Eren les quatre de la tarda i feia el recorregut diari entre l’escola i casa seva. La seguia un noi amb bicicleta. Es va acostar a ella, li va tocar un pit i va marxar corrents. Les quatre de la tarda, remarca, una hora que suposadament ha de ser segura per a les dones. En aquell moment ella va entendre que una noia mai no se sent segura pel carrer, siguin les quatre de la tarda o les quatre de la matinada.
Amb aquesta reflexió personal arrenca el documental “37 històries”, que narra l’experiència d’autoorganització i el procés de presa de consciència feminista de 53 alumnes de les Dominiques de l’Ensenyament de Barcelona. Divendres passat se’n va fer un primer passi a l’escola i avui es presenta davant dels mecenes als Cinemes Girona.
Després de les mobilitzacions del 8 de març del curs passat, les alumnes de 4t d’ESO d’aquest centre van demanar als professors un espai només per elles, que es va convertir en l’assemblea de dones de l’escola. D’aquelles trobades en va sortir una llista de 37 episodis masclistes que havien sofert en aules i passadissos de l’institut, però sobretot al carrer, en discoteques o amb les seves parelles i que, un mes després i després de diverses sessions de tutoria i tallers no mixts per donar-les espais de confiança, van presentar davant els nois.
“Tot aquest procés va ser molt intens a la vegada que espontani”, explica Martina Parés, de l’assemblea de dones, i volien que quedés plasmat d’alguna manera. Al principi pensaven a fer-ho una forma més casolana, amb petits vídeos, però se’ls va presentar l’oportunitat de treballar amb els directors Olvido Coloma i Adrià Guardiola i la productora InGirum, i van engegar un procés de micromecenatge per finançar el documental.
“En el documental es poden veure les manifestacions a les quals vam anar, com ens van impactar, les nostres opinions personals…”, explica Flavia Villanueva, alumna de l’escola. “Ho expliquem d’una manera molt propera i sincera, som nosaltres parlant directament a la càmera”, diu Emma Asensi, una altra de les alumnes que forma part del projecte. “El documental ens ha ajudat a cohesionar tota la feina que vam fer l’any passat”, afegeix Parés.
Una flama que s’ha estès per l’escola
Les alumnes que l’any passat van engegar la seva assemblea de dones volien que la seva “valentia” d’haver creat aquests espais de confiança i d’haver-se obert, de manera totalment voluntària, però també el coratge dels nois, a l’hora de demanar disculpes, canviar els seus comportaments i frenar als companys davant d’actituds masclistes, servís de referent a la resta d’alumnes.
“El primer impacte el volien en els nostres alumnes, els de la nostra classe; després en els altres cursos de l’ESO i després en tota l’escola… Va ser un procés molt plàstic, no controlàvem veritablement l’extensió ni l’abast que anava adquirint”, explica una de les tutores de 4t d’ESO, Mireia Moretones.
Elles mateixes van fer dinàmiques en cursos inferiors per motivar a altres alumnes a reflexionar sobre el masclisme i compartir les seves eines. “A les noies els hi dèiem: si veieu que alguna cosa que no us agrada, que us inquieta, si teniu necessitat de parlar-ne…, creeu un espai com el nostre i, si necessiteu consell o ajuda, ens teniu a nosaltres i al professorat”, explica la Martina.
La tasca d’ampliar l’impacte de les 37 històries dins l’escola no només l’han dut a terme les noies. “Tenim un professorat prou obert i sensibilitzat en qüestió d’igualtat i en el procés d’empoderament feminista, tot i que evidentment factors com l’edat o la formació poden condicionar”, explica Moretones, “i tenim tot el suport de l’equip directiu i de l’AMPA per engegar qualsevol tipus d’aquests projectes”.
Aquest any volen tornar a engegar espais no mixtes, respectant els diferents tarannàs de les diferents promocions però buscant unes respostes similars. També han ampliat el seu abast amb uns tallers per treballar també l’assetjament contra persones LGTBI.
L’efecte dòmino en altres centres eductius
A les membres de l’assemblea de dones de les Dominiques els hi agradaria que les seves vivències arribin a altres adolescents, i creuen que el format del documental ho pot fer més fàcil. De fet, un dels objectius inicials de la pel·lícula és “donar veu a noies i nois per tal de transmetre la il·lusió a altres companyes i companys de la resta del país”.
De totes maneres, ja fa mesos que veuen l’interès que genera el seu procés d’empoderament. “Hem rebut correus electrònics on ens demanen que anem a fer xerrades, i a través de conferències que hem fet també se’ns han acostat persones interessades”, diu la Flavia.
Ara no totes continuen al mateix centre i intenten dur a terme el compromís que van adquirir de continuar la seva tasca de conscienciació feminista en altres escoles. L’Emma i la Martina expliquen que les seves noves companyes les veuen afortunades per haver pogut crear un espai no mixte com l’assemblea de dones al seu centre educatiu. “M’agrada veure que a cada escola pot passar d’una manera diferent però que al final estem totes en el mateix procés de creixement i tenim dinàmiques similars”, diu Parés.
Alhora veuen com d’útil pot ser parlar d’experiències personals amb els companys nois perquè vegin que són part del masclisme de la societat. “He anat veient que hi ha noies més conscienciades que els nois”, diu Asensi, que creu que ells no se n’adonen tant dels episodis masclistes si no els toquen d’aprop i els en parlen directament.
També les famílies han vist, gràcies al documental i als debats que provoca, que les seves filles poden patir aquestes agressions sexuals i sexistes. Aquesta conscienciació pot ajudar a complir un altre dels objectius del projecte: conduir a la interiorització de la importància de l’educació feminista a mares, pares i docents.
La Martina, l’Emma i la Flavia – com la resta de membres de l’assemblea de dones de les Dominiques de l’Ensenyament – no creuen que el documental sigui un tancament sinó una eina més per continuar “encenent flames”, perquè més gent prengui consciència feminista.
Ara per ara, el recorregut de la pel·lícula no està fixat, però esperen que continuï motivant a l’audiència tant a centres educatius com a festivals de cinema. De moment, se’n farà un passi el divendres dia 30 al Casal de Joves Girapells i als voltants del 8 de març al districte de l’Eixample.
