El Consell d’Innovació Pedagògica: “innovació és fer que tota la comunitat educativa avanci plegada”

El Consell d’Innovació Pedagògica, abans Consell de Coordinació Pedagògica, impulsa el valor educatiu de les entitats de la ciutat com a actors necessaris per a la innovació pedagògica, la inclusió als centres educatius i el compromís per l’equitat

Sandra Vicente
26/6/2018
Enlarge
Simulació de rescat d'un dofí ancorat a la platja per part del CRAM, entitat dins del Consell d'Innovació Pedagògica | CRAM

“És molt important desdibuixar les barreres entre l’entorn i les aules. Els professors podem explicar el que sabem i el que surt als llibres, però si els alumnes no surten d’aquest coneixement teòric, el seu aprenentatge serà molt pobre”. Així parla Marta Vidal, directora de l’Institut Verdaguer de Barcelona. Aquest centre es troba en una localització privilegiada, al bell mig del Parc de la Ciutadella i, per tant, rodejada d’entitats i organismes clau en els seus àmbits: el Parlament de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra o el Zoo de Barcelona. Aquesta escola té molt clara la importància “d’enllaçar-nos amb aquests actors, perquè el treball directe amb les entitats de l’entorn és imprescindible”.

La voluntat d’establir un lligam entre les aules i entitats de la ciutat no és només cosa de l’Institut Verdaguer, sinó que és compartida per bona part de la comunitat educativa, les mateixes entitats i l’Ajuntament de Barcelona. Per això va néixer el Consell de Coordinació Pedagògica fa 26 anys de la ma del consistori, que pretenia ordenar i millorar l’oferta d’activitats que arribava a les escoles, aglutinant entitats que no es dediquen principalment a l’educació però que sí es caracteritzen per un compromís educatiu de ciutat. “Aquest compromís és el que fa néixer el Consell, que a la vegada és la llavor del concepte de Ciutat Educadora, que també germina en aquest entorn”, apunta Montserrat Potrony, cap de Departament de Programes Educatius de Ciutat de l’Instutut d’Educació de Barcelona (IMEB).

“Vam començar amb entitats més vinculades a les administracions, com laGuàrdia Urbana, que sabia molt de mobilitat i va voler incorporar també una perspectiva educativa. L’objectiu inicial era acompanyar les entitats que desenvolupaven activitats a escoles i presentar-les en un format comprensible i pedagògicament estructurat”, recorda

En el seus inicis, el Consell comptava amb 8 entitats. Ara en són 166, oferint més de 5.500 activitats, i canvia de nom a Consell d’Innovació Pedagògica. Una sola paraula, (de Coordinació a Innovació) marca una diferència de plantejament i un canvi de paradigma: “el Consell ha passat per diferents etapes i amb la irrupció de les noves tecnologies i el treball en xarxa se’ns demanaven noves formes de teixir relacions i donar valor a l’expertesa de les entitats”, apunta Potrony. Això, a la vegada, reforçava la mirada de les entitats de la ciutat com a agents educadors i socials.

Així que es va decidir realitzar un canvi estructural tenint com a fita l’equitat: “vam crear relacions més directes que generaven vincles de creixement per a les entitats i per les escoles. Són els centres educatius les que acudeixen a les entitats per a millorar la seva estructura pedagògica i, aquestes, es converteixen en assessores i consultores”, asseguren des del consistori. D’aquesta manera, destaquen el component compensatori de les activitats realitzades a l’aula, ja que “són experiències que, d’altra forma, hi ha nens que no viurien mai”, afegeix. En la línia de l’aposta per la democratització d’aquestes activitats, les entitats del Consell d’Innovació Pedagògica que ofereixen activitats de pagament “compleixen el seu compromís social” oferint part d’aquestes de manera gratuita a centres de complexitat de la ciutat de Barcelona. Les places ofertes gratuïtament sumen unes 35.000.

L’equitat, doncs “és fer que tota la societat avanci plegada i això és innovació”, apunta Potrony. Així, institucions patrimonials, artístiques o científiques, grans o petites, combinen activitats pedagògiques amb les seves tasques diàries, que poden quadrar amb els currículums i els objectius competencials de les escoles, per exemple, a través de projectes d’Aprenentatge Servei, “fent un retorn social”.

“No venim a distreure nens, sinó a fer projectes”

Un dels centres usuàris del Consell és l’escola Cervantes, al barri de Ciutat Vella. Es caracteritza per la diversitat que aplega: “tenim nens i nenes de diverses procedències, cultures i nivell socioeconòmic que conviuen a les nostres aules”, explica la Magda Martí, la directora. És freqüent que a meitat del curs, nois i noies acabats d’arribar a Barcelona s’incorporin a les aules del Cervantes, “sovint sense parlar cap llengua amb la que ens puguem entendre”, apunta Martí. Així, la diversitat provoca diferències “brutals” en els ritmes d’aprenentatge, per tant, aquest centre s’ha entestat en convertir l’aula en un espai integrador.

“La classe sovint és l’únic espai en que conviuen tots aquests nens junts i, si tenim en compte que quan toca el timbre, molts d’ells no es poden permetre activitats extraescolars, hem de portar els educadors i els projectes motivadors dins l’aula perquè això equipara els nens que necessiten suport amb els que no”, apunta la directora del centre. Així, a l’escola Cervantes funcionen molt les activitats que fan dins l’aula. Per tant, aquest centre cerca entitats que puguin “adaptar la seva proposta pedagògica als nostres horaris i objectius”, i prioritza les activitats que són continuades en el temps: “no ens interessen les sessions bolet, no venim a distreure els nens sinó a fer projectes de grup i inclusius”, sentencia Martí.

Façana del Museu Nacional d’Art (MNAC)

Potrony assegura que no només són les escoles les que es beneficien d’aquest intercanvi, sinó que són també les entitats les que implementen el seu potencial: “facilitem processos per enfortir el compromís social dels que estan al Consell d’Innovació Pedagògica i potenciem la seva capacitat pedagògica”, afirma. És el cas del Museu Nacional d’Art (MNAC), que “en sap un tou de fer que una experiència educativa tingui sentit i això ens ha permès créixer conjuntament”, apunten des de l’Ajuntament.

Tant és així, que l’any passat van passar 49.476 alumnes per les sales del Museu en activitats que giren entorn del “patrimoni artístic com a catalitzador d’experiències d’aprenentatge”, afirma la Teresa González, cap del Departament d’Educació del MNAC. Lluny, doncs, d’esdevenir espectadors passius de les obres, els nois i noies que visiten el Museu són posats “al centre de la seva recerca personal sobre els processos de creació o una època històrica determinada”. Així, a través de l’art, els joves s’interroguen, dialoguen “i provoquen una escolta activa per a construir un aprenentatge de manera col·lectiva”.

És la llibertat pedagògica i l’apoderament que dóna als alumnes l’anàlisi de les obres el que també interessa l’Institut Verdaguer i el que va fer que col·laboressin amb el Museu Picasso, amb els que han fet gimcanes a través de codis QR que, a més, els ha permès conèixer d’una altra manera el barri. Però per aquesta escola la participació amb entitats del Consell no passa només per l’art: “ho emmarquem sempre en projectes d’Aprenentatge Servei. Per això hem treballat amb diverses entitats, com Endesa, amb la que farem una campanya de reciclatge de bombetes, analitzarem els diversos tipus de despeses i farem difusió als comerços del barri de la recerca”, assegura Vidal.

Projectes amb compromís social

I és que el retorn social és una màxima del Consell d’Innovació Pedagògica: “treballar amb les escoles és enriquidor, no només perquè els aportem una experiència competencial que quadra molt bé amb els currículums, sinó perquè veiem que assolim un compromís i una conscienciació per part dels nanos”, opina Elena Boades, directora del departament d’Educació i Formació del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), entitat membre del Consell. A  través del seu projecte educatiu Aula CRAM contribueix a prendre consciència del medi natural i prendre decisions sobre com protegir el litoral mediterrani.

Per les instal·lacions del CRAM passen molts animals protegits i amenaçats que són tractats a la seva clínica: des de tortugues a aus, passant per cetacis que queden enganxats o ancorats a la sorra. “Si això està passant, per què no convertir-ho en projecte educatiu?”, comenta Boades. Així, amb els nens i nenes que visiten el CRAM s’aborda el per què les tortugues són amenaçades i ferides, es parla de com reintroduir-les i cuidar-les i es fan simulacions de rescats de dofins a les platges.

“Les nostres activitats es basen en una problemàtica mediambiental, però el punt fort és que treballem per trobar-ne una solució entre tots a través de la feina en equip, vivencial i fer-los conscients que les petites decisions que prenguin poden tenir un gran impacte”. Així, més enllà de facilitar una activitat que serveix per a les classes de biologia i naturals, el CRAM realitza una veritable tasca de conscienciació: “els nens surten d’aquí entenent la importància de no embrutar les platges i sabent-se capaços de marcar la diferència”, assegura Boades.

Així, és aquesta voluntat de retorn social i inclusió la que marca la jornada “Teixint Vincles” que s’ha celebrat aquest dimecres al CCCB amb la intenció de “reconèixer les entitats presents al Consells com a agents educadors”, reconeix Potrony. Així, des del consistori es reafirma la tasca d’entitats que “tenen molt a dir en la innovació a la ciutat”.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión