Del Consell de Coordinació Pedagògica al Consell d’Innovació Pedagògica

Després de 25 anys d'existència, aquest organisme de coordinació entre institucions i entitats educatives engega una nova etapa per avançar en la construcció d'una ciutat educadora més justa i inclusiva

Antònia Hernàndez
28/6/2017

Una ciutat que és educadora és conscient que tant les seves polítiques públiques com les seves pràctiques socials tenen una repercussió molt forta en els aprenentatges i en la formació d’actituds i valors de la seva ciutadania. És per això que, a la ciutat educadora, tots els actors socials, totes les entitats i institucions i totes les persones esdevenen educadores a partir del compromís explícit i compartit amb uns valors educatius referents.

Aquest planejament, avui àmpliament compartit, es va perfilar per primera vegada a Barcelona l’any 1990 en el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. A finals dels 80, principis del 90, a causa de les transformacions socials, els canvis econòmics, la modificació del sistema productiu i una societat cada cop més complexa, l’escola, com a espai tancat i especialitzat en la transmissió dels sabers, també es comença a transformar amb un augment de les demandes educatives constant. Aquesta necessita cooperar per donar resposta a la tasca que la societat li encarrega. Per altra banda, la ciutat era i és l’espai on es troben la xarxa d’institucions i equipaments que, de forma intencionada, assumeixen un compromís en l’educació, encara que aquesta no sigui la seva principal o única funció.

En aquesta línia i com a instrument real de “Ciutat Educadora” podem situar el Consell de Coordinació Pedagògica (CCP), que va néixer el curs 1988-89, però va ser l’any 1991 que mitjançant un Decret d’alcaldia ver ser reconegut com a tal. Així doncs podem dir que el CCP neix amb l’objectiu fonamental d’articular el diàleg educatiu entre l’escola i la ciutat per tal de concórrer a la tasca conjunta de l’educació de la ciutadania jove. En els seus inicis, el Consell estava integrat per les àrees, els instituts i els serveis de l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, era exclusivament una plataforma de coordinació municipal. Però els canvis socials abans esmentats i la mateixa transformació de la ciutat va fer que el Consell s’obrís a altres institucions públiques, consorcis, patronats, organitzacions i empreses privades amb oferta educativa a les escoles.

La varietat de propostes que s’ofereixen des del Consell pot servir a l’escola per avançar cap a la formació integral que contempli la pluralitat de facetes, capacitats i habilitats del desenvolupament humà. El Consell, des de sempre, ha fet arribar la quantitat i diversitat més gran possible de recursos educatius i culturals per tal d’optimitzar la ciutat com a agent educatiu i ampliar les possibilitats dels infants i els joves per aprendre. Alhora, ha contribuït a donar el ressò adequat a esdeveniments educatius ocasionals, generats des d’aquestes entitats o sorgits del teixit social, això ha estat possible gràcies a la seva gran riquesa, amb gran quantitat d’accions formatives de diferents nivells.

Una condició bàsica per assolir aquests objectius és disposar de canals de formació i difusió conformats segons les necessitats dels centres educatius i del professorat. També és necessària la creació d’instruments de coneixement de la xarxa d’equipaments, mitjans i institucions ciutadanes amb activitats o recursos ciutadans. En aquesta línia i com a instrument bàsic de comunicació entre l’oferta educativa d’una xarxa ciutadana i l’escola, es disposa del Programa d’Activitats Escolars (PAE). En els seus inicis una publicació en paper, més tard en disquets, després una aplicació de videotext i finalment, el curs 1996-97, a Internet. Des de les hores és una plataforma en què, de forma sistematitzada, cada curs escolar es concreta la màxima informació possible respecte l’oferta educativa de les entitats ciutadanes. Aquest PAE facilita la tasca del professorat de triar les activitats més adequades a la seva planificació educativa.

A vegades el cost econòmic de les activitats educatives dificulta que grups d’alumnat en situació social desafavorida pugui realitzar-les i es pot convertir en un factor discriminatori i contrari a la igualtat d’oportunitats. És en aquest context que podem situar els recursos que, en forma de beques o accés gratuït a les activitats, les entitats del CCP, des del curs 1998-99, lliuren als centres escolars. Aquest nombre de gratuïtats i de centres que les ofereixen augmenta any rere any. Aquesta contribució a la igualtat d’oportunitats té dues dimensions: l’accés als recursos educatius i l’educació per a l’accés als recursos ciutadans.

Al llarg d’aquest quart de segle de vida, les activitats del Consell de Coordinació Pedagògica, han estat moltes, donant especial èmfasi a les estratègies conjuntes de formació permanent pels i les professionals de les entitats ciutadanes. Es van realitzar xerrades, presentacions d’instal·lacions i recursos educatius, jornades, seminaris, grups de treball i elaboracions conjuntes de materials o propostes didàctiques entre diverses institucions amb programes complementaris o interessos similars en un tema determinat. Després de tots aquests anys de feina compartida entre l’escola i la ciutat, en aquesta nova etapa cap al Consell d’Innovació Pedagògica, desitgem molts èxits tot compartint coneixement i experiències que ens ajudaran a avançar en la construcció d’una ciutat educadora més justa i inclusiva.

Antònia Hernàndez i Balada
Directora del Departament Barcelona Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Barcelona

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión