“Ens hem adonat que hem d’anar més enllà de l’escola”, diu amb contundència Jordi Vilà, director d’un dels quatre centres educatius del Verdum, l’Escola Pia Luz Casanova. En aquest barri, un dels més petits de Barcelona però més densament poblat, el 6% dels habitants no tenen estudis. “Hi ha moltes famílies que reclamen com una necessitat que els nens tinguin ajuda per fer els deures, perquè ells no ho poden fer”, afegeix.
Vilà explica que a l’escola es troben amb molts pares i mares que, a part de no tenir estudis de Primària, també tenen “unes necessitats emocionals derivades de problemes socioeconòmics bastant greus”, i això afecta el desenvolupament dels infants. “No hi ha una regularitat a l’hora de rentar-se, no tenen un berenar com toca amb un equilibri alimentari, no hi ha un acompanyament, l’infant se’n va a dormir tard…”, explica el Jordi.
Per això, des de l’escola van buscar a l’entorn a quins recursos podien accedir per atendre les dificultats de les famílies dels seus alumnes, però es van trobar amb unes entitats del barri que no podien assumir tots els casos. “La Fundació Pare Manel té llista d’espera i des de serveis socials envien als nens a barris contigus on a les mares els fa por portar-los”, diu el director.
Per donar una resposta a aquesta situació, enguany s’ha iniciat a l’Escola Pia Luz Casanova l’Espai Socioeducatiu La Rotllana, un projecte d’acompanyament en el reforç escolar i en les activitats de lleure amb el qual volen potenciar i consolidar les habilitats socioemocionals dels infants i les seves famílies.
Obrir les portes de l’escola al barri
A La Rotllana hi treballen tres educadores, algunes de les quals són a la vegada psicòlogues. Per això és un espai on, a part de les activitats de joc i estudi, també es treballen molt les emocions. Arrenquen totes les sessions seient en un cercle – una rotllana – on es fomenta la resolució de conflictes entre iguals i després engeguen les activitats.
Actualment hi participen 35 infants i adolescents de sis a setze anys que es consideren socialment vulnerables. Es reparteixen entre dos grups de nens i nenes de primària, que fan reforç escolar i lleure, i un grup d’adolescents de secundària, que només fa reforç.
No està dirigit només a alumnes de l’escola dels escolapis, sinó a infants de tot el barri. Com a vies d’accés destaquen que un 30% que han arribat derivats dels serveis socials. També n’hi ha que estaven a la llista d’espera de Pare Manel i ara són ells a La Rotllana els qui tenen llista d’espera per accedir-hi.
“Ara començarem un servei d’atenció terapèutica, logopèdia i psicomotricitat, ja que la nostra idea és anar ampliant una mica el ventall d’actuació que tenim”, explica la Maria Torrent, educadora del projecte de la fundació de l’Escola Pia Servei Solidari i que rep finançament de Pro-Infància la Caixa.
Fer equip amb famílies i escoles
Un dels punts febles que han detectat és la manca d’implicació de les famílies. La Maria explica com es noten les millores en els alumnes quan les famílies van a recollir als infants quan s’acaba l’activitat, ja que llavors poden programar reunions i marcar pautes de treball, però en la majoria de casos no és així. “Hi ha una gran part de participació familiar que és molt difícil, perquè venen els germans o els veïns a buscar als nens i nenes i no podem tenir aquest contacte diari”, diu Torrent, “i si no treballem amb els pares, costa molt que el treball amb l’infant sigui positiu”.
Igual d’important que la col·laboració amb pares i mares ho és el treball amb les escoles i els serveis socials, en els casos que n’hi hagi, per entendre les característiques i l’evolució de cada infant i de l’entorn familiar. Per això les educadores de La Rotllana tenen diverses reunions amb les tutores dels diversos centres del barri i amb les treballadores socials.
“És brutal la feina que fem conjuntament, perquè passa a vegades que hi ha nens que a l’escola són d’una manera i aquí [a l’espai socioeducatiu] d’una altra completament diferent”, explica la Maria. Aquesta col·laboració també genera seguretat en els mestres. “Ells poden comprovar que el que ells detecten i treballen a l’aula també ho treballen altres professionals, i poden transmetre un mateix missatge a la família”, explica Jordi Vilà.
Des de l’escola fa temps que tenen entre cella i cella que cal que els diferents educadors i famílies treballin junts. De fet, el repte que van plantejar a Educació360, juntament amb Centre Obert Muntanyés de la Fundació Pare Manel, era per aconseguir que tots els agents educatius del barri (formals, informals i encara més informals) treballessin per a uns objectius comuns des d’accions complementàries i coordinades. “Mirar els infants des de diferents perspectives ens permet poder arribar més lluny i pot ser molt enriquidor”, diu el director.
Aconseguir la implicació del barri
“En aquest projecte, com en tants d’altres d’aquest caire, el voluntariat és fonamental”, diu Vilà. Una part dels voluntaris de La Rotllana vénen d’altres Escoles Pies, d’altres de la facultat de Psicologia, d’escoles de monitors i a través de plataformes de voluntariat. De I’entorn directe de l’escola és d’on més els costa trobar implicació.
“Ni la Fundació Pare Manel funciona amb gent del barri”, explica el Jordi. “Sí que pots trobar gent del barri que et vingui a ajudar a fer el berenar, però a l’hora de fer d’educador ens costa més”. Tot i això, relaten alguna experiència d’èxit d’exalumnes de l’escola que participen en projectes del barri, però encara són pocs els casos en què això passa.
Dins de les activitats de La Rotllana intenten fomentar aquest rol. Els alumnes de secundària que tenen germans en els grups més petits es queden amb ells durant l’estona de lleure i lideren de tant en tant alguns dels jocs. “Volem crear aquests ponts d’aprenentatge servei, però anem a poc a poc”, explica la Maria. L’objectiu, afegeix el Jordi, és “que d’aquí a deu anys aquests joves, que seran pares de família, s’impliquin, lideren, acompanyin i tinguin una visió diferent sobre l’educació”.
