Reportatge

Feina i integració, estímuls claus per als nouvinguts que volen aprendre català

Jordi Font és cap del departament de català de l’EOI Drassanes i professor d’aquest centre. Assegura que l’alumnat és molt variat, però hi ha diferència entre l’origen de les persones dels cursos inicials i intermedis (A1, A2, B1 i B2) i els nivells més avançats (C1 i C2). “Als cursos més baixos tenim molta gent que no és catalanoparlant, que són de la resta de l’estat o de qualsevol lloc del món. Aquestes persones són més aviat joves, de 20 a 35 anys. Hi ha qui acaba d’arribar i qui fa temps que viu aquí i vol tenir contacte amb la llengua, com poden ser persones de parla anglesa o russa. A C1 hi ha una part de públic d’aquí que estudia català per qüestions professionals. A C2 canvia radicalment, la gran majoria són catalanoparlants”.

Com més alt és el nivell, més són les persones que estudien català per temes laborals, tot i que hi ha múltiples raons. “Amb el procés, jo crec que va haver-hi més gent que s’apuntava a estudiar català. Hi havia qui ho feia per si li demanaven a la feina més endavant i d’altres perquè se sentien més motivats per l’eufòria que hi havia. Hi havia més empatia cap a la llengua per part de persones nouvingudes, tant de l’estat com de la resta del món”.

Un grup en auge és el de les persones que volen ser docents i es preparen per a les oposicions. “Com a professor, per a mi és important que els alumnes estiguin a gust. S’han de trobar maneres de convidar la gent que estudiï català de forma voluntària. Obligar-les a tenir un C2, per exemple, no ha de suposar necessàriament un canvi”, explica en Jordi Font, que abans d’impartir classes a Drassanes ho feia a l’EOI Vall d’Hebron i, anteriorment, va ser professor de Secundària durant divuit anys.

Un dels sectors més agraïts com a professor és el de les persones que volen aprendre català “per amor”, afirma. “Hi ha una part que ve perquè la seva parella és d’aquí i estan molt motivats. Potser s’han conegut fora o estudiant o treballant o en algun Erasmus. També hi ha un sector de mares estrangeres que tenen fills escolaritzats: Tenen necessitat d’aprendre català per col·laborar més amb els fills de cara als estudis”.

Proximitat lingüística

L’origen de l’estudiant pot generar més facilitat a l’hora d’aprendre català. “Segurament, la comprensió per a algú de l’estat és més ràpida, però l’aprenentatge correcte gramatical i de lèxic és més productiu a la llarga per a la gent que ve de fora. Depèn de moltes coses: si parla francès, segurament és més fàcil. La proximitat lingüística fa que la gent es relaxi una mica i no tingui tanta cura. En termes generals, la gent d’àmbit no hispanoparlant està com més alerta, i el que rep és més productiu que no pas algú que està aquí i que està més relaxat”.

Les dificultats per aprendre la llengua no segueixen una única premissa, però sí que hi ha algunes tendències. “A l’hora d’aprendre els pronoms febles, un francès o un italià ho tenen més fàcil perquè també en tenen. Algú que vingui del rus, pot tenir problemes amb els articles i els pronoms perquè no en tenen, al contrari que l’espanyol. És curiós perquè, llegint un text en català, pots saber quina és la seva llengua mare pel tipus d’error que fa”.

Dels sis cursos de català que imparteix l’EOI Drassanes, el primer i el sisè tenen tres classes cadascun, mentre que la resta en tenen dues. Cada grup té 30 alumnes, de manera que aquest any hi ha 240 persones matriculades. En anys anteriors, les aules no estaven tan plenes i depenent del nivell hi havia entre 15 i 20 persones, però en tots els casos hi ha hagut una tendència a l’augment de l’alumnat que aprèn català.

Oposicions i inserció

Un dels seus alumnes, en Fran Santana, va arribar a Barcelona el gener del 2008. Estudia B2 i ho fa per diverses raons: “Per preparar-me per a les oposicions de professor, per la immersió, perquè m’agraden les llengües i perquè crec que és el que s’ha de fer quan arribes a un lloc nou”.

La seva companya de classe Karen Leyde, que viu a la capital catalana des de fa set anys, té una història diferent: “No vaig estudiar català fins a la pandèmia, només sabia alguna cosa. Em vaig quedar sense feina i la pandèmia em va obligar a fer un replantejament. Parlo anglès, treballo com a traductora jurídica i també vull fer oposicions”.

La primera vegada que l’Angelica Franca va arribar a Barcelona va ser el 2001, i hi va estar dotze anys. Va tornar temps després, i es va animar a aprendre l’idioma: “En el tema de la inserció dins la societat catalana, és molt important parlar català. La gent canvia, positivament, quan parles català. Hi ha diferència”.

Portar el català fora de l’aula

La Carme Rigal és delegada de la delegació de Ciutat Vella del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona, dins del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que imparteix cursos gratuïts en els primers nivells (un inicial i tres bàsics), equivalents a la classificació internacional d’A1 i A2. Als cursos següents, hi ha diferents reduccions a l’hora de fer la matrícula, tret del C2, que no està subvencionat.

Per a la Carme Rigal, cada nivell té la seva realitat. “Als nivells més baixos hi ha persones estrangeres amb una gran necessitat d’aconseguir l’arrelament per poder establir-se i, per a això, se’ls demana unes hores de català. En els graus intermedis, també trobem persones d’origen estatal que potser fa anys que viuen aquí i encara no s’han llançat a parlar-lo o a aprendre’l. Cadascú té la seva motivació per iniciar un procés de coneixement de la llengua, hi ha qui ho fa per millorar les possibilitats laborals, qui vol treure’s les oposicions per ser professor i qui ho fa per gust i perquè té temps. També hi ha qui vol poder comunicar-se amb els veïns, els botiguers i el seu entorn, o per ajudar els fills a fer els deures quan venen de l’escola”.

Segons dades de la memòria del CNL de Barcelona del 2020, el 97% de les persones dels cursos inicial i bàsic són d’origen estranger, mentre que en els elementals ho són el 75% i a la resta disminueixen fins al 35%. La Carme Rigal insisteix que el CNL “no és una escola d’idiomes” en el sentit que animen l’alumnat a conèixer la llengua fora de l’aula de maneres diferents, com concursos de comerços col·laboradors del districte, pràctiques lingüístiques amb establiments del barri, fer-se el carnet de la biblioteca en el cas dels cursos inicials o bé traslladar la classe a un museu, com el MACBA, quan ja es coneix més l’idioma, per parlar de colors i sensacions a partir d’obres d’art.

“L’objectiu de la nostra manera de difondre la llengua i l’aprenentatge de la llengua és aquest, que la llengua surti de l’aula. Més enllà d’obtenir un certificat, volem que la puguin utilitzar, i això intentem que estigui des del principi. Es tracta de poder moure’t pel teu entorn, tant si estàs al metro com si vas a comprar al mercat, i de conèixer la realitat cultural”, destaca la delegada de Ciutat Vella.

Adaptar-se a les necessitats de l’alumnat

L’Anna Meda és professora del CNL des de fa 15 anys i actualment treballa al centre de Ciutat Vella. Durant aquests temps, ha vist com les persones que fan aquestes pràctiques lingüístiques i participen de les possibilitats de l’entorn van a classe més motivades. “Es nota, perquè a classe redueixes l’àmbit i, quan surts, poden veure que el poden fer servir”. El seu alumnat acostuma a tenir entre 20 i 40 anys, tot i que al CNL també hi ha cursos per a persones de 16 a 18 anys i, en una proporció petita, hi ha persones jubilades catalanoparlants que van a classe perquè tenen dificultats amb l’escriptura.

Les persones que no tenen coneixements de llengües llatines inicialment ho tenen més complicat per entendre el català. En aquest sentit, a Ciutat Vella hi ha cursos destinats a la comunitat xinesa amb una professora que sap xinès i pot fer d’enllaç entre els dos idiomes. També hi ha classes destinades a la comunitat filipina els dissabtes a la tarda per tal d’adaptar-se a les necessitats d’aquestes persones, que sovint treballen en el servei domèstic de dilluns a divendres matí i tarda, i que estan internes a les cases.

El confinament derivat de la pandèmia de la covid-19 va suposar el tancament de la majoria de cursos del CNL durant quatre mesos, ja que, si bé hi havia alguns que es feien en línia, passar de fer tots els cursos presencials a impartir-los a distància no va ser possible, i tampoc tots els alumnes comptaven amb la tecnologia per seguir les classes virtualment. Així, als CNL de Barcelona es van matricular unes 15.000 persones el 2020, molt per sota de les 28.000 del 2019. El centre de Ciutat Vella és el que acull més estudiants, amb prop de 2.500 el 2020.

L’Iván Amoedo és alumne de l’Anna Meda i cursa Bàsic 3, que equival a un A2. Fa temps que va estudiar català, però està reprenent la llengua perquè vol ser professor de Primària. També el Yoel Martínez, que ja era mestre al seu país d’origen, vol fer oposicions per continuar amb la seva vocació.

A classe, cadascú té la seva motivació. Així, la Valeria Colmenares aprèn català perquè el curs vinent vol anar a la universitat per estudiar Psicologia i l’aprenentatge d’aquesta llengua l’ajudarà en la seva carrera, mentre que l’Olivia Carrasco té prioritats diferents: “Soc a Catalunya. Parlo la llengua d’aquí perquè crec que puc aportar a mantenir la cultura. També ho faig pels meus documents i per la feina. Soc feliç a Catalunya i crec que faig feliç a la gent quan senten que parlo català”.