Els camins escolars a la ciutat de Barcelona. Entre límits i avenços

17/11/2017
Enlarge
Portada de l'informe d'avaluació dels camins escolars

El programa ‘Camí escolar, espai amic’ és  una de les estratègies educatives impulsades per l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la mobilitat sostenible i segura i per incorporar la mirada de l’infant en la gestió de l’espai públic amb l’objectiu de dotar-lo d’una major autonomia i responsabilitat en la seva relació amb el mateix.

La franja verda amb les paraules “Camí escolar” pintada als passos de vianants propers a les escoles és el símbol més visible d’aquest projecte però, en realitat, va molt més enllà d’això. Els objectius el projecte són millorar la seguretat dels infants en el seu camí cap a l’escola, fomentar canvis en l’espai públic per tal de pacificar-lo i consolidar un nou relat al voltant de les diferents formes de desplaçar-se, un nou discurs que ha de comptar amb la implicació directa de les famílies a fi i efecte de reduir les pors i promoure un canvi en els hàbits de mobilitat dels infants que afavoreixin la seva autonomia.

Ara bé, fins a quin punt s’assoleixen els objectius marcats pel programa? Quins són els principals mecanismes de funcionament? Amb l’objectiu de respondre aquestes i altres qüestions es presenta l’informe d’Avaluació del programa Camí escolar, espai amic, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència per encàrrec de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Establint les coordenades del programa ‘Camí escolar, espai amic’

Moltes escoles es distancien del projecte un cop inaugurat el camí

Les dades recollides evidencien que moltes escoles inicien un procés de desenganxament o progressiu distanciament un cop inaugurat el Camí escolar i realitzades les intervencions de millora de l’espai públic. Això es dóna perquè una bona part de les escoles participants en el projecte ho fan des d’una lògica instrumental (per aconseguir canvis entorn del seu centre) i no tan educativa (per fomentar un nou discurs de la mobilitat, les qüestions ambientals i de salut i l’autonomia dels infants).

La implicació de l’equip directiu, l’alumnat i les famílies, clau per a l’èxit

Les escoles que  aposten per una continuïtat activa del projecte són aquelles on l’equip directiu i l’alumnat estan implicats i on el programa s’ha incorporat al projecte de centre. A la vegada, són els centres on durant el projecte s’ha treballat en xarxa (escola, famílies, entitats del barri i IMEB) i s’ha aconseguit la implicació de les famílies, especialment les AMPA.

Manca priorització política i clarificació d’objectius i funcions dels actors municipals

L’anàlisi realitzada permet observar que existeix un complex entramat institucional amb implicació al projecte (IMEB, districtes, àrea de Mobilitat i Guàrdia Urbana) amb les seves pròpies dinàmiques, prioritats, formes de treballar i personal que contribueix a generar confusió. Qui és el responsable del projecte? De qui depèn finalment? Els diferents actors institucionals desconeixen el nivell de priorització política que aquest projecte ha tingut pels diferents governs municipals i, el fet que no estigui emmarcat en un pla d’acció municipal, la manca de clarificació en els objectius, les funcions de cada departament obstaculitzen el seu desplegament. En definitiva, es té la percepció que no hi ha un mandat polític clar el voltant del programa ‘Camí escolar, espai amic’.

Límits i febleses (del programa)

Manca una política pública integral al voltant del Camí Escolar

El camp de joc en el qual el programa s’insereix no permet la plena implementació de les seves múltiples dimensions (vinculació amb el barri, metodologia participativa, millores en relació a la mobilitat, l’espai públic i la sostenibilitat), ni tampoc el seu manteniment un cop realitzada la inauguració. De fet, es constata que no s’ha articulat una política pública integral al voltant del Camí escolar que ho faciliti. Tot seguit, s’exposen alguns dels límits detectats en l’avaluació.

L’heterogeneïtat interna del programa i el paper de l’administració municipal 

La inexistència d’un protocol d’actuació comú provoca l’heterogeneïtat territorial i organitzativa del programa, en dificulta el seguiment i avaluació i la perspectiva de ciutat que es planteja des del mateix programa.

Es detecten ineficiències derivades de la parcel·lació de l’administració, de la poca capacitat per establir equips interdepartamentals i la sobresaturació dels tècnics municipals involucrats (especialment els tècnics d’educació del Districte). La manca de lideratge i el desigual compromís dels departaments implicats han generat una difusió de la responsabilitat que impacta negativament en el projecte.

La poca entitat de les demandes de mobilitat ateses

La majoria de les demandes de la comunitat educativa nascudes del programa que s’atenen des de l’administració es dilaten considerablement en el temps i fan referència a canvis de poca entitat (senyalització d’itineraris, mesures als espais d’espera, millores en la visibilitat en els passos de vianants). La manca de pressupost, la complexitat d’algunes de les mesures proposades i la poca penetració del discurs sobre la nova mobilitat no permeten prioritzar les actuacions més complexes i de major entitat.

La fragilitat de la participació

S’observen moltes mancances en relació a aquesta qüestió. Per una banda, es constata que la comunitat educativa no participa de les reunions tècniques on es discuteixen les propostes realitzades i s’acorden les mesures a implementar. Per l’altra, la participació dels infants i adolescents s’articula principalment des de la passivitat –tot els ve donat– i se’ls confereix poca capacitat de decisió. Finalment, es constata una baixa implicació de les famílies articulada al voltant del distanciament envers la institució escolar (per raons de posició social o origen) i els valors del programa, la percepció de la baixa incidència del programa en la societat i les pors relacionades amb la mobilitat autònoma dels infants.

La saturació de la comunitat educativa i la priorització del projecte

La sobresaturació i la manca temps dels equips docents dificulten el desenvolupament del programa que, sovint, és percebut com una càrrega tot generant manca d’implicació, qüestió que s’accentua quan el Camí escolar no s’ha incorporat al projecte de centre.

I ara què? Algunes mesures a considerar

Malgrat els límits detectats, hi ha un ampli marge d’actuació per a un progressiu assoliment dels objectius fixats. En aquesta direcció, l’informe assenyala algunes mesures i propostes per millorar el funcionament del programa ’Camí escolar, espai amic’.

A nivell d’administració pública, destaquen aquelles mesures relatives a la clarificació d’objectius, rols i funcionament del programa, així com la vinculació del programa amb els plans de barri, plans comunitaris o plans ambientals. I, també, la necessitat d’avaluar periòdicament el programa.

Pel que fa a la mobilitat, l’informe proposa que s’estableixin des de l’inici els límits de les intervencions a realitzar per no generar frustracions als centres i a les famílies. I, també, que es treballi per zones d’influència o cercles concèntrics per poder analitzar amb major deteniment l’accidentabilitat i mobilitat al voltant de l’escola i prioritzar les intervencions en aquelles zones on es concentren tots els infants.

En relació amb la comunitat educativa, es proposa que l’administració asseguri el suport econòmic, pedagògic i organitzatiu als centres participants al projecte per tal de reduir reticències entre el professorat o equips directius, i per millorar la vessant pedagògica del projecte. L’informe també aposta per impulsar cursos i xerrades, dirigits a les famílies, que fomentin l’autonomia de l’infant i la superació de les pors per part de pares i mares. A més, es proposa establir espais de trobada entre els diferents agents de la comunitat educativa (equips directius, professorat, famílies i alumnes) per intercanviar experiències i recursos.

A nivell comunicatiu, es proposen mesures per millorar la informació amb els centres educatius, les famílies i les botigues i entitats del barri, per tal de potenciar la seva implicació i per donar a conèixer els canvis en la concepció de la mobilitat que hi ha darrere el projecte.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión