Les Rúbriques de Bruniquer: un recurs digital per investigar la història de Barcelona a l’institut

Aquest entorn digital, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, inclou propostes didàctiques per fer recerca sobre la Barcelona del segle XIII al XVIII

Oriol Brugarolas
Esteve Barandica
19/12/2018
Enlarge
Anotacions de les Rubriques de Bruniquer

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) disposa d’un fons documental anomenat Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona, també conegut com a Rúbriques de Bruniquer. Aquest fons és la compilació d’un conjunt de disposicions, lleis, privilegis i fets anotats en dietaris que emanen de la ciutat de Barcelona entre els anys 1249 i 1713. A finals del segle XVI, les autoritats municipals decidiren recopilar totes les disposicions i privilegis del seu camp administratiu.

Després de tants anys d’activitat municipal i del Consell de Cent (fundat el 1249 per Jaume I), a fi i efecte de racionalitzar i agilitar la burocràcia, els consellers decidiren la confecció d’unes rúbriques i encarregaren al notari Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1642), síndic de la ciutat, la tasca d’ordenar i compilar per matèries les disposicions, lleis, privilegis i dietaris emanades de l’Ajuntament. Bruniquer deixà l’obra quasi enllestida, però no acabada del tot, quan morí l’any 1641. La continuà Joan Guiu, que morí el 1698. Des d’aquesta data fins al 1714 (darrer any de l’existència del Consell de Cent) Jeroni Brotons posà punt final a aquesta magna obra. Entre el 1914 i el 1916 l’Ajuntament de Barcelona promogué la transcripció i la publicació d’aquestes Rúbriques en cinc volums.

La informació continguda en aquesta crònica suposa un gran cabal de coneixement sobre bona part del que succeïa a Barcelona en el dia a dia del seu batec ciutadà i institucional en el transcurs de gairebé cinc segles, de 1249 a 1714. Així, el buidatge i la indexació dels milers d’informacions que recullen les Rúbriques de Bruniquer, degudament tractades, informatitzades i presentades en una plataforma digital d’accés en línia, permet encreuaments de dades fins ara mai realitzats. Aquestes dades poden convertir-se en font de coneixement, d’inspiració o de gaudi per una gran diversitat de persones i de professionals, des de l’historiador fins al ciutadà curiós, passant per docents, estudiants, periodistes, escriptors/es, guies turístics, empreses culturals, geògrafs, arquitectes i altres gremis o col·lectius.

Les Rúbriques de Bruniquer són indispensables per conèixer de l’ànima d’aquesta ciutat i s’hi troben informacions tan inexplorades com les referències als terratrèmols que assolaren Barcelona –com el de 1428, que feu destrosses significatives a l’Església de Santa Maria del Mar–, les visites reials, les successives pestes del segle XIV, l’alimentació i el proveïment de la carn i del pa a la Barcelona de l’edat moderna, les brutals sentències judicials o bé algunes prohibicions curioses com la d’un bisbe barceloní del segle XV que comunica als consellers que excomunicarà a aquells homes que a la Seu girin l’esquena a l’altar per mirar les dones.

Portal web del recurs digital Les Rubriques de Bruniques

El recurs digital Rúbriques de Bruniquer incorpora unes propostes didàctiques pensades per incentivar i promocionar la recerca en els alumnes de l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat centrades en la història de Barcelona i adaptades a cadascuna de les etapes indicades. Es pretén que l’alumnat adquireixi les eines d’observació i anàlisi, els models interpretatius i els mètodes de treball a partir dels quals pugui observar, valorar, interpretar i actuar en el món que els envolta de manera crítica, reflexiva i responsable. A tall d’exemple, podem trobar una proposta de treball d’investigació pels alumnes de 1r a 3r d’ESO sobre la pesta negra de 1348: com va afectar la vida dels ciutadans de Barcelona i quins canvis va provocar? Quines mesures van prendre les autoritats? A quins barris va afectar més? A quines classes socials?

També es poden trobar algunes propostes per als Projectes de Recerca de l’alumnat de 4t de l’ESO, com és la d’investigar l’alimentació a la Barcelona moderna: de quina manera es distribuïa i qui ho feia? Hi havia lleis que regulaven l’entrada de menjar a la ciutat? Per què alguns animals podien restar a la ciutat i d’altres estaven permesos però amb un nombre determinat? Qui venia els aliments? Quins aliments eren més habituals a les taules d’aquell moment? Els poderosos, què i com menjaven? I els burgesos i artesans? Quins costums i rituals se seguien a taula?

Per als Treballs de Recerca dels nois i noies de 2n de Batxillerat es fan un parell de propostes que permeten entendre la configuració urbana actual i l’origen d’algunes de les festes i tradicions barcelonines. La primera porta per títol La transformació de la ciutat al segle XIV: la construcció de la Barcelona gòtica. Es parteix de la idea que una ciutat és una entitat en estat permanent de construcció. Al llarg del segle XIV diferents esdeveniments històrics van propiciar que canviés la fisonomia de Barcelona, que va passar de ser una ciutat medieval petita i tancada en si mateixa a una ciutat oberta al mar i amb un perímetre de muralla més ample, tot preparant el creixement demogràfic i econòmic de l’edat moderna. Què va canviar de la ciutat? Per què? Qui ho va patrocinar? Com es vivia abans de la remodelació? I després?

La segona proposta és la que s’endinsa per les tradicions barcelonines i porta per títol Les festes i les celebracions a la Barcelona dels segles XV- XVI-XVII. Es tracta d’investigar, a partir de les Rúbriques de Bruniquer, les festes religioses i populars que es realitzaven a la Barcelona dels segles XV, XVI i XVII i preguntar-se quan, com i què se celebrava; qui les patrocinava i qui participava i de quina manera s’hi intervenia; pels recorreguts de les processons religioses i de les celebracions civils (com les entrades dels monarques a la ciutat) o pel caràcter de les commemoracions i de les festes (aquest aspecte es pot estudiar a través dels músics que hi participaven en la celebració: tipus d’instruments, nombre de músics, espai on se situen els músics…). Fins i tot es pot investigar si alguna d’aquestes festes i celebracions se segueix realitzant encara i, en cas afirmatiu, veure de quina manera es duen a terme actualment i comprovar què i com ha canviat respecte als segles anteriors.

En definitiva, les investigacions d’història local sobre problemes socials actuals o sobre temes relacionats amb la vida quotidiana en les seves manifestacions de l’entorn, ens aporten excel·lents fonts d’informació per comprendre de forma concreta i vivencial fenòmens més globals de la història de la humanitat, de la història universal. Qualsevol tema social rellevant es pot contextualitzar mundialment, però podem analitzar-ho a partir de les manifestacions de l’entorn més proper. Estudiar història a partir de continguts d’història local ajuda a crear llaços d’identitat i de pertinència a la comunitat i permet que s’estableixi un diàleg, tan necessari a l’educació, entre el més proper i el més llunyà.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión