“Volem educar els joves en la participació perquè creiem que no ho fan prou”, explica la Paula Cardona. És membre del Casal de Joves Xiroc, del barri del Fort Pienc, i una de les dinamitzadores de l’assignatura ‘educar en la participació’, que s’imparteix des d’aquest curs a l’Institut Fort Pius, situat al mateix barri.
“Abans, quan pensava en participació, pensava en caus o esplais però ara ja conec moltes coses més”, explica l’Anna, una de les alumnes de 4t d’ESO d’aquest institut. “Ens han ensenyat com funciona una assemblea, una cosa que abans gairebé no coneixíem”, afegeix el Francis. I és que una de les fases importants del projecte és fer que els adolescents coneguin les diverses maneres que tenen de participar.
“Quan vas a fer classe te n’adones que la coneixença sobre les eines i les possibilitats de participació són molt baixes i que els adolescents no tenen cap mena de motivació, se senten un mica menystinguts”, diu la Paula. Motivar als alumnes i mostrar-los els motius que tenen per voler participar i canviar el seu entorn és la primera fase del programa plantejat des de la Federació de Casals de Joves de Catalunya. Després, s’ocupen d’ensenyar-los eines de participació per fer-ho i d’aplicar els coneixements obtinguts realitzant algun acte de participació.
L’assignatura es desenvolupa amb dinàmiques pròpies del món organitzatiu, fent que els alumnes siguin més actius a l’aula. Volen trencar amb la manera com es donen les classes, perquè veuen que els adolescents se’n queixen molt. “No els agrada que se’ls doni un criteri mastegat sempre, però alhora estan poc acostumats que els preguntin, ja que normalment és al revés”, diu la Paula.
Les dinamitzadores, que tenen experiència en l’associacionisme, utilitzen eines com els debats silenciosos o per parelles i fan que els joves prenguin torns i passin acta mentre aprenen a tenir sentit crític i fer sentir ordenadament la seva veu. “Vam començar parlant d’entorns més propers, com l’institut, mitjançant dinàmiques que els ensenyen a dialogar, respectar-se entre ells i repartir responsabilitats”, explica Cardona.
També han fet formacions en què conviden a entitats diverses a explicar com s’organitzen per participar en els seus àmbits, que van des del dret a l’habitatge fins a la sexualitat i el gènere; i han conegut associacions del barri per inspirar-se per als seus propis projectes futurs.
Per la Paula el projecte és “imprescindible”, però els costa fer la primera connexió amb els alumnes. “Crec que està plantejat des d’un vessant molt adult, que precisament és el motiu que fa que sigui més necessària”, explica. “Tot els hi sembla bé en la teoria però després, quan els hi dónes llibertat és quan menys s’expressen perquè no hi estan acostumats, estan molt poc polititzats i tenen poc esperit crític”, afegeix.
Els joves i l’associacionisme
La idea per impulsar aquest projecte va sorgir de la necessitat dels casals de joves d’incorporar adolescents a les seves entitats. “Un problema que tenen les associacions és que es generen en un moment en el qual hi ha una necessitat al barri o poble però que, quan tenen les estructures assentades, costa fer el trasllat a noves generacions perquè hi ha poca cultura de l’associacionisme juvenil”, diu la Paula.
Només un de cada cinc joves exercita el seu dret a participar directament en assumptes públics a l’Estat espanyol, segons les dades recollides per la Federació de Casals de Joves, cosa que representa un dels percentatges més baixos d’Europa. Motius que els n’allunyen són el desconeixement i la manca de formació, raó que l’assignatura educar en la participació vol resoldre, però n’hi ha d’altres.
“Jo participaria però crec que ara mateix els joves, almenys jo i els meus amics, estem molt ocupats. Tenim activitats extraescolars, després tenim els deures, exàmens… I aleshores això ens treu molt de temps. Jo jugo a bàsquet i aleshores les meves hores estan comptades”, diu l’Anna, alumna del Fort Pius.
Hi ha alguns casos, com el de la Jana de l’Institut Fort Pius, que sí que tenen molt clar que volen continuar associant-se en un futur. “Vaig a l’esplai i ja sé que seré monitora i segurament aniré al casal de joves, perquè m’agrada molt aquesta idea que tenen que els joves s’autogestionin, facin projectes per ajudar al barri i a les persones que ho necessiten”, diu.
Cada any més instituts eduquen en la participació
Aquesta assignatura es va dur a terme per primera vegada durant dos cursos a Barberà del Vallès fa més de deu anys, però va tornar a engegar a Rubí fa dos anys. Després, s’hi han afegit un institut de Vallirana, dos a Corbera i els IES Fort Pius i Emperador Carles a Barcelona.
“A l’Institut l’Estatut de Rubí, que és on portem més temps fent-ho en aquesta nova edició, l’assignatura ha calat molt com a projecte d’institut”, explica l’Albert Rivas, tècnic pedagògic de la federació. “Hem augmentat les hores i estem provant de dedicar el temps del servei comunitari al projecte, gràcies al fet que el professorat creu molt en el programa”, afegeix.
I és que la complicitat dels professionals de l’institut és bàsica perquè l’assignatura pugui tirar endavant i per això també fan molt d’èmfasi en la formació inicial del professorat. “Moltes vegades també ens hem trobat que molts dels projectes que els xavals volen desenvolupar acaben sent en el si del centre, i aleshores hi ha casos en què quan passa això l’institut tanca les portes al projecte”, explica Rivas.
Tot i que és difícil seguir el camí que prenen els joves que cursen aquesta assignatura, hi ha hagut experiències d’èxit. És el cas de Rubí, on fa dos anys va sortir un grup de gènere que es va vincular amb el casal, i el de Corbera, on també ha sortit un grup d’aquest tipus amb una quarantena d’alumnes que es continua organitzant dins l’institut.
El projecte ha rebut el Premi de l’Associacionisme Juvenil Català que concedeix el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). “Vam veure molt clar que la iniciativa de Casals del Joves era una mostra d’allò en què creiem, que a l’associacionisme també s’hi pot trobar educació”, explicava Mònica Torralba, presidenta del CNJC.
