Fent memòria oral des de l’escola republicana a l’escola pública

Victòria Oliveres
12/12/2018

A l’entrada de l’escola La Farigola de Vallcarca un grup de dones s’abracen, miren fotografies en blanc i negre i xerren nervioses. Totes elles són exalumnes del centre i van néixer entre els anys trenta i els anys setanta. Han vingut a compartir les seves vivències amb els alumnes actuals amb motiu de la celebració del centenari d’aquesta escola.

Els alumnes de sisè les esperen amb candeletes i carregats de preguntes. Volen saber com ha canviat La Farigola durant un segle. “Quines assignatures fèieu?”, “Us castigaven?”, “Què era el primer que fèieu en arribar a l’escola?”. Les respostes són variades entre les diferents generacions i és que l’escola ha viscut les diferents etapes polítiques del país.

El Patronat Escolar de Barcelona, un organisme de gestió mixta entre l’ajuntament i el Ministeri d’Instrucció pública del govern central, va decidir construir noves escoles per a nenes. L’arquitecte Josep Goday va ser l’encarregat de projectar un edifici de nova planta per allotjar-hi un grup escolar.

El 1918 va posar la primera pedra de l’edifici a la riera de la Farigola i quatre anys més tard es va obrir l’escola de nenes Grup Escolar La Farigola. El 1939, però, l’escola va canviar de nom i durant tot el Franquisme es va dir José Beltrán y Güell. No va ser fins al 1982 que va recuperar el seu nom: “Escola La Farigola de Vallcarca”.

Per commemorar el segle d’història, La Farigola va dedicar dos dies a retrobar antics alumnes, mestres i famílies i realitzar tallers de jocs tradicionals, una gimcana, la projecció d’un documental sobre el centre i un espectacle de foc.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión