El passat setembre, l’Ajuntament de Barcelona va publicar el nou Pla d’Acció sobre Drogues que, per primera vegada, contemplava el risc d’addiccions tecnològiques. Això inclou el joc patològic o la dependència excessiva a les pantalles, ja sigui lligada a les xarxes socials, als videojocs o als continguts audiovisuals.
Segons el pla, aquest risc podria afectar el 3% dels joves de Barcelona però es tracta, com expliquen diversos experts, un risc que pot passar molt desapercebut: les noves tecnologies estan tan integrades al nostre dia a dia que costa molt diferenciar quan es fa un mal ús o quan realment hi ha un problema.
Des del centre SPOTT (centre de prevenció i intervenció en drogodependències) afirmen que quan hi ha afectacions a la vida diària i acadèmica dels joves és quan ens hem de començar a amoïnar. Però en tots els casos, abans de començar cap tractament ni prendre cap decisió, s’ha de tenir en compte que aquesta dependència “respon a mancances emocionals, afectives o problemes socials que s’han de tractar abans que la mateixa addicció”, expliquen des del centre.
Com que les noves tecnologies poden afectar a la vida diària, incloent-hi l’acadèmica, molts són els joves que veuen baixar el seu rendiment escolar. Per això naixen projectes com Fest@ formació, del centre de l’institut psicològic Desconect@, en el que s’escolaritza a nens amb aquesta problemàtica en un format de classes quasi particulars i amb restriccions guiades de l’ús de les tecnologies. Així, afirmen que aconsegueixen una gran fita: “que tots els nens i nenes vulguin estudiar i aconseguir el seu títol”.
Les noves tecnologies no poden ser arrencades de la vida dels joves ni d’aquells que en pateixen addiccions, ja que seria un “anacronisme i un sense sentit”, tal com afirmen des del centre ACENCAS, especialitzat en addiccions al joc. Els estímuls sempre estaran a prop i la clau per a mantenir-se sa és “no convertir el teu hobby en la teva addicció i complementar-ho amb altres aficions, perquè el pitjor que té la dependència a noves tecnologies és que, encara que no et treuen salut ni diners, et treuen temps, i això sí que no es recupera”, explica un antic pacient del centre.
