El Macba acull una gran cimera d’educació artística ambulant

L’educació en les arts no necessàriament ha de passar per forçar els infants a visitar museus. Hi ha propostes que prenen el sentit invers. No esperen visitants, sinó que visiten. Són propostes educatives mòbils, itinerants, nòmades. Aquests dies es troben a Barcelona una trentena d’aquests projectes arribats de diversos punts d’Espanya i França.

Víctor Saura
14/3/2019
Enlarge
Puck cinema caravana

El cine més petit del món dins d’una caravana. Un estudi de gravació ambulant en una roulotte. Un petit teatre de paper japonès per explicar històries als nens fent lliscar taulons il·lustrats. Una maleta amb els materials per crear un fanzine en el transcurs d’una hora de classe. Una companyia de teatre que uneix grans professionals amb la comunitat docent. Un programa educatiu que fomenta l’intercanvi epistolar entre artistes, docents i estudiants. Una associació que experimenta amb els videojocs i la seva relació amb l’art, la pedagogia, la filosofia ol la política.

Aquests són alguns exemples d’iniciatives i projectes que s’enquadren dins de la idea d’educació expandida, en la qual art i pedagogia es donen la mà per desplaçar-se a l’espai dels infants i no esperar la seva visita. Fa un temps, el Macba i la Fundació Carasso es van proposar rastrejar aquesta mena de projectes arreu dels territoris francès i espanyol. El resultat es veu aquests dies a Barcelona, on s’han trobat 30 projectes de diversa índole que barregen pràctica artística i experimentació pedagògica, i tenen la voluntat d’apropar l’expressió artística al jovent. Els seus creadors parlaran i debatran, entre ells i amb el públic, en un seguit de tallers, trobades i seminaris, i aquest dissabte, durant tot el dia, molts d’aquests projectes ocuparan la plaça dels Àngels, davant del Macba, en una “gran trobada festiva”.

“Pensem en l’educació no com una eina al servei de la producció d’art, sinó com el centre de la pràctica artística”, diu Ferran Barenblit, director del Macba, en la presentació d’Allez! Pràctiques ambulants i museus dispersos, que és com se li ha dit a aquesta gran cimera de projectes educatius i artístics ambulants. El gran denominador comú d’aquestes experiències és que “no parteixen d’un usuari que s’apropa a l’art sinó d’un dispositiu mòbil que es desplaça pels territoris”, ha explicat Barenblit. La idea, segons el responsable del programa Art-Ciutadà de la Fundació Carasso, Carlos Almela, era rescatar tot allò que hi ha entremig entre la clàssica maleta viatgera i l’impressionant MuMo (acrònim de Museu Mòbil, un enorme tràiler que circula per tota Europa transportant una exposició d’art contemporani, que ja ha passat per Barcelona i en aquesta ocasió no s’ha no ha pogut ajuntar a la trobada). “En aquesta intersecció entre art i educació ens sentim molt còmodes com a fundació, i és que l’educació succeeix en qualsevol moment i en qualsevol lloc”.

Missions pedagògiques, els precedents

Els responsables del projecte han volgut remarcar que aquestes experiències didàctiques ambulants no són d’ara, sinó que entronquen amb una llarga tradició que segurament té una de les seves primeres expressions en les missions pedagògiques dels governs de la Segona República (per portar la cultura a les zones més rurals), així com el grup de teatre La Barraca de Federico García Lorca, però també amb la Boîte-en-valise de Marcel Duchamp o La gran vaca mecànica de Lina Bo Bardi.

La COSA (Centro Organizado de Sonido Ambulante)

Aquests són els noms dels artistes que participen a Allez!: Laagencia, Luz Broto, Nicolas Floc’h, Makea Tu Vida, Isabelle Saussol, Christine Vidal, Jara Blanco, Julieta Dentone, Mercedes Álvarez, Judit Vidiella, Manuela Zechner, Isabelle Le Galo, Estelle Zhong Mengual, Ingrid Brochard, Dani Medina, Lluís Noguer, Ramon Parramon, María Acaso, Rufino Ferreras, Fanny Figueras, María Inés Rodríguez, Colors de Monstre de Tombs Creatius, La C.O.S.A., La Fanzinoteca Ambulant, La Premsa Menuda, Puck Cinema Caravana, Soundcoo. Cadascú fa anys que proposen activitats diferents, però per tots l’important al final és fer arribar a la canalla una experiència artística.

La trobada comptarà amb un espai permanent obert on es generaran dinàmiques de mediació per compartir experiències i projectes. Diversos artistes i col·lectius oferiran també tallers sobre la construcció d’artefactes mòbils, l’elaboració de protocols d’artista i la mediació itinerant. I en tercer lloc la trobada comptarà divendres amb un seminari que constarà d’una conferència i dues taules rodones sobre l’educació expandida. Tot això és el programa previ a la jornada pública i festiva de dissabte.

Postdata, art postal

A banda d’això, els responsables del Macba han volgut recordar que, entre els seus programes educatius (que en tenen uns quants), l’any passat van posar en marxa un que té també aquest tarannà mòbil i itinerant. Es diu Postdata, i consisteix a introduir l’art contemporani a les escoles mitjançant els missatges que els alumnes reben d’un artista per correu postal. En la primera edició van participar 51 centres i 3.500 alumnes de primària, els quals van rebre correspondència de diversos artistes amb propostes (molt obertes i adaptables a la interpretació del docent) que jugaven amb conceptes com el buit, l’atzar, la ciència-ficció, el secret, la investigació experimental, el dualisme, la decepció o la sorpresa.

“El que sobretot es pretén no és portar l’art als alumnes sinó que vegin que passen coses”, explicava Luz Broto, una de les artistes que va participar en la primera edició, enviant unes instruccions molt curtes al docent, a través de les quals els convidava a deixar l’aula durant dos minuts dient “ara torno”, i anar espaiant aquest interval al llarg de successius dies. Novament, insisteixen des del Macba, tampoc això és cap invenció, sinó que l’art postal (o mail art), que així és com l’anomenen, s’ha anat posant en pràctica des de fa uns seixanta anys, i en especial ha estat una via d’expressió crítica i denúncia entre creadors que viuen en règims totalitaris.

Escriu la teva opinió

  • Alicia

    “Per a llevar-se el sombrero….” tota la feina que fan aquestes persones. Per un instant he somiat que les escoles poguessin ser així. Que cada aula fora un art distint i que els alumnes triaren elles i ells cada dia o cada setmana on voler aprendre, experimentar, i a més a més, que hi haguera un fil conductor de totes les aules, i que els mateixos alumnes organitzaren i decidiren com van les aules al principi de curs, tot formant part d’un projecte en comú, agrupant-se per interessos, sense importar el curs o l’edat, i convertir les escoles en centres sorpressius, enisadors i harmonitzats amb la natura.
    Qué bonic somiar!!!!!!

    20 Març, 2019

Escribe tu opinión