Els patis escolars oberts al barri: Recuperant espais de lleure en comunitat

L’Institut Infància i Adolescència ha presentat el Programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri. Impressions i dades per a una avaluació'. Enric Saurí, un dels seus investigadors, parla de com funciona el programa i de quines febleses presenta

4/2/2018
Enlarge
Patí obert de l'escola Ramon Llull | SANDRA VICENTE

Des de tocar el piano, fins a jugar al futbol, passant per fer teatre o classes d’informàtica. Les activitats extraesclolars, en tota la seva varietat, tenen un enorme potencial a l’hora d’enfortir determinades habilitats i competències, així com afavorir la inserció social de certs col·lectius de joves, tal com ja han demostrat diversos estudis.

Coneixedors d’aquestes avantatges i de la necessitat de potenciar les activitats de lleure en xarxa, des de l’Ajuntament de Barcelona s’impulsa el programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri’ amb la voluntat d’augmentar l’accés a les activitats i afavorir la cohesió social al territori mitjançant l’alliberament d’espai públic.

Així, els patis oberts s’articulen com espais d’ús social, llocs de trobada de la comunitat  per afavorir la convivència, els valors cívics i la cohesió, i permeten augmentar l’equitat en l’accés a l’educació en el lleure. En aquest escenari, les AMPA tenen el paper de promoure relacions intergeneracionals, fomentar el treball dels valors, respecte, cooperació, esforç i responsabilitat.

Ara bé, com funciona aquest programa? Quines febleses presenta? Amb l’objectiu de respondre aquestes qüestions, l’Institut Infància i Adolescència ha presentat l’informe El Programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri’. Impressions i dades per a una avaluació.

El paper de la comunitat educativa

Hi ha diversos factors que determinen l’èxit que pugui tenir el programa. Per començar s’ha de tenir en compte que els patis escolars són espais que compten amb vida pròpia. Per una banda, trobem una alta masculinització, així com un predomini de les franges d’edat entre els 11 i els 16 anys, moment en el que es realitzen més activitats esportives i, per tant, s’aprofita molt el pati.  En aquest sentit, la zona de la ciutat també és molt determinant: a les zones de població més  acomodada i a les més vulnerables és on es detecten més problemes de participació.

L’avaluació ha permès copsar alguns factors que permeten explicar la implicació dels diferents actors de la comunitat educativa. Pel que fa als centres educatius, s’observa que les escoles participatives són aquelles on l’equip directiu pren consciència del paper social que pot tenir l’escola fora del propi àmbit educatiu. En relació a les famílies, en aquells patis on l’AMPA s’implica els resultats són clarament positius: són els qui han de difondre l’existència del Pati Obert, triar les dinamitzacions i definir els horaris d’obertura. Paral·lelament, la presència de les famílies afavoreix un Pati Obert més dinàmic en totes les franges horàries.

En les primeres franges, les famílies i els infants tenen un lloc destacat i gaudeixen de les infraestructures del pati i de les dinamitzacions; en aquest sentit, els més petits veuen un espai en el que, fins i tot es poden arribar a suplir algunes mancances presents al nucli familiar i on els monitors fan el paper d’educadors de carrer. A les franges tardanes, el públic és més adolescent i prioritza les activitats esportives, fent del pati obert un espai molt positiu per a joves en situacions de vulnerabilitat i dificultats d’aprenentatge.

Patí obert de l’escola Poble-Sec | SANDRA VICENTE

Límits i febleses del programa

El programa, tot i gaudir d’una bona acceptació, encara es troba amb algunes dificultats. Una d’elles és la desconnexió entre agents implicats, ja siguin de l’administració o entre participants i usuaris. Així, qüestions organitzatives com la neteja i el manteniment, les diferències d’implicació entre el centre educatiu i l’AMPA o la manca de temps de les famílies per a crear agendes completes, dificulten l’explotació de totes les potencialitats d’aquests espais.

Però la principal mancança del projecte és el seu dèficit comunicatiu: hi ha un gran desconeixement del programa, tant en els mateixos centres educatius, com entre potencials usuaris. En aquest sentit, caldria articular un protocol de comunicació que plantegi accions diferenciades en funció del context social de cada escola.

Algunes propostes per a la millora

Els centres educatius han de tenir la garantia que l’Ajuntament realitzarà els manteniments derivats del programa, així com que el Consorci d’Educació de Barcelona prioritzarà la neteja dels centres mitjançant una partida pressupostària.

Un cop en aquest punt, caldria implementar dinamitzacions més cooperatives que permetin una transversalitat de gènere i d’edats. Així, també caldria analitzar les necessitats de cada Pati Obert en funció del context socioeducatiu per a prioritzar zones d’intervenció més que no pas fer una distribució homogènia. En funció d’aquestes necessitats, també s’haurien de repensar els horaris d’apertura i tancament i plantejar-se la possibilitat d’ampliar els dies de disponibilitat.

Amb això, es pretén arribar al màxim d’usuaris possible, tenint en compte les diferències en disponibilitat horària i necessitats a l’hora de generar xarxa, així com les desigualtats en accés a la informació. Per tant, convé diversificar canals de comunicació i adaptar-se el màxim possible a les necessitats de cada zona per a que el Pati Obert sigui el més funcional possible.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión