Autor: Carme Escales

En la llengua amb què ens expliquem la vida, les coses que ens passen i les emocions que sentim, posem l’ànima. La llengua, en nosaltres, també la posa. És així com la parla esdevé tresor de la nostra identitat. I abans que la gramàtica i l’ortografia arribin, una llengua ja governa la nostra espontaneïtat en l’expressió de sentiments i desitjos. Fer que el català sigui el brollador d’aquesta espontaneïtat, de jocs i contes primerencs, de primeres expressions de desig, de benestar i de malestar, és l’objectiu del projecte el projecte, creat per la mestra Dolors Ferrer, amb la col·laboració de l’Institut…

A l’escenari, la Pepita Cedillo, una escriptora que explica històries al Javi. Però ho fa amb llenguatge de signes en català. I és gràcies a ell que els pensaments de l’un i de l’altre arriben al públic de manera oral, tot i que tothom pot anar seguint l’expressió de la Pepita amb aquests moviments de mans i braços que és la via de comunicació dels qui com ella no hi senten. Així es desenvolupa l’obra teatral Treballs Forçats, de la companyia Ça marche. En l’espectacle, aquest llenguatge desconegut per a la majoria de gent, corporal i no verbal, adquireix en…

L’ús del català, a Barcelona, recula. I entre els joves, encara més. I l’Ajuntament de Barcelona hi vol posar remei. Per això, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ha posat en marxa el projecte «Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona». Són diverses accions, algunes de les quals ja s’han iniciat, com a part del conveni signat al juny entre les dues institucions i que inclou també una campanya adreçada als joves per al 2026. El projecte enfoca les actuacions a fer directament sobre el temps…

Ningú no els havia dit que fos impossible, però tampoc fàcil. Afrontar el repte de completar una carrera universitària de vegades requereix una empenta, ànims, autoconfiança, però també acompanyament. No tothom es veu capaç de passar una selectivitat i posar els peus en una facultat on cadascú s’ha d’organitzar la tria dels crèdits, els treballs i exàmens i tot això entre nous companys. I, encara més, en determinats contexts particulars, per exemple, en famílies on mai ningú no va poder anar a la universitat, per qüestions econòmiques o altres dificultats, hi ha joves que projecten el mateix destí per a…