Participar d’activitats extraescolars equival al guany de dos mesos sobre el progrés acadèmic mitjà de l’alumnat en un curs escolar, segons un informe de l’Education Endowment Foundation. Aquests beneficis s’incrementen en el cas dels infants més vulnerables, pels quals el progrés equival a dos mesos i mig. Tot això, sense mencionar la millora en les habilitats psicosocials i la reducció en els comportaments de risc. Però, igual que els beneficis que s’extreuen del lleure educatiu, l’accés a les extraescolars també està molt determinat per la renda i el capital econòmic de la família. I és que, si bé més 48% d’infants catalans realitza alguna activitat no esportiva fora de l’horari lectiu, la xifra baixa al 21% si parlem d’infants en situació de vulnerabilitat, segons dades del Síndic de Greuges.
Aquesta bretxa d’accés es nota, també, en la varietat que tenen els infants i famílies a l’hora de triar una activitat extraescolar. Segons un informe de l’IERMB, un alumne del districte de l’Eixample té més de 10 activitats per triar, només dins el seu institut, mentre que un de Nou Barris en té menys de 5. La barrera dels preus i la sociocultural deixen fora molts infants dels espais en què es practiquen activitats de lleure educatiu, sobretot si parlem de les activitats no esportives. El futbol, el bàsquet o el voleibol copsen gairebé la meitat de propostes en horari no lectiu, deixant poc lloc a les arts i la cultura que, a més, acostumen a ser les activitats amb un preu més elevat i, per tant, més prohibitiu.
Davant aquest escenari, l’Ajuntament de Barcelona ha engegat una mesura de govern consistent en garantir, almenys, dues tardes d’activitats extraescolars culturals als infants en situació de vulnerabilitat en el context d’actuació del Pla de Barris. “La pandèmia ens ha ensenyat que la desigualtat no s’acaba amb l’horari lectiu i hem decidit garantir que cap nen o nena de Barcelona es quedi sense la possibilitat de fer una extraescolar per motius econòmics”, tal com ha assegurat aquest dimarts l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, en una trobada amb els mitjans de comunicació al Col·legi de Periodistes.
Aquesta proposta del consistori es basa a estructurar i sistematitzar una oferta pública d’activitats, en la mateixa línia en la qual s’organitzen les activitats públiques de lleure a l’estiu o les extraescolars d’esport. Per assolir aquest objectiu, l’Ajuntament ha constituït la Taula de Tardes Educatives, formada per persones i entitats com l’aFFaC, Save the Children o la Fundació Bofill, que tenen l’objectiu d’homologar les activitats que s’aniran incloent en l’oferta, així com de generar un sistema de beques per les famílies que ho necessitin.
Una empenta a la cultura
Les activitats que s’inclouran en aquesta acció de govern podran ser de nova creació o propostes ja existents. Precisament, la primera activitat que s’ha posat en marxa és una que existeix des del 2017 a la ciutat: Menjallibres 2.0 és una reformulació d’una proposta per alumnes de segon i tercer de primària de zones incloses al Pla de Barris que els duia a la seva biblioteca pública de referència per tal de compartir una estona –no lectiva– de lectura conjunta. A través de contes, debats i activitats relacionades amb la lectura, els infants “desenvolupen gaudi per aquesta activitat, alhora que incrementen les seves aptituds lectores”, explica Joana Illa, coordinadora de Menjallibres 2.0 que, a diferència del seu antecessor, ara es desenvolupa als mateixos centres escolars.
Aquesta és la primera activitat que ha començat a funcionar en el marc del pla de govern municipal i arriba a 500 infants de 30 escoles públiques de 12 barris diferents. Aviat començaran a funcionar altres propostes com Som Artistes, que s’iniciarà el mes de març i que arribarà a 800 infants de barris on no hi ha oferta de pràctica artística. L’objectiu final d’aquesta iniciativa de govern, que s’extendrà en una primera fase fins 2024, és que arribi als 24.000 infants que, per motius econòmics, no poden accedir a extraescolars, segons dades del consistori. “Aquestes activitats són una manera de fer arribar als infants més vulnerables un seguit de propostes culturals o artístiques que, sovint, els queden lluny”, diu Illa, en referència a la preeminència de les activitats esportives en general, però sobretot als barris més empobrits.
“Treballar la lectura o les competències artístiques suposa una ajuda enorme a nivell acadèmic per alguns infants”, diu la coordinadora, qui també assegura que per poder extreure tot el suc d’aquestes activitats, també duen a terme “un treball molt acurat amb les famílies”. I és que la relació de diversos actors educatius és molt rellevant per aquests projectes; aquest curs, tot i que l’activitat del Menjallibres s’ha hagut de traslladar als centres educatius per tal de poder garantir l’estabilitat dels grups bombolla, la intenció és que el Consorci de Biblioteques –que col·labora en la seva implantació, conjuntament amb el Consorci d’Educació– pugui prendre un paper molt més actiu els propers mesos.
I és que els efectes de la pandèmia i dels confinaments estan tenint greus conseqüències que activitats extraescolars i grupals poden ajudar a pal·liar. “En aquests centres hi ha alumnat que va ser greument afectat pels confinaments i als quals l’aïllament els està afectant seriosament a nivell social i acadèmic”, assegura Illa. Per tant, implementar activitats de lleure educatiu que siguin accessibles i equitatives és una manera d’estendre la mà a aquells infants que han perdut el fil i a les famílies dels quals, també afectats econòmicament per la pandèmia, i que d’altra manera potser no es podrien permetre garantir unes hores d’educació, comunitat i lleure de qualitat. “La pandèmia ha demostrat que l’escola és cabdal per garantir l’estabilitat emocional de les criatures. I l’escola va molt més enllà de les hores lectives”, ha conclòs l’alcaldessa.
