Autor: Sandra Vicente

Fa gairebé dos mesos que ha començat l’escola, però “sembla que hagin passat anys”. Aquesta és la impressió de l’Àngels Cadena, directora d’una escola pública de Nou Barris. La pandèmia ha suposat un abans i un després en l’organització dels centres, la família i la vida dels alumnes, ja que no només s’ha de tenir cura de la salut -personal i comunitària- sinó de continuar vetllant per la qualitat d’un servei essencial i bàsic com és l’educació. Després de diversos mesos de confinament i alguns més d’aules tancades, els agents educatius han detectat que els efectes de la pandèmia no…

Cada dia són més els nens i nenes que neixen totalment digitalitzats: es comuniquen amb pantalles, aprenen online, estudien connectats, pensen, es formen i es construeixen en un món digital. I ara encara més, després d’una pandèmia que ha fet que la presencialitat perdi pes. Hi ha una aplicació per a cada cosa i un dispositiu per controlar-les totes. Així, en una cultura digital tan estesa i tan acceptada, cal preguntar-se quin paper hi juguem, quin rol se’ns ha donat i què s’espera de nosaltres. I quin imaginari es reprodueix en el món digital. I és que la tecnologia, encara…

Mecànic. Cuinera. Informàtic. Perruquera. Els graus de la Formació Professional tenen un gènere associat pels imaginaris col·lectius. I les dades així ho recolzen: als cicles d’imatge personal les dones superen el 90%. En canvi, a cicles com informàtica, instal·lació o electrònica, amb prou feines arriben al 5%, segons les dades del RALC (Registre d’Alumnes de Catalunya). Però el problema no és tant quantes noies hi ha als cursos d’FP, sinó les condicions en què cursen els seus estudis. “Ens costa anomenar les coses pel seu nom, però el que es troben aquestes noies és patriarcat i discriminació”. Així parla Andreu…

“Vivim en un món en el qual el color de la nostra pell no només causa la primera impressió, sinó la definitiva. Vaig néixer a una família plena de colors: el meu pare és fill d’una dona de qui va heretar un intens color de xocolata fosca. Va ser adoptat per la meva àvia, de pell de porcellana, i el meu avi, que era una barreja de vainilla i iogurt de maduixa. La meva mare té la pell canyella. Té dues germanes; una amb la pell de cacauet torrat i l’altra beige, com un pancake”. Així comença la fotògrafa Angelica…

Durant el confinament es va popularitzar el mantra del “Tot anirà bé”. Als balcons, que eren la principal plataforma d’expressió, juntament amb les xarxes socials, lluïen pancartes, moltes fetes per criatures, plenes d’arcs de Sant Martí amb aquesta llegenda, que incitava a fer una lectura optimista de la crisi. Però, més enllà de no deixar-se vèncer pel desànim, la pandèmia ha deixat la necessitat de fer una lectura de què ha passat a la societat i què ha passat als seus membres. “No hem d’amagar les emocions: no s’hi val dir que tot sortirà bé i ja està. Ens estan…