Cada dia són més els nens i nenes que neixen totalment digitalitzats: es comuniquen amb pantalles, aprenen online, estudien connectats, pensen, es formen i es construeixen en un món digital. I ara encara més, després d’una pandèmia que ha fet que la presencialitat perdi pes. Hi ha una aplicació per a cada cosa i un dispositiu per controlar-les totes. Així, en una cultura digital tan estesa i tan acceptada, cal preguntar-se quin paper hi juguem, quin rol se’ns ha donat i què s’espera de nosaltres. I quin imaginari es reprodueix en el món digital.
I és que la tecnologia, encara el 50% dels seus usuaris siguin dones, no és paritària. Així ho consideren les artistes Lucía Egaña i Valeria Linera, membres de la cooperativa Cooptècniques, que ha impulsat l’Escola Popular de Tecnologia i Creativitat per a nenes. Es tracta d’un curs de cinc tallers, pensats per a nenes d’entre 10 i 13 anys per a abordar la relació entre gènere i tecnologia. “Considerem urgent revisar la culturització de gènere a les noves tecnologies des d’una mirada feminista, per veure com afecta a les relacions entre persones”, explica Linera, coordinadora de l’Escola.
El curs focalitza en nenes d’una edat determinada perquè interpel·la aquesta generació que ja va néixer digitalitzada. “Les talleristes vam haver d’aprendre les tecnologies com una cosa nova i podem fer de frontissa entre les joves i el món digital”, apunta Egaña. I és que aquesta etapa vital es caracteritza per ser el moment en què els i les joves es defineixen, sovint de la mà de la relació i la vinculació emocional. I aquí, avui en dia, hi juguen un paper clau les tecnologies, que “s’usen de manera quotidiana i estan molt vinculades a l’autorepresentació. Per això és tan important impregnar-les de mirades feministes”.
Els tallers -que es fan cada dissabte, des del 17 d’octubre fins el 14 de novembre- aborden la relació entre les dones i la tecnologia, posant l’accent en el feminisme interseccional. Això és incorporar la mirada ecologista i antiracista al feminisme. Així, es planteja el debat sobre les pràctiques extractivistes que hi ha darrera la producció de tecnologia o els discursos racistes que proliferen als mitjans de comunicació o les xarxes.
I és que, des de Cooptècniques asseguren que la representació de les dones que s’ha fet a les noves tecnologies està “filtrada des del nord global. Nosaltres apostem per una participació diversa, amb continguts diferents”, apunta Linera. Per exemple, en un dels tallers, enfocat a la ‘interactuació amb la veu’, es treballarà sobre la representació que es fa de les dones a les noves tecnologies analitzant la veu de les màquines com Siri o Alexa.
Formació de base, al voltant de la ciutat
Els tallers van des de l’anàlisi crítica fins a la programació o l’estudi de prototips i hardware. Cada classe és diferent, impartida per una persona especialista diferent i, també, en un espai diferent. La Raposa, la Lleialtat Santsenca, Fuga, tictac i Can Batlló han estat els espais escollits per a allotjar l’Escola Popular. “Són tots espais socials o veïnals, amb projectes feministes, pedagògics o antiracistes”, diu Linera. Per a Cooptècniques és important que les participants facin un recorregut per la seva ciutat i “coneguin espais compromesos”.
Una idea que també està a les bases de l’Escola: i és que des de l’inici també es va apostar perquè les participants fossin diverses. Com que les places eren limitades, se’n van reservar algunes per a nenes racialitzades, ja que “els discursos paritaris a la tecnologia, i en qualsevol àmbit, beneficien un determinat tipus de dona, que generalment és blanca”, afirma Egaña. Així mateix, per a buscar la diversitat, els tallers són gratuïts, fet que “garanteix que hi pugui haver des de nenes que no tenen ordinador a casa, fins a nenes que tenen un smartwatch per a elles soles”, asseguren.
Aquesta ha estat la primera edició de l’Escola Popular de Tecnologia i Creativitat per a nenes, tot i que porta coent-se des de fa gairebé dos anys. Finalment, ha acabat materialitzant-se en un taller de cinc sessions -que ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona-, tot i que la voluntat de Cooptècniques és que s’acabi convertint en un curs de moltes més sessions i amb més capacitat. “Són projectes que van lents, però perseguim el mateix que moltes famílies, col·lectius o institucions: despatriarcalitzar totalment les noves tecnologies i fer-les espais segurs”, afirma Lucía Egaña.
