“El Baobab és un exercici d’enginyeria social que no demanava ningú al barri, perquè si no has tingut mai un esplai, la gent es mou a la plaça i, com a molt, al futbol”. Així se sincera un tècnic de barri sobre el programa Baobab, que l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) va posar en marxa el 2016 en el marc del Pla de Barris. Però la resposta aconseguida en només tres anys demostra que hi havia una demanda potencial. Com a mínim, en tots aquells barris declarats d’atenció prioritària per l’Ajuntament per començar a invertir les desigualtats socials que també es tradueixen en desigualtats en l’accés al lleure educatiu.
Ja l’any 2014, un informe del Síndic de Greuges va denunciar l’existència de desigualtats territorials a Catalunya en la disponibilitat de l’oferta i la diferenciació del lleure en funció de l’origen social. La traducció i concreció d’aquesta anàlisi a escala de Barcelona la dóna un estudi del 2018 de J. Estivill i N. Guasch per a l’Observatori de la Joventut de l’Ajuntament de Barcelona: durant el curs 2016-2017 hi havia a la ciutat 131 entitats de lleure educatiu (esplais i caus) que comptaven amb 17.147 infants i adolescents participants i un conjunt de 2.880 joves que feien de monitors i responsables. Però la implantació d’aquesta realitat associativa va per barris, de manera que es concentra a l’Eixample i als nuclis històrics dels antics municipis o barris més tradicionals de Barcelona i, en canvi, hi ha una vintena de barris sense cap entitat de lleure associatiu infantil o juvenil.
Ras i curt: mentre la mitjana d’infants de Barcelona que participen en esplais i caus ronda el 10% de la població d’aquesta franja d’edat, a la desena de barris perifèrics on s’ha iniciat el programa Baobab aquest percentatge amb prou feines arriba al 3%. Ens referim, concretament, als barris de Trinitat Nova, Baró de Viver, Besòs-Maresme, Trinitat Vella, La Marina, La Verneda i La Pau, Sant Genís dels Agudells, La Teixonera i el Bon Pastor. Tots són barris dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc i, en els darrers mesos, s’han afegit també al programa dos barris de Ciutat Vella, Raval Sud i Gòtic, que pràcticament sumen la majoria de les zones on actua el Pla de Barris.
Precisament, el programa Baobab està impulsant noves opcions de lleure comunitari en aquells barris on no existien esplais ni caus o està reforçant l’enfortiment i creixement de les entitats i projectes pedagògics ja existents però insuficients. Al mateix temps, vol donar visibilitat i reconeixement social a les activitats de lleure associatiu com a eina de transformació social, cohesió i millora dels barris. Garantir l’accés de joves i infants a activitats de lleure associatiu i comunitari representa una millora de les seves oportunitats educatives. Perquè, de fet, el lleure educatiu afavoreix espais on infants i joves poden aprendre, a partir de la seva vivència, gran part de les competències i habilitats socials que marcaran la seva trajectòria de vida i la seva relació amb l’entorn.
L’estiu és, justament, un dels moments on infants i joves poden concentrar vivències més enllà de l’entorn escolar. I en aquest context, Baobab va arrencar el 2016 amb una oferta de campaments urbans gratuïts que s’ha mantingut (666 infants i 60 joves monitors participants en l’edició del 2018) però que ha evolucionat i s’ha enriquit, tres anys després, fent aterrar l’educació en el lleure de base associativa als barris durant la resta de l’any a partir del treball en xarxa amb entitats i joves presents a cada territori.
L’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), un consorci públic format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, ha realitzat l’avaluació del programa Baobab durant els anys 2017 i 2018. Aquest exercici ha permès evidenciar els resultats aconseguits en l’impuls de noves opcions de lleure. És el cas del recentment creat Cau de la Trinitat Nova, així com l’acompanyament que s’està realitzant per crear tres nous esplais o caus als barris de la Verneda, Sant Genís dels Agudells i Baró de Viver. Així mateix, l’avaluació posa en relleu que en els barris on s’ha actuat fins ara s’ha treballat reforçant 11 esplais o caus preexistents. En conjunt, i al marge dels campaments urbans d’estiu, el Baobab està treballant amb 443 infants i 161 joves monitores o monitors dels diferents barris.
Després de tres anys de treball amb i des dels barris, el programa Baobab es reafirma en 4 objectius que han de permetre la seva sostenibilitat:
- Enfortiment de les entitats de base associativa
- Creació de noves entitats de lleure associatiu als barris a través de l’acompanyament als grups motor
- Visibilitat, xarxa amb la comunitat i reconeixement de les entitats educatives de base associativa i els grups motors de joves als barris
- Vinculació d’infants, adolescents i famílies a les entitats de lleure educatiu
La forma com el programa Baobab encara aquests objectius és a través d’un procés que busca generar dinàmiques comunitàries i espais de cooperació entre els diferents agents implicats. Treballar des d’aquesta perspectiva ha de fer possible que els esplais i caus siguin motor de canvi en el seu territori, facilitant el procés d’incidència en l’entorn i fent de la participació un dret.
En definitiva, el programa Baobab, el nom del qual no evoca per casualitat un arbre que creix en terres àrides i que desplega les seves arrels en profunditat, és una metàfora d’allò que el programa vol aconseguir: fer del lleure un actiu del barri, sostingut pel propi territori on els esplais i caus puguin continuar creixent amb nous infants, adolescents i joves de cadascun d’aquests barris.
Aquest article ha estat escrit per Pilar Lleonart, responsable Programa Barcelona Ciutat Educadora; Gretel Vila, tècnica responsable del programa de lleure educatiu i comunitari Baobab a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona; Núria Comas, analista d’Ivàlua – Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques; i Marçal Farré, analista d’Ivàlua – Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
