S’hi troben bé els infants a l’escola? Parlen els nens i nenes

L'escola, a més d'un espai d'aprenentatge, és un espai de vida per als infants. Un estudi de l'institut Infància i Adolescència de Barcelona els ha preguntat com s'hi troben, què els agrada o desagrada d'allò que hi fan, dels companys i companyes i del professorat, i què proposen per estar-hi millor.

Marta Curran
30/6/2019
Enlarge
Han respost l'enquesta 4.000 nois i noies d'entre 10 i 12 anys que cursen 5è i 6è de Primària

El benestar subjectiu és el que les persones sentim, pensem i valorem en relació amb nosaltres mateixes, les nostres condicions de vida i les nostres experiències vitals. Analitzar el benestar subjectiu infantil significa, per tant, explorar què els fa sentir satisfets, què els agrada i els fa feliços, però també què els preocupa o els inquieta. Són escasses, tanmateix, les ocasions en què es recullen les veus dels infants i adolescents, ometent alguns dels principals drets que estableix la Convenció del Drets de l’Infant.

Per contribuir a adreçar aquest buit, l’any 2016 l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona encarrega a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona que impulsi el programa municipal ‘Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona’. El programa parteix de la premissa que els infants són informants clau i que cal comptar amb el seu protagonisme en tot el programa. Per això s’han enquestat 4000 infants entre 10 i 12 anys de la ciutat i s’han recollit més de 5000 propostes per millorar el seu benestar, a partir de les quals s’ha elaborat l’Agenda dels Infants amb 11 demandes i 115 propostes d’actuació adreçades a l’Ajuntament i a altres administracions, a les famílies, a les escoles i a ells i elles mateixes.

Quines han estat les principals troballes de la recerca sobre el benestar dels nens i nenes en l’àmbit escolar? Una de les principals conclusions a les quals arriba el programa és que l’escola, més enllà de representar un espai d’aprenentatge, és un espai de vida per als infants. Així, sentir-se acompanyats i segurs tant amb els amics i amigues, com amb els i les companyes de classe i el professorat, són condicions fonamentals per aprendre i sentir-se bé a l’escola. I és que tal com ja s’ha posat en relleu en altres recerques, els aspectes relacionals són clau a l’hora d’explicar com l’alumnat es vincula amb el seu procés escolar i amb la seva escola.

Les sis principals troballes del programa ‘Parlen els nens i nenes’ en l’àmbit escolar

1. Les dades ens indiquen que, en aquest àmbit de la vida dels infants, tenim marges de millora importants: el 42% dels nens i nenes enquestats ens han dit que no estan prou satisfets amb la seva vida d’estudiant, essent el tercer -entre quinze- dels aspectes de la seva vida menys ben valorat: “Hi ha nens que no els agrada la seva escola potser perquè li costa aprendre i es posen nerviosos” (Bruna, Sant Martí).

2. La percepció d’acompanyament per part del professorat representa un dels principals elements per explicar el benestar dels infants a l’escola, ja que un 44% dels nens i nenes que han participat en l’estudi no senten que els i les seves mestres es preocupin prou per ells i un 37% diuen no estar segurs que els mestres els ajudaran si tenen algun problema. Els infants reclamen més atenció i suport, no només en aspectes estrictament acadèmics sinó, i sobretot, en qüestions que tenen a veure amb la gestió de les emocions: “Els mestres també podrien preguntar. Per exemple a l’última hora poden preguntar que com estem, què pensem i si poden ajudar en alguna cosa” (Pablo, Sants-Montjuïc).

3. Les relacions interpersonals amb els iguals representen un altre dels pilars: “Si no tingués amigues, què faria jo al cole?” (Martina, Sants-Montjuïc). Són abundants les observacions dels nens i nenes sobre la importància de les amistats en el seu pas per l’escola. La satisfacció amb els que són companys i companyes de classe és diferent dels que consideren que són els seus amics i amigues. Així, mentre que el nivell de satisfacció amb les amistats és molt satisfactòria (75% ho estan molt), hi ha un grup força important d’infants que diu no estar prou satisfet amb els altres nens i nenes de la seva classe (34,8%).

4. Hi ha una elevada presència de relacions conflictives a les seves escoles. Un 70% dels infants asseguren que a la seva escola hi ha baralles almenys un dia a la setmana. Si bé asseguren que és un tema extensament treballat a l’aula, un dels elements que caracteritza l’assetjament escolar és que sovint els mateixos estudiants tendeixen a banalitzar-lo. Així, els infants asseguren que els insults i les baralles són molt habituals en les seves relacions quotidianes, sent un 64,2% els que asseguren que algun cop els han insultat i un 48,4% afirmen que són ells o elles els que han insultat. Els diversos estudis que s’han ocupat d’estudiar les conseqüències de l’assetjament escolar assenyalen que aquest té un fort impacte en la salut física i el benestar dels infants. “No estan a gust amb els companys perquè no l’accepten perquè és diferent. I li fan bullying” (Pau, Nou Barris).

5. També és important el temps que passen els infants a l’escola i el que han de destinar a estudiar. Quan se’ls ha preguntat sobre quines són les propostes per millorar el seu benestar, hi ha un gran consens en afirmar que volen menys temps d’estudi i més temps lliure: “Els nens necessitem més temps per jugar i divertir-nos perquè quan siguem més grans ja no tindrem tant de temps” (Ariadna, Sants-Montjuïc). Així, els infants reclamen sortir abans de l’escola, que els posin menys deures i exàmens, i limitar activitats extraescolars per poder passar i gaudir més temps amb la família i les amistats.

6. Cal assenyalar que el benestar infantil no es troba al marge de les desigualtats socials i educatives. En aquest sentit, la recerca mostra com es dona un menor nivell de satisfacció amb la vida d’estudiant entre els infants que resideixen en barris de renda baixa i entre els que tenen alguna dificultat d’aprenentatge. A més, s’observa una menor satisfacció amb les amistats entre els nens i nenes amb el pare i/o mare d’origen estranger.

Amb les dades tot just presentades, es fa evident que hi ha marges de millora importants en molts aspectes del benestar dels infants en l’àmbit escolar, així com la importància de seguir treballant per garantir les mateixes oportunitats educatives a totes les nenes i nens. A més, cal tenir en compte que el benestar dels infants a l’escola impacta sobre la resta d’àmbits de la seva vida, així com en les seves expectatives futures. Per això, davant la rellevància d’aquest àmbit i l’alt nivell d’insatisfacció detectat, se’ns presenten un conjunt de reptes, a saber:

  • La importància de traslladar aquestes troballes a les escoles a fi de contribuir a conèixer millor quins són els elements que expliquen el major o menor benestar dels i les seves alumnes en l’àmbit escolar.
  • La necessitat de continuar aprofundint en aquesta línia de coneixement i impulsar nova recerca des del punt de vista i amb el protagonisme dels infants, per conèixer amb major profunditat els elements que conformen, més enllà dels aprenentatges, la “vida d’estudiant” i l’experiència de benestar a l’escola.
  • Des del coneixement compartit amb l’escola i l’aprofundiment sobre benestar en l’àmbit escolar, acompanyar canvis conjunts entre administració, infants i professionals de les escoles, que facin efectiva i palpable la millora del benestar dels nens i nenes en el seu pas per l’escola.

Escriu la teva opinió

  • Josep Maria Turuguet Salgado

    Quina cosa és l’estudi? Ho saben els nens? Ho sabem nosaltres? Té a veure amb la seva vida? Amb l’economia local? Amb la “nacional”? Amb la mundial? Amb el segle XXI? Amb la història de la humanitat? Amb la cultura humana? Amb els projectes dels líders mundials? Amb el futur d’alguna mena d’Humanitat? De quanta gent és projecte el món i el “segle XXI?
    Estan compromesos amb l’ “estudi”? Els hi comprometem nosaltres? Entenen el món i el compromís amb ell d’acord amb la seva edat?
    Marc Augé diu que som en la prehistòria de tota la humanitat. Hi estic d’acord. Per tant som en la prehistòria de l’escola.

    2 Juliol, 2019

Escribe tu opinión