’horari és molt flexible, poden venir més tard o entrar més d’hora. És tot molt lliure. Les portes estan obertes. L’espai no només està pensat pels nens sinó també pels adults que els acompanyen, per això hi ha el sofà, les cadires… És diferent del material que hi ha en una escola bressol. Tot està pensat perquè se sentin com a casa.

Què hi feu durant aquest temps?

A.C.: Les sessions comencen amb un espai de joc lliure que la família pot compartir amb els seus fills. Durant aquesta estona els observem i xerren de forma distesa. A mig matí donem fruita a les criatures, sempre acompanyades dels seus pares o mares o del referent que vingui. Ells ho fan tot, s’autogestionen les tasques. Després les famílies passen a la saleta annexa – separada per una paret de vidre i amb un marc sense porta per no crear separacions amb els infants – . Aquí poden compartir amb tranquil·litat les vivències i inquietuds de la criança.

M.R.: Un dels dos dies de la setmana una de nosaltres dinamitza la conversa a la saleta. No els diem la lliçó sinó al revés, volem que els pares i mares perquè siguin els primers educadors dels seus fills i filles. A vegades, es troben amb famílies que ja han passat per les mateixes experiències i els poden ajudar a desangoixar-se; d’altres, veuen que hi ha famílies en la mateixa situació que elles i que no estan soles. També compartim un diari de les seves experiències.

A.C.: Al final de la sessió tenim un moment de retrobament tots junts, de joc, fem una mica de recollida i aleshores és quan té lloc aquest petit ritual d’acomiadament amb unes cançons.

Quin tipus d’infants i famílies venen?

M.R.: Hi ha tot tipus de famílies. De fet, intentem que no sigui un lloc de teràpia, sinó un lloc de trobada perquè tothom aprengui. Hi ha famílies que venen perquè tenen molt clar que volen una educació diferent per als seus fills, que no volen anar a l’escola bressol; però, en general, són gent que no volen portar als fills a l’escola bressol però sí que volen que es relacionin amb altres infants. L’espai familiar els dona seguretat.

A.C.: Intentem que els infants que venen no estiguin escolaritzats. En alguns casos podem trobar nens i nenes que sí que ho estan però que tenen necessitats educatives especials i aleshores se’ls recomana que també vinguin.

M.R.: Aquest espai familiar, com que s’ha creat dins l’espai d’una escola bressol, s’ofereix una tarda a la setmana a les famílies de l’escola. Això enriqueix, fan més escola. Perquè si no. molts pares i mares només venen al matí i marxen corrent i n’hi ha que no coneixen la resta de nens ni de l’escola.

Quin és el vostre paper com a educadores en un espai tan obert?

A.C.: Nosaltres intentem estar una mica al marge de les relacions que es creen a l’espai, fem acompanyament i, sobretot, apoderem molt a les famílies. Intentem no alliçonar i no jutjar res del que fan ni cap tipus de criança perquè totes estan bé, totes són acceptables. Les educadores procurem canalitzar les preocupacions que sorgeixen i les preguntes que ens puguin fer.

M.R.: Evidentment, com que és un espai en un lloc públic, s’inclou en el món educatiu i d’això en som professionals. Per tant, donem un model educatiu. Quan les famílies ens fan preguntes sobre els infants – no sobre com els crien però sobre el desenvolupament habitual dels infants – nosaltres els ho expliquem. Però és sobretot acompanyar des del respecte i estar atent al que aquesta família necessita, sempre estar al costat sense interferir ni jutjar.

Margarita Rama i Àngels Castillo, educadores de l’espai familiar El Torrent / © SANDRA LÁZARO

 

Per què són necessaris els espais familiars en la societat actual?

M.R.: Els usuaris se n’adonen de seguida dels beneficis que els aporta, com ara la relació amb altres famílies o el fet de poder veure créixer els seus fills i aprofitar l’estona junts. El que més valoren és que aquest és un lloc on aprenen molt però on ningú els dona una lliçó. Han après amb el dia a dia, això t’ho diuen sempre. Ens expliquen que quan tens una criatura petita tothom et vol aconsellar: “el portes molt abrigat”, “cal que li donis menjar”, “no l’agafis, que es malacostuma”…  En canvi aquí ningú diu res i veuen que cadascú ho fa d’una manera diferent però que totes serveixen. Al final què és el que importa? Que l’infant creixi feliç amb la família, i això ho pot donar un espai familiar. Jo, que fa molts anys que faig aquests programes, he vist que es creen relacions boniques. Quan s’acaba el programa algunes es continuen trobant i s’ajuden.

A.C.: A les famílies se’ls han d’oferir aquestes alternatives. Hem estat durant molt de temps tancats en l’opció única de l’escola, de deixar-hi la criatura 6 o 8 hores o les que siguin. Personalment, crec que tenir més en compte als qui volen i poden estar amb els seus fills és una molt bona opció. Els espais familiars són una forma de fer a les famílies protagonistes de l’educació dels seus fills.

M.R.: Actualment moltes famílies tenen els fills de més grans i ja pensen d’una altra manera, busquen més informació i es plantegen més alternatives. També s’ha avançat amb el fet que el pare estigui més implicat en la criança que abans. Això aquí es veu, cada vegada tenim més pares que venen.

L’espai familiar es pot considerar un substitut de l’escola bressol o un complement?

A.C. i M.R.: Són serveis diferents.

A.C.: Els professionals de les llars d’infants tenen l’atenció, la mirada i la cura de l’infant en primera persona, amb la col·laboració o una participació més breu de les famílies. En canvi, a l’espai familiar els professionals, tot i que també tenim aquesta mirada sobre l’infant, pensem sempre en l’acompanyament que fem a la família. No se separa tant l’infant de la família, s’entén com un conjunt.

M.R.: L’escola bressol també és important per qui la triï, però no hi ha aquest temps compartit, que és l’important que tenen aquí. En la societat en què vivim, amb tantes presses, tenir aquest temps pel teu fill es valora molt.

Com poden triar les famílies si venir a l’espai familiar, portar als fills a l’escola bressol o quedar-se a casa?

A.C. i M.R.: Això depèn, és una decisió d’elles.

M.R.: En aquestes qüestions seguim la manera de fer de l’espai familiar: pensem que les famílies han de triar sempre i no hem d’interferir en les seves decisions. Crec que el que cal és donar-los les eines i els mitjans i que hi hagi alternatives. Perquè, de fet, la llar d’infants també és necessària per a moltes famílies per conciliar el món laboral i el familiar, o també perquè poden estar cansades de tenir tot el dia a casa la criatura, cosa que és molt respectable.

A.C.: O simplement perquè creuen en tot allò que aporta l’escola bressol.

M.R.: Amb bebès potser costa més deixar-los a la llar d’infants, però és veritat que quan tenen dos anys moltes famílies els porten a l’escola bressol perquè estiguin preparats per entrar a l’escola, a P3. Jo trobo que realment les famílies ja ho fan molt bé i no caldria escolaritzar-los tan d’hora, però, si elles ho veuen així, cal que existeixin aquestes alternatives. No és que sigui ni millor ni pitjor.

A.C.: Són com la varietat de models de criança que ens podem trobar.

Però no totes les famílies poden venir.

A.C.: És clar. S’ha de dir que les famílies que venen aquí en el torn de matí és perquè, o bé no treballen, o bé fan torns i s’ho poden combinar.

M.R.: També tenim un grup de tardes on normalment venen famílies que fan mitja jornada. Però no totes les que voldrien utilitzar aquest servei ho poden fer perquè existeix una pressió laboral i social. En realitat, un nen de mesos no necessita l’escola, necessita als pares. Però el món laboral que tenim no dona el temps que haurien de tenir les famílies. De moment s’ha aconseguit que els pares puguin tenir una miqueta més de temps [de baixa per paternitat], però si realment ens centréssim en el nen… El que necessita en aquest primer temps és la família. Més endavant ja tindrà temps de socialitzar-se.

Existeixen opcions per aquestes famílies que no és que no vinguin perquè no volen sinó perquè no poden?

M.R.: Hi ha espais familiars de molts tipus a Catalunya. Nosaltres formem part de l’APEFAC [Associació de Professionals d’Espais Familiars a Catalunya] i fem trobades en diferents espais on veiem la diversitat de funcionament de cadascú. N’hi ha, com a Vilafranca del Penedès, que no tenen grups i on les famílies arriben quan volen. En canvi en alguns, com el del barri del Verdum, que es desenvolupa dins el pla comunitari, tenen als infants per grups d’edat. D’altres sorgeixen des dels serveis socials i tenen un tarannà diferent. Això sí, tots funcionen amb la mateixa mirada d’infant i família que tenim des d’educació de Barcelona, tot i que aquí sí que donem importància al grup estable. Hi ha moltes alternatives, cada cop més.

A.C.: La diversitat enriqueix, no et quedes estancada només amb una sola mirada, hi ha molt més món que s’ha d’obrir i esperem que obrin més espais, més alternatives.

M.R.: És un avenç. Nosaltres apostem perquè s’obrin més espais familiars!

Espai Familiar El Torrent, al Barri de Roquetes / ©SANDRA LÁZARO

 

En aquest espai familiar també dinamitzeu el programa “Ja tenim un fill”. Què té d’especial?

M.R.: És un programa que es fa conjuntament amb professionals de l’Institut Català de la Salut i està adreçat a famílies que acaben de tenir una criatura fins que aquestes comencen a gatejar, aproximadament quan tenen 9 mesos. Un cop per setmana ens trobem al CAP de Roquetes, el del barri, ja que aquest és el lloc freqüentat per aquestes famílies. Els seus primers referents durant l’embaràs i després del part són la llevadora, que ve quinzenalment a aquestes sessions de l’espai familiar, i el pediatre, que ve un cop al mes. En aquest programa el que fem és ajuntar-nos al voltant d’un matalàs on estiren als seus fills i seguim una dinàmica. Intentem donar veu a totes les famílies, sempre respectant si volen contribuir més o menys

Per què es necessita un servei diferent en aquests primers mesos de vida dels infants?

M.R.: Quan acaben de tenir una criatura estan molt perdudes. Això canvia tota l’estructura de la família, crea molts neguits i necessiten estar acompanyades. En aquest espai, una vegada es van coneixent entre ells i ens van coneixent a nosaltres i als professionals de Salut, fan tot allò que es feia abans amb les mares i àvies. Anem comentant tot el que els preocupa de la criança, però no només pel que fa a temes de salut, que també són importants i els preocupen en aquest primer temps de conèixer al seu fill, sinó també la part educacional, la criança d’aquest infant. És un temps en què les famílies es troben molt soles. Bé, a vegades molt acompanyades però de gent que bé a interferir-los i no a estar amb ells. Abans, als pobles, t’envoltava l’àvia, la besàvia, gent que en sabia i t’acompanyava; però ara, a les ciutats, ja no passa.

A.C.: Les famílies que venen a aquest programa verbalitzen que no les entenen.

M.R.: Tornen de l’hospital, arriben a casa i es troben amb la criatura sense saber què fer. A vegades fins i tot penses que són males mares, perquè tot allò que els havien pintat com una experiència idíl·lica no ho és tant: no pots dormir, et fa mal la panxa i el pit… Però aquí veuen que a la resta de dones també els hi passa i que entre elles es poden ajudar. Durant el temps que estan amb nosaltres ens diuen que se senten cuidades i tranquil·les.

Aquest programa que m’explicàveu ara es desenvolupa al CAP, fora de l’espai habitual del vostre servei que és el recinte de l’escola bressol. És important la relació entre els diferents equipaments i serveis?

A.C. i M.R.: És molt important la xarxa, sempre!

M.R.: No només amb els professionals de Salut sinó amb totes les entitats del barri, sobretot aquelles que treballen en la franja del 0-3. Poden ser els serveis socials, les escoles… I, de fet, és el que intentem: treballar en xarxa i poder fer aquest treball per la petita infància.

Espai Familiar El Torrent, al Barri de Roquetes / ©SANDRA LÁZARO

 

Escriu la teva opinió

  • Núria Rajadell Puiggròs

    Molt interessant i molt bona tasca educativa la que es porta a terme en aquests espais educatius.
    El problema és que fins ara no hi ha hagut una formació universitària de caire holístic per aquesta proposta educativa, de manera oficial, i per això us vull informar de l’existència a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, des de fa quatre anys, d’un Màster (CRIANÇA 0-3 i Atenció Sòcioeducativa) conformat per dos Postgraus complementaris (Atenció sòcioeducativa a infants petits i famílies) (Criança 0-3 i benestar familiar) per aquesta formació, amb professionals excel·lents i que només accepta com a màxim 20 alumnes. Té l’aval del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i e´reconeixement del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya com a Formació d’Interès en Serveis Socials.
    Us adjunto el link, per si alguna persona hi està interessada:
    http://www.ub.edu/ice/sites/default/files//docs/postgraus/crianca_0-316-05-16_master.pdf

    5 maig, 2017

Escribe tu opinión