Quan els infants lideren projectes comunitaris

Al districte de Sant Andreu, sis centres educatius treballen dins el projecte +Educació per impulsar projectes conjunts i per la comunitat. Amb l'assemblea d'infants, formada per alumnes de tots els centres, volen aconseguir fer créixer la implicació social dels agents del seu territori alhora que milloren les seves expectatives

Victòria Oliveres
29/10/2019
Enlarge
Conclusions de l'assemblea d'infants del +Educació | Foto: Victòria Oliveres

Us heu plantejat mai «com podem fer una ciutat més sostenible i humana?». Els alumnes, mestres i famílies de sis centres educatius de Sant Andreu, amb la col·laboració d’entitats del districte, ho estan intentant esbrinar. I és que aquesta pregunta és l’eix conductor que enguany s’han proposat resoldre de manera comunitària.

Les escoles la Maquinista, Molí de Finestrelles, l’Esperança, Baró de Viver, l’Institut-Escola el Til·ler i l’Institut Doctor Puigvert formen part – des del 2012 – de +Educació, un projecte en xarxa que vol utilitzar les realitats socials, culturals i econòmiques diverses dels barris de Sant Andreu per fer créixer la implicació de la comunitat educativa i millorar les oportunitats de tots els infants.

“Una novetat d’aquest any és que volem potenciar que els infants puguin tenir veu, vot i prendre la iniciativa en tot allò que els afecti”, explica l’Oriol Nicolau, que juntament amb l’Oriol Roca i a través d’una cooperativa dona suport tècnic als centres per impulsar el +Educació. Per això, aquest any són els alumnes els qui posen deures als seus mestres, pares i mares.

L’assemblea dels infants

Tot i que la pregunta inicial es va plantejar abans d’iniciar el curs en un gran claustre de professorat dels sis centres, a partir d’ara són els infants els qui prenen la iniciativa. “Una finalitat del projecte és que els nens i nenes tinguin més oportunitats educatives, i com que moltes vegades no estan acostumats a decidir, intentem que ho puguin fer en el màxim de llocs possible”, explica Nicolau.

Ho fan a través de l’assemblea dels infants, un ens que van estrenar com a prova pilot l’any passat però que volen fer créixer. “Mentre que l’any passat només reuníem els infants i cadascú explicava el que feia a la seva escola, ara la intenció és que agafin protagonisme i prenguin decisions entre tots”, diu Nicolau.

“La idea és que la pregunta es treballi a totes les aules i que els representants portin les conclusions a l’assemblea d’infants de tots els centres per intentar alinear-se entre ells”, afegeix Anna Comas, directora de l’Escola La Maquinista. Per aconseguir un bon treball, Comas creu que és imprescindible que el +Educació formi part del funcionament de les escoles i del teixit d’aula, que no sigui un bolet i que tot el professorat ho entengui així.

La setmana passada, els infants van decidir en l’assemblea d’infants que volien fer, per exemple, «patrulles verdes», és a dir, comissions de neteja dels carrers del voltant dels seus centres educatius. També van plantejar fer un vídeo comunicatiu, manifestacions pel clima i una ONG d’infants, entre moltes altres iniciatives que els adults han d’endreçar.

“Nosaltres hem de veure quins recursos tenim a escala d’escoles i de barri per canalitzar els seus interessos i com els podem lligar amb altres projectes que ja es duen a terme”, explica Comas, “ho volem articular perquè això no quedi en una idea sinó que sigui possible”.

Educació comunitària per incrementar les oportunitats

Dijous passat va ser el dia en què els infants van traslladar als adults les decisions preses a la primera assemblea d’infants del curs. Ho van fer en el plenari del +Educació, format pels mestres, famílies i entitats involucrades, i amb la presència de la comissionada d’educació de Barcelona, Maria Truñó, que els va transmetre la seva il·lusió de veure que el projecte “experimenta amb l’educació més enllà de l’escola”.

I és que “una de les gràcies de la xarxa +Educació és que conjuga tant el temps lectiu com el no lectiu”, diu l’Oriol Nicolau. El temps de lleure és una causa important de les desigualtats educatives contra les quals el projecte lluita i per això veuen en el treball fora de l’aula, amb el barri i amb les famílies, una possible manera que les escoles d’entorns vulnerables o empobrits se’n surtin.

Per treballar fora de l’aula, però, és imprescindible el suport i la participació de les famílies, cosa que no sempre és fàcil. “Ja hi ha moltes famílies que estan implicades a mil llocs, que ja saben totes les activitats que hi ha i que s’hi poden apuntar gratuïtament o becats, el tema és com arribem a la resta”, diu l’Oriol.

El que sí que veuen clar és camí que han emprès tots els centres junts. “Ajuntant les comunitats educatives de sis escoles i vinculant agents externs creiem que tenim un cert poder de canviar les coses”, explica Nicolau. “A vegades, a la gent que està en un determinat entorn els ofereixen molts recursos al seu centre però no els ajuden perquè és com tenir-los tancats i exclosos. El que és interessant és que hi hagi barreja i que conquereixin tot allò que normalment tenim les classes mitjanes”, conclou l’Anna.

Escriu la teva opinió

Escribe tu opinión