Entrevista

«Totes les escoles bressol fan matemàtiques però no sempre en són conscients»

Les directores d’escoles bressol municipals, Goretti Torrent i Mercè Saavedra, han estat premiades pel seu estudi ‘La mirada matemàtica a les escoles bressol municipals de Barcelona’ a les Jornadas sobre el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (JAEM). És un treball que recull diverses experiències dels centres públics de la ciutat per analitzar com es treballa la descoberta matemàtica dels infants de 0 a 3 anys

Victòria Oliveres
16/10/2019
Enlarge
Mercè Saavedra i Goretti Torrent, autores de la llicència d'estudi | Foto: Victòria Oliveres

«No és un premi personal, sinó a la feina que es fa a les escoles bressol de Barcelona», diuen Goretti Torrent, directora de l’Escola Bressol Municipal (EBM) Gràcia, i Mercè Saavedra, directora de l’EBM El Bressol del Poblenou. Aquest estiu han estat guardonades a les Jornadas sobre el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas (JAEM) pel seu estudi ‘La mirada matemàtica a les escoles bressol municipals de Barcelona’. Era la primera vegada que els professionals del 0-3 estaven representats al congrés estatal.

La Goretti – directora de l’EBM Gràcia – i la Mercè – directora de l’EBM El Bressol del Poblenou – fa anys que es dediquen a l’educació infantil municipal i han passat totes dues per l’EBM Nens i Nenes, l’escola on es va iniciar la investigació de l’aprenentatge matemàtic en aquestes edats primerenques. Durant el curs 2017-18, mitjançant una llicència d’estudis de l’Ajuntament de Barcelona, van recollir experiències dels centres públics de la ciutat per analitzar com es treballa la descoberta matemàtica dels infants de 0 a 3 anys.

Aquesta llicència no és l’única feina que s’està fent en l’àmbit matemàtic a l’educació infantil des de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). Fa tres anys es va iniciar el Grup de Descoberta Matemàtica, coordinat ara per la tècnica de l’IMEB Judit Cucala. És un equip de professionals que comparteixen propostes, eines i materials i ara, repartits en quatre subgrups, estan estudiant la manera com els infants de 0 a 3 anys aprenen matemàtiques.

Amb quina idea vau fer aquest estudi sobre les matemàtiques a l’escola bressol?

Mercè Saavedra. L’objectiu de la llicència era doble. Volíem posar diverses eines a l’abast de les professionals de la bressol, però alhora recollir-ne des de les mateixes escoles. No és un estudi en la qual la Goretti i jo siguem protagonistes, sinó que ho són l’experiència i el bagatge de les educadores que fa temps que treballen aquesta mirada matemàtica.

Goretti Torrent. Ara el treball està a l’abast de tot el col·lectiu, és a dir que qualsevol pot agafar d’aquí idees i recursos. La nostra il·lusió és que sigui útil per la resta d’equips.

Quines passes heu seguit?

Judit Cucala. Primer van fer un recull bibliogràfic per desenvolupar un marc teòric amb les aportacions de totes les persones que han parlat de petita infància i de descoberta matemàtica.

M. S. Després vam anar als centres educatius. La idea era escollir escoles – algunes aleatòriament i d’altres per interès – per visitar-les i veure com treballaven. D’una banda, quines propostes feien, com organitzaven l’espai i com enriquien els adults el joc de l’infant. De l’altra, també ens interessava el treball que havien fet fins ara com a centre i quins acords havien pres.

G. T. Per fer aquesta anàlisi de la situació actual ens vam fer unes graelles per anar les escoles, vam fer reunions amb els equips…

El guardó és una rèplica de la Torre d’Hèrcules i l’han cedit a l’IMEB | Foto: Victòria Oliveres

Com es treballa a les escoles bressol municipals?

Totes: S’hi treballa molt bé!

G. T. Fins i tot alguna escola ens va sorprendre, per la seva manera d’organitzar-se. No hem donat importància només a les propostes concretes, sinó que hem valorat molt la vida quotidiana a l’escola. Des del moment en què l’infant entra i penja la seva jaqueta en una fotografia concreta, ja està fent un aparellament, ja està fent matemàtiques!

Per tant, les matemàtiques estan a tot arreu…

M. S. Estudies aquesta mirada matemàtica i a partir d’aquí surten el llenguatge, la motricitat, la relació amb les famílies…

G. T. En aquestes edats tot és tan global!

J. C. La matemàtica és una excusa per observar com s’adquireix des de ben petits. Per exemple, la quantitat sempre va lligada a una emoció: quan diuen ‘moooolt’ o ‘jo no en tinc cap…’ s’emocionen. O repartir coberts és matemàtica, és una correspondència terme a terme i és una cosa que passa cada dia. Tot això s’observa de situacions molt espontànies.

Quina importància tenen els materials per aprendre matemàtiques?

G. T. Nosaltres parlem molt del material inespecífic, tot i que això no significa que descartem el material comercial. El que creiem és que les joguines tenen uns objectius molt concrets, en canvi, els materials inespecífics, com els taps de suro o els cordons, són més oberts i donen moltes possibilitats a l’infant.

M. S. A més, s’adeqüen al 0-3, una etapa on els infants estan en fases diferents, perquè són vàlids per a tothom de l’aula. Per exemple, si els dones tapes de llauna, el nen més petit lleparà però el més gran podrà fer soroll, escampar-les, ajuntar-ne moltes, distingir les grans de les petites… Si com a educadora, a més, hi poses intenció i afegeixes trossos de moqueta de diferents colors a sota la tapa, podran fer un joc d’aparellament. No és una proposta tancada, sinó que a partir d’allò que fa la criatura, ho vas enriquint.

J. C. I cal donar-li valor a tot. A vegades, com a adults, animem a l’infant que es fixa amb els detalls i aparella els objectes per colors, però li diem que no a un altre que està apilant-los sense interessar-se per les formes i els colors. Però el que ha fet el volum també està treballant una altra part de la matemàtica.

Els cordons de diferents llargades i colors són un dels materials inespecífics utilitzats a les escoles bressol | Foto cedida

M. S. També és cert que qualsevol material s’ha de donar en grans quantitats perquè ofereixi més possibilitats. Per exemple, si dones pocs ninots de Lego o Duplo, juguen al joc simbòlic pel que està pensat; però si en dones molts, poden agrupar-los per característiques, poden fer fileres, perímetres… Les possibilitats i els infants que hi tenen accés s’amplien i els usen amb un caire més matemàtic.

G. T. El més important, però, és que el material ha d’estar a l’abast de l’infant abans, l’ha de conèixer, l’ha de manipular… I aleshores tu un dia, en un moment donat pots fer una proposta. Però primer el material l’ha de conèixer.

També és important el rol de l’educador. Quin ha de ser?

M. S. El material per si mateix no dona res, el que realment aporta és que hi hagi un professional que acompanyi, que posi el repte adequat… No hi ha una fórmula única, sinó que cal crear interaccions concretes, més o menys complexes, i a partir dels interessos dels infants.

G. T. L’adult ha d’estar-hi present veient el que passa, observant què s’ha de modificar, posant-hi paraules…

M. S. Perquè és important que tu en algun moment li diguis a l’infant: «has fet el perímetre de la taula!», però segurament això no els ho pots dir a tots i trobar aquest equilibri és difícil. Cal saber quina és la fase en la qual es troba la criatura i quina és la següent per trobar el repte que l’estiri però que no sigui massa.

Com s’aconsegueix trobar les propostes adequades?

M. S. Necessites un bagatge d’observar. Has de saber com aprenen els infants – cadascun d’ells –, has de tenir un entorn adequat. I observant la criatura finalment te n’adones que el que tu fas és copiar el que ell fa. Copiar la sanefa, la correspondència… I modificar-la. A vegades t’equivoques i no fas la intervenció que toca o l’infant no la recull. El que hem d’entendre és que una cosa va després de l’altre. Si un nen no ha llepat el material, no sabrà quines són les seves propietats. Hi ha nens que necessiten una hora i altres sis mesos, però és absurd que jo el faci córrer. Cal respectar el ritme de les criatures. No cal que li diguis que no ho llepi, ja ho deixarà.

Podem parlar amb conceptes matemàtics als infants?

G. T. A vegades pensem que com que són petits no els podem parlar amb les paraules reals, però igual que dius ‘gos’ i no ‘guau-guau’, també et pots referir a una figura com a ‘poliedre’.

M. S. O mandonguilles, o macarrons! Poden considerar-se paraules complexes i bé que les diem als infants.

J. C. Es tracta d’ajustar-nos a les criatures perquè no volem situacions artificials i el llenguatge tampoc ha de ser-ho. En les matemàtiques i en tots els àmbits. Hem d’oferir a l’infant el llenguatge més ric possible.

Quina tasca es pot fer com a equip per impulsar les matemàtiques?

G. T. Un bon equip que discuteix, comenta, qüestiona, comparteix… Les matemàtiques no són una cosa de l’aula, cal aquesta mirada al pati, al temps de migdia… Per això ha de ser un projecte consensuat d’equip.

M. S. La veritat és que a totes les escoles bressol es fan matemàtiques però no sempre se n’és conscient. Hi ha un exemple que m’agrada molt que és l’hora de dinar, que en moltes escoles és un joc matemàtic continuu. Quan es reparteixen les olives els nens pregunten: «quantes en toquen?», i els dius «només dues», i veus que el nen compta: «una, dues…» I la tercera se la menja ben de pressa! Constantment fan matemàtiques.

J. C. Cal despertar el joc matemàtic espontani aprofitant aquest tipus de situacions. I què té d’especial? Doncs que s’utilitzen tots aquests conceptes d’una manera real.

L’organització del pati també pot ser matemàtica | Foto cedida

I com ho feu a les vostres escoles?

G. T. A Gràcia, la meva escola, una cosa que costava força era utilitzar material inespecífic i tenir-ne sempre a l’abast dels infants. Ara he aconseguit que les educadores en descobreixin possibilitats i facin propostes amb altres materials i els barregin.

M. S. La meva escola ja ha sigut bastant matemàtica de sempre, però encara s’hi ha tornat més perquè jo m’he nodrit de tot aquest procés, i això s’encomana! La història de muntar el pati, per exemple, és molt divertida perquè és una organització matemàtica seguint patrons: les pales del sorral cada dia les col·loquem de manera diferent – per colors, fent una sanefa… – o els cotxes de joguina – en espiral, agrupats… Segons com estigui posat, proposes una cosa diferent i després l’infant també et proposa coses quan deixa el pati i acaba sent un joc matemàtic.

Què poden aprendre els professionals de les altres etapes educatives de la manera d’impulsar la descoberta matemàtica al 0-3?

G. T. En algunes formacions que hem fet, professionals d’altres etapes han quedat al·lucinats en veure el material que utilitzem i les possibilitats que ofereix. Se n’adonen que és molt factible també per altres edats.

M. S. També poden aprendre a treballar a partir de les vivències dels infants. A vegades creiem que es fan unes propostes tan ortopèdiques… Però si a partir de les sabates ja pots aprendre moltíssimes coses! I és una cosa propera, que els interessa, del qual es pot treure molt suc. Per exemple: quantes petjades de cada alumne necessito per anar al pati? Aquí és on realment comences a aprendre matemàtiques, perquè veig que amb unes sabates o altres arribaré més ràpid. I no cal que facis propostes ortopèdiques, i ja no et dic treballar matemàtiques a través de fitxes…

Escriu la teva opinió

  • Laura

    Aquest estudi és públic? Es pot consulta enlloc? Gràcies

    2 Novembre, 2019

Escribe tu opinión