Autor: Sandra Vicente

Aquest estiu, més de 130.000 infants podran gaudir de les més de 1.000 activitats de la campanya T’estiu Molt de l’Ajuntament de Barcelona. Igual que ja va succeir el 2020, el lleure educatiu serà clau per als infants, que han vist molt restringida la seva vida a causa de la pandèmia. Els nens i nenes podran tornar a jugar, divertir-se i relacionar-se amb els seus iguals. Podran, en definitiva, tornar a gaudir d’un dret que els ha estat retallat, però mantenint la seguretat i la cura. Tan important és aquest moment que l’Ajuntament ha reeditat les guies del lleure educatiu…

Tim Gill ha viatjat arreu del món a la recerca d’allò que anomena Kind City (Ciutat Amable), que podria ser traduïda per allò que aquí anomenem Ciutat Jugable. Aquest consultor londinenc, expert en mobilitat i joc en la infància, assegura que aquestes ciutats amables han de comptar amb dos trets: que permetin que els nens i nenes es desplacin de manera lliure i que hi puguin trobar coses a fer. La mobilitat de les criatures s’ha vist reduïda dràsticament els darrers anys degut, en part, a l’eliminació de zones verdes i a l’auge del trànsit rodat, que suposa un perill…

“La vida és com un d’aquests laberints”, diu en Toni, mentre estira un rotlle de cel·lo i va entrelligant les potes de les cadires i les taules, l’enganxa als prestatges i finestres, el fa cabriolar per l’aire i totes les superfícies. Està creant un laberint que ocupa tota l’estança, només servint-se de la cinta aïllant i la seva imaginació. En un moment de la creació, en Toni es queda atrapat i quan li pregunto si en sap sortir, respon que no. “Però faré trampes. De vegades, cal fer trampes i, encara que no sàpigues la resposta, si te la inventes,…

Les ciutats estan impregnades d’olors. Algunes agradables, com la flaire d’un forn de pa o la gespa acabada de tallar d’un parc. Altres, no tant, com el fum dels cotxes, les escombraries als carrers o la fortor del clavegueram. Però, inclús aquelles olors que poden semblar agradables una estona, si les sents de manera constant durant el dia a dia, només sortir de casa, es poden convertir en un maldecap. És per això que les percepcions subjectives són de molta utilitat per abordar els problemes de les males olors a les ciutats. Conscients d’això, des de l’associació Science For Change,…

Sarrià-Sant Gervasi és el districte on hi ha menys migració de Barcelona. Segons dades del 2020 de l’Idescat, només el 5,92% de veïns són nouvinguts, xifra que contrasta amb el 51,43% de Ciutat Vella o el 21,58% que hi ha, de mitjana, a Barcelona. La llista de persones nouvingudes l’encapçalen països europeus com Itàlia, Alemanya, França, Alemanya o Regne Unit. Les persones migrades que provenen de països de la UE i Estats Units sumen gairebé la meitat (49%) dels nouvinguts. Per tant, les dades demostren allò que qualsevol barceloní sap: és difícil trobar una persona racialitzada al districte amb la…

Aquest de 1 de juny es compleixen dos anys de l’aprovació del Pla de Joc a l’Espai Públic de Barcelona, una iniciativa que busca generar una ciutat jugable, al servei dels infants i joves. Des de llavors, la pandèmia ha canviat les nostres relacions i activitats i s’ha fet més necessari que mai tenir espais públics de qualitat que garanteixin el dret al joc i a la vida comunitària. Amb motiu d’aquest aniversari, l’Ajuntament de Barcelona celebra les jornades Ciutat Jugable: com es transforma Barcelona i la resta del món. En aquest acte hi participarà, entre d’altres, Laia Pineda, directora…

El pati de l’Institut Escola Turó de Roquetes comença a omplir-se d’alumnes de segon d’ESO que seuen a les seves cadires. Miren, expectants, tots els elements que ocupen la resta de l’espai. Hi ha matalassos, trampolins i un poltre. Algunes pilotes enormes i d’altres més petites. Fins i tot un diàbolo. Al final, una petita carpa, on una desena de joves uneixen les seves mans en una pinya i criden, animant-se els uns als altres. Comença l’espectacle: surten davant els seus companys i companyes i comencen a fer cabrioles, acrobàcies i tombarelles. Uns fan malabars sobre una de les pilotes…

A primer cop d’ull no s’entén gairebé res d’allò que fan els alumnes de quart d’ESO de l’escola Caterina Albert. Només entrar a l’aula trobem una taula allargada, amb una desena de joves, protegits amb pits blaus, com els d’educació física, remenant grans boles de fang. Sobre la taula hi ha tot de sabates que són reproduïdes en escultures. “Algú m’ensenya el seu peu?”, crida una de les joves. S’ajup sota la taula i mira, per després continuar esculpint el seu peu de fang. A l’altra banda de la classe, guiats pel so d’un trepant, arribem a un taller, on…

“Estic bé”, diu la Laia. Té 15 anys i es mira les mans mentre reflexiona un moment. “A veure, bé del tot no estic. Ningú no ho està, no?”, pregunta. Ella va passar el confinament a un pis de no més de 70 metres quadrats, juntament amb els seus pares i un germà. “Hi havia baralles sovint. Res de l’altre món, però la tensió anava creixent després de tants dies”, recorda. Diu que poder sortir de casa va ser un respir, però encara troba a faltar moltes coses. “Hi ha amics que fa molt de temps que no veig. Tinc…

Als peus de Collserola trobem l’escola Mestre Morera, situada a Ciutat Meridiana, el barri amb la renda més baixa de Barcelona. La majoria d’alumnes que acudeixen al centre tenen baixos recursos econòmics i, en gran mesura, provenen de famílies nouvingudes. Això fa que l’escola Mestre Morera sigui considerada de màxima complexitat degut a les desigualtats d’accés i hàndicaps a l’hora d’assolir l’èxit educatiu. En Rudra és un dels alumnes d’aquesta escola: prové d’una família nouvinguda que amb prou feines parla català o castellà. Ell, a més, té dificultats de logopèdia que, sumades al desconeixement de l’idioma, fan que tingui problemes…