Serà difícil tornar a dir que els adolescents estan desconnectats d’allò que passa al seu voltant després dels intensos debats amb estudiants de secundària que van tenir lloc la setmana passada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquestes sessions, organitzades en el marc de la Biennal de Pensament, van convidar a alumnes d’ESO i Batxillerat a dialogar amb grans pensadors, com l’antropòloga Rita Segato, l’arquitecta Marina Tabassum i el matemàtic Marcus du Sautoy.
La gran participació del públic va fer fugir ben lluny el tòpic de l’adolescent desinteressat. “Aquests debats ens estan mostrant que els joves estan preocupats pel món que els envolta, que són capaços de pensar de manera crítica sobre allò que els afecta i de participar en debats de gran format fent aportacions molt interessants i ben articulades”, diu Elisabet Goula, coordinadora de debats i conferències del CCCB.
Les trobades –gratuïtes però amb aforament limitat– volien donar l’oportunitat als joves d’apropar-se a alguns dels debats clau de la societat i de parlar-ne amb grans referents del pensament contemporani. En les 5 sessions organitzades en el marc de la Biennal del Pensament van participar uns 1.100 alumnes. La coordinadora explica que “els temes tractats són qüestions que afecten directament als joves”, com ara el gènere, la diversitat, el racisme i la violència.
En la sessió de divendres, un cara a cara amb l’escriptor francès amb arrels algerianes Sabri Louatah, el debat va començar a través de la seva trilogia Los salvajes però els adolescents van acabar parlant de tota mena d’injustícies socials. La Momna Ali, estudiant de 1r de Batxillerat de Ripollet i participant d’aquest diàleg, va valorar que l’autor hagués compartit la seva experiència de discriminació. “M’ha agradat el Sabri per la seva actitud, per com s’ha mostrat durant l’entrevista, ho ha fet més provocatiu”, deia la Momna.
Al Martí, estudiant de 4t d’ESO de Barcelona i també present en el debat, li va agradar molt haver pogut donar la seva opinió i compartir-la amb altres adolescents. Al seu company Damià li hauria agradat poder tenir fins i tot més temps per a fer i respondre preguntes i espera repetir sortides escolars com aquesta.
Per a l’Elisabet Goula, el resultat d’aquest projecte és molt positiu. “Estem encara sorpresos del nivell de participació dels estudiants, tant en termes de la intensitat de les seves intervencions com de la seva qualitat”. En comparació amb les conferències pel públic general, creu que “aquests debats són molt intensos” perquè “els joves fan preguntes directes, sense filtres i sense la restricció del políticament correcte que a vegades tenim els adults. Manifesten obertament allò que els molesta, que no entenen o que estan en desacord”.
Apropar els joves als espais culturals
Un altre dels objectius d’aquestes trobades, diu Goula, és “trencar les barreres que encara existeixen entre el món de l’educació i el de la cultura”. Obren les portes d’un espai com el CCCB als adolescents perquè coneguin el lloc i se’l facin seu perquè així “els estudiants d’avui podran ser persones que participin activament en la vida cultural de la ciutat en el futur”, afegeix.
No és la primera vegada que organitzen aquest tipus de trobades, però des d’aquest any s’han convertit en un dels eixos prioritaris del programa educatiu i de debats del CCCB i s’han intensificat el nombre de sessions. Seguint l’esperit socràtic de corrompre la joventut – una edat de la vida farcida de dubtes, inseguretats i incerteses, però també d’energia i curiositat pel món – intenten formar adults crítics i ciutadans més lliures.
La coordinadora dels debats explica que el resultat de les sessions d’enguany els encoratja a seguir amb el projecte i fer-lo extensiu a més joves. També els anima l’interès dels mestres, que troben en aquestes propostes un complement del treball a l’aula. “Permet als estudiants passar d’un nivell més abstracte a un de més concret, a l’hora que es troben cara a cara amb algú que els interpel·la directament sobre aquestes qüestions”, explica Goula.
