Una ciutat educadora va molt més enllà de l’escola. És una ciutat que reconeix tots els agents educadors del territori, els posa en contacte entre ells, amb l’administració, amb la resta de la societat civil i amb l’entorn per tal de vertebrar un ecosistema educador.
Aquesta és la idea de ciutat educadora que tenen Pilar Lleonart i Mireia Mestre, responsable i tècnica del Programa Barcelona Ciutat Educadora de l’Institut Municipal d’Educació que a finals de l’any passat van rebre l’encàrrec polític de desenvolupar un pla estratègic de Barcelona Ciutat Educadora. Aquest pla durarà quatre anys i beu d’una llarga trajectòria.
El punt de partida va ser la primera Carta de Ciutats Educadores, redactada justament a Barcelona fa gairebé 30 anys. Per això, un dels objectius de Barcelona Ciutat Educadora és vetllar pels principis que s’hi van acordar, que persegueixen possibilitar el dret a la ciutat educadora, des del compromís de la pròpia ciutat i al servei integral de les persones.
Les actuacions d’aquest pla també van alineades a d’altres reptes de l’agenda educativa mundial, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Declaració d’Incheon, que, pel que fa a l’educació, busca “garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i un aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”.
La voluntat, però, és aterrar aquests objectius mundials a Barcelona, combinant la mirada global i la local i fent-ne una apropiació crítica. “Nosaltres, des del Pla, els volem resignificar i fer-los nostres”, explica Pilar Lleonart. D’aquesta manera volen contribuir a millorar les polítiques públiques locals. “En tot moment hem volgut construir un pla respectuós que sàpiga escoltar per transformar”, afegeix Mireia Mestre.
Definir col·lectivament el model de Barcelona Ciutat Educadora
“Aquest pla l’hem de construir amb i des de les persones”, explica Lleonart. Per això, des del primer moment van demanar la mirada externa de tres dones que, “des de tres vessants diferents ajudessin a teixir aquest concepte de ciutat educadora i la seva direcció”, afegeix.
Es tracta de Mireia Civís, doctora en Pedagogia i especialitzada en ciutat educadora; Itziar González, arquitecta i urbanista que coneix molt bé l’administració per dins i experta en participació; i Marina Garcés, que des de la mirada de la filosofia, ajuda a repensar què vol dir parlar de ciutat educadora en una època tan convulsa com l’actual. Aquestes expertes donen suport en l’elaboració i desplegament del projecte estratègic, des de la planificació pedagògica amb una mirada ètica i de construcció de ciutadania.
Aquesta construcció transversal i participada també posa en relació l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), que és l’ens impulsor i coordinador, amb tècnics i tècniques de l’ajuntament de les diferents gerències. Ho fa través de la taula tècnica del Programa, formada per més de 40 persones vinculades a diversos serveis, que treballen amb entitats i amb la ciutadania, per tractar temes socialment vius. “A partir d’aquí, la nostra idea és crear un grup de treball obert a la comunitat que generi relat educador, un contingut que pugui retornar a la comunitat per produir canvis”, explica la Pilar.
El pla estratègic es planteja una avaluació continuada i un seguiment des del Consell Escolar Municipal, que és l’ òrgan de participació ciutadana en l’àmbit d’educació i que representa la comunitat educativa de la ciutat de Barcelona.
També donen especial importància al Consell d’Innovació Pedagògica (CIP), que aglutina entitats, serveis i institucions de la ciutat que ofereixen activitats educatives a les escoles en particular i a la ciutadania en general. I és que el CIP i Ciutat Educadora comparteixen l’objectiu de donar oportunitats a tothom, al llarg de la vida i amb qualitat.
A més, el pla estratègic vol generar aliances estratègiques amb una xarxa externa vertebrada per diferents òrgans i ens de la ciutat que es dediquen a la recerca, la investigació i l’avaluació, com ara universitats, fundacions que fomenten l’estudi i la recerca, instituts, associacions, entitats i observatoris.
Una nova cultura de treball
Aquesta voluntat d’anar a buscar els espais ja existents, on la ciutadania se sent còmoda participant, i crear-hi ponts, persegueix un principi de treball que vol trencar amb la norma. “El que em sembla més rellevant d’aquest projecte en l’àmbit de la participació és que representa un canvi perquè integra els sabers existents a la ciutat, mentre que l’administració està acostumada a dissenyar un pla i després convidar a la gent a participar-hi”, diu Itziar González.
“Hi ha hagut un esforç per pensar què enteníem per ciutat educadora, que va molt en la línia de reconèixer tots els agents que formen part d’aquesta ciutat educadora, i que creen un exosistema educador”, afegeix Mireia Civís. I és que “la ciutat no és només un conjunt de recursos i de serveis sinó que és un lloc comú que es defineix per les formes de vida, les acull i les fa possibles”, diu Marina Garcés.
“El més important no és només donar la veu a totes aquestes persones, sinó veure com això provoca canvis, que siguin tangibles i transformadors”, explica Lleonart. I entre aquests canvis, el principal és posar la ciutat educadora al centre de les polítiques municipals, és a dir, que es tinguin en compte els debats de ciutat educadora quan es pensin polítiques, programes o projectes determinats.
Alhora que s’està generant un relat educatiu de ciutat educadora, també s’està construint coneixement transformador. I és que l’objectiu final d’aquest pla és impulsar la ciutat educadora generant, compartint i integrant coneixement divers.
