Una cortina de vellut ens separa dels carrers empedrats i estrets de la Barcelona de principis del segle XX. Dels balcons penja la roba estesa i a les parets estan folrades amb cartells que expliquen que el 1.900 hi havia 94 escoles públiques, que acollien més de 2.000 nens i 5.000 nenes. D’altres, ens anuncien les eleccions del 21 d’abril del 1907 a Barcelona. Així, a través dels carrerons, anem avançant en la història de la capital catalana, posant el focus en la seva història educativa. Aviat arribem a l’any 1908, quan la ciutat va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura per fer una reforma integral de l’educació. Amb un valor de 3 milions de pessetes, el projecte va fracassar, però va marcar un punt d’inflexió per entendre les renovacions educatives a Catalunya.
Aquesta és l’avantsala de l’exposició Per una educació en llibertat, que el Born Centre Cultural ha estrenat el 8 d’abril i que durarà fins el 27 de març del 2022. Aquesta és “l’exposició de l’any”, segons l’ha definida el regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica, Jordi Rabassa. Es tracta d’un treball que barreja material de l’època amb tecnologia audiovisual, testimonis reals i representacions simbòliques que expliquen, “a partir d’una política pública fallida de fa un segle, tota la lluita per a la transformació educativa de la ciutat, que ens parla del passat però també de l’actualitat”, afirma Rabassa. “No es tracta només de nostàlgia”, ha afegit.
Així, l’exposició ens fa passejar per diverses èpoques cabdals del país: la saturació de Barcelona, degut a l’auge de la migració, els fets de la Setmana Tràgica i l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, la República i la guerra o el franquisme, amb l’adoctrinament. Aquesta passejada es fa a través d’una escenografia cuidada i captivadora, que ens fa submergir-nos al laberint de carrers de la ciutat, on les cases acollien les escoles a principi de segle. També ens convida a entrar a una Sala de Plens abstracta, on podem viure el debat sobre el pressupost fallit. També ens duu fins a la gàbia del franquisme, empenyent-nos a entrar a una aula envoltada de reixes, on només respiren la creu i el retrat de Franco i, darrere de la qual reposen el nom dels mestres represaliats. “És un disseny immersiu i poètic, on el continent també és contingut”, explica Lluís Danés, responsable de l’escenografia.
Reptes d’ahir i d’avui
Aquesta exposició narra les relacions entre la política i l’educació, les lluites per la llibertat i la seva repercussió a les aules. En definitiva, ens explica una època molt concreta del país a partir del punt de vista educatiu. Amb aquell pressupost, l’Ajuntament volia instaurar una educació laica, coeducativa, en català, de qualitat i gratuïta, “mostrant un veritable canvi de pensament polític”, tal com assegura el comissari de l’exposició, Antoni Nicolau.
Ens situem en un moment en què no hi havia voluntat de preocupar-se per l’educació tot i que el 50% de la població era analfabeta, la migració eixamplava els censos i el treball infantil encara era important per l’economia. Tot plegat, adobat amb una tensió social que anava creixent i que aviat esclataria. “Els regidors de l’Ajuntament van veure clar, per primera vegada, que l’educació era clau per donar sortida a tota aquesta situació”, afirma Nicolau.
El fracàs d’aquest pressupost, que dóna forma a l’exposició, també seria el primer d’una sèrie de canvis i fets que donarien pas a la Setmana Tràgica, a la Mancomunitat, l’escola del Bosc i del Mar o les escoles del CENU. “Poc a poc, l’educació va anar guanyant pes com a fenomen polític”, diu Nicolau, qui recorda que es va fer tornar mestres del front de la guerra civil “perquè l’educació es considerava prioritària”.
El franquisme també va posar l’accent a les aules, però per un motiu molt diferent: “per l’adoctrinament i repressió de docents”. Així es narra la tasca d’intentar aconseguir, durant més de 70 anys, “allò que volia assolir el pressupost: una educació gratuïta, laica, catalana i de qualitat. Objectius que, encara a dia d’avui, no s’han assolit”, es lamenta el regidor Jordi Rabassa.
En la mateixa línia s’expressa la comissionada d’educació de Barcelona, Maria Truñó, qui ha posat de relleu l’aposta de l’Ajuntament per una educació transformadora i ha posat en valor la importància “de prendre consciència de les lluites que ens han fet possible arribar fins aquí”.
Des del consistori han assegurat que cal més escola pública que, a més dels reptes que es plantejava l’Ajuntament del 1908, ha de sumar la visió sostenible i la diversitat cultural. “L’educació és un pilar democràtic de la ciutat i els nens i nenes s’han d’omplir la motxilla d’experiències enriquidores que vagin més enllà de les parets de l’escola i de la seva infància”, ha dit Truñó.
Aprofundint en el segle de la lluita per la llibertat
“Una exposició és difícil d’organitzar quan t’adones que no pots explicar tot el que voldries”, opina el comissari Antoni Nicolau. És per això que el Born i l’Ajuntament de Barcelona també publiquen el llibre Per una educació en llibertat, un recull de la documentació i de les reflexions d’un conjunt d’autors que escriuen sobre el paper de l’educació en la conformació històrica de la Catalunya contemporània. “És un llibre coral que complementa allò que explica l’exposició i serveix per revisar la vigència dels elements que eren puntals del pensament cultural a principis del segle XX”, explica Nicolau.
El document el signa una dotzena d’autors entre els quals hi trobem la Paola Lo Cascio, que parla sobre l’escola pública; la Cèlia Cañellas i la Rosa Toran, amb un article sobre coeducació; en Francesc Vilanova, que posa l’accent sobre les llengües vehiculars a l’escola de Barcelona; o en Pere Solà, qui reflexiona sobre el paper dels ateneus populars i la lluita per l’hegemonia cultural.
