Quan la Harnoor Kaur va llegir, amb 11 anys, ‘Els Cinc al turó de Billycock’, d’Enid Blyton, va descobrir un nou món de misteris i aventures. “Va ser el llibre amb què vaig començar a enamorar-me de la lectura i, des d’aleshores, sempre m’ha agradat llegir”. Ja havia guanyat algun premi als Jocs Florals del col·legi i gaudia escrivint redaccions i poemes. La passió per les lletres la va portar l’hivern passat a fer el ‘Taller per a joves escriptors -de 15 a 17 anys-’ de l’Escola d’Escriptura a l’Ateneu Barcelonès.
“Les classes eren agradables i naturals, no eren estrictes. Al principi, la professora ens feia alguna pregunta, anàvem responent, hi havia una conversa i d’allà sortien temes sobre els quals havíem d’escriure. També llegíem textos i d’aquí sortien temes. La Mar (professora) ens deia, per exemple, ‘avui heu parlat molt de morts, per a la següent classe escriviu una redacció de terror’”.
La Harnoor té 15 anys i és molt participativa a classe. Para atenció als textos de les companyes, és oberta a l’hora de donar la seva opinió i ha après a escriure d’una altra manera. “Aquest curs he reforçat la imaginació. A mi sempre m’han dit que faig servir paraules que enriqueixen el text, però em faltava explicar la història en si, perquè les paraules poden estar molt bé, però si la història no té un bon gust, aleshores no és un text bonic. He après a aprofundir més en la història i no tant en les lletres”.
Ara pensa molt més en la creació dels personatges i es posa en la seva pell per saber com reaccionarien davant una situació, com pensen o quin és el seu objectiu vital. “Abans no sabia com trobar els personatges. A classe ens van dir que els personatges estan en els nostres records i ara em centro més en buscar els personatges dins dels meus records. Potser algun dia m’he sentit d’alguna manera i ho incorporo a un personatge, o veig a algú que li passa alguna cosa al carrer i penso en com es deu haver sentit”.
Buscar la coherència
La Lorena Moreta té 16 anys i també ha fet el taller de joves escriptors. De petita, li agradava escriure, però pensava que no tenia prou imaginació i que no se li donava del tot bé perquè no havia guanyat cap premi literari i perquè no llegia massa, però el seu pas per l’Ateneu l’ha fet retrobar-se amb les històries de terror, que són les que més li agraden. “M’agraden més els llibres amb dibuixos, i les sèries. Quan hi ha imatges sento com més adrenalina i estic més concentrada en el llibre. M’agrada fer històries de suspens, i als textos que presentava a la Mar sempre acabava matant algú”.
La Lorena construeix els protagonistes a través de l’observació del voltant. “M’inspiro en persones que conec o en amistats del passat o en personatges de sèries que segueixo. Agafo una mica la seva personalitat per poder fer la meva història; abans no ho feia, abans deia, per exemple, ‘La Laura és rossa, té els ulls blaus i li agrada molt menjar’, però ara intento que el lector conegui més el personatge i que sàpiga com pensa perquè la història tingui més sentit i no sigui avorrida”.
“Jo crec que he millorat molt. Quan estava a classe, les històries dels meus companys em semblaven impressionants i jo em volia superar. Ara m’agrada molt més com escric. Abans ho explicava tot al començament, després em quedava sense idees i acabava molt ràpid, però ara em centro en cada part i en què tingui coherència”.
La Harnoor i la Lorena són alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Miquel Tarradell i han fet aquest curs gràcies a unes beques que l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) atorga a l’Escola d’Escriptura perquè es destinin a adolescents de 15 a 17 anys de centres d’ESO i Batxillerat del barri del Raval per dur a terme aquest Taller de joves escriptors.
“Tenen uns mons imaginaris que desborden”
La Mar Tomás és professora de l’Escola d’Escriptura des de fa més de 20 anys i imparteix aquest taller des del començament, ara fa 15 anys. És l’únic que fa el centre per a persones menors d’edat i en ell els exercicis es poden presentar en català o en castellà. Dels alumnes joves, la Mar destaca el respecte i l’atenció que posen en les històries dels altres. “A vegades, amb els adults passa allò d’aquella famosa frase, ‘He vingut a parlar del meu llibre’, i amb els joves, no. Són molt generosos i respectuosos”.
El taller s’imparteix per trimestres i també en forma de curs intensiu al juliol. Pot ser presencial o en línia i té un màxim de 12 alumnes per aula, la majoria dels quals són noies. De fet, a la classe de la Harnoor i la Lorena, només hi havia un noi. A més de les persones becades, hi ha joves que arriben a aquest curs perquè algun docent li ha recomanat a l’institut, perquè algun familiar l’ha animat, o perquè s’han informat pel seu compte.
“A vegades, les històries que escriuen tenen ressons del que els agrada llegir. Generalment, qui llegeix històries d’aventura o fantasia, projecta això en l’escriptura. Escrivim ficció i, per tant, ens inventem mentides, però l’escriptura ha de ser sincera. I ells ho són. I si aconsegueixen ser sincers, el text està viu i és veritat. Tenen uns mons imaginaris que desborden”.
Les classes són variades i dinàmiques. “Els escriptors escrivim amb paraules però hem de projectar imatges en la ment del lector. La literatura també es veu. A vegades, els dic, poseu una imatge a la paraula infància, i el que et responen ja és literatura. Ja viuen les històries abans d’explicar-les. A la seva classe, una va dir, llet d’ametlles; una altra, avions, perquè viatjava de petita; o un terrat amb focs d’artifici per Cap d’Any. La Lorena va dir una nena patinant. Faig preguntes perquè mirin, com qui hi ha mentre la nena patina, on està, en un pati, en un descampat… I a partir d’aquí, anem creant temes i surten els textos que portaran la setmana següent”.
La Mar Tomás ha vist créixer alumnes, literàriament i físicament, perquè moltes d’elles continuen el seu itinerari professional, es fan grans i acaben apuntant-se a cursos d’adults. En aquest sentit, recorda l’Anna Gas, que va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes l’any 2020. “Va començar com elles dues. Es va apuntar al primer trimestre, i després al segon, al tercer, i va estar aquí molt de temps. Per mi, ha sigut molt xulo veure-la créixer, veure com la seva estructura anava evolucionant, i els seus interessos també. I, després, un bon dia, veus que li donen un premi”.
“Què és ser escriptor?”
Durant un trimestre, la Harnoor i la Lorena han compartit textos i lectures amb companyes que tenen ganes de superar-se en l’escriptura, en un ambient diferent del de l’escola o de les amistats del barri, amb qui viuen uns altres gustos i aficions. Escriure un llibre i guanyar un premi els hi sembla un somni, però també tenen altres interessos professionals.
“Jo em vull dedicar a la cirurgia i a la cardiologia, però almenys vull escriure un llibre”, diu, convençuda, la Harnoor. “L’escriptura és un codi obert que qui el conegui el pot fer; aleshores, no és necessari que siguis escriptor. Al final, què és ser escriptor? Tots tenim un escriptor dins nostre i només cal treure’l”.
“Com a professió, també vull dedicar-me a la medecina”, afegeix la Lorena. “De petita, havia somiat amb tenir un llibre per escriure històries i poder llegir-les quan sigui gran. Soc una persona a qui li agrada guardar-ho tot i m’agradaria tornar a llegir-me i veure com he millorat amb el pas dels anys”.
