“És meravellós; això jo no ho puc fer a la meva edat”, comenta en Carles, de 86 anys, mentre observa com una dotzena de joves li està pintant les parets del pis. I no només això. També li han arreglat unes humitats i l’han ajudat a ordenar tots els trastos acumulats durant anys. Aquests nois i noies, d’entre 15 i 18 anys, pertanyen a diferents agrupaments escoltes i són els protagonistes aquest any de La Murga, una iniciativa impulsada per Escoltes Catalans fa 21 anys per ajudar a rehabilitar els pisos de persones en situació de pobresa i risc d’exclusió social. Enguany ha tingut lloc entre els dies 8 i 12 d’abril, coincidint amb els dies de festa escolar.
A casa en Carles hi ha joves de quatre caus diferents: el Calabrot (Argentona), l’Esclat (Sant Andreu de Llavaneres), la Mulassa (Reus) i la Floresta (Sant Cugat del Vallès). Les actuacions de la Murga se centren enguany a Barcelona en set pisos, però en les seves dues dècades de vida ha adequat fins a 150 habitatges per obra d’uns 700 joves. Els treballs sempre se centren al districte de Ciutat Vella –en Carles viu al carrer Nou de Sant Francesc–, perquè són els serveis socials d’aquesta zona els qui els proporcionen els veïns en risc d’exclusió, però l’èxit del programa ha fet que des de fa set anys es dugui a terme també al barri cèntric de Lleida.
La Murga, tanmateix, és molt més que una iniciativa per rehabilitar habitatges. És també un programa que fa companyia a persones que la necessiten, i que sensibilitza els joves sobre el dret a un habitatge digne de la forma amb què ho acostuma a fer l’escoltisme: a força de pràctica, d’entrar en contacte amb la realitat, d’embrutar-se. “Els nois i noies dels caus no estan acostumats a veure aquestes situacions en el seu dia a dia; hi ha l’estereotip de que hem d’anar a l’Àfrica o a ajudar els refugiats, que també, però a casa nostra hi ha molta gent que pateix”, explica Núria Molero, monitora a la Mulassa.
Aquesta sensibilització s’explica perquè La Murga és un projecte d’aprenentatge servei, un tipus de metodologia educativa també aplicat als instituts que consisteix en treballar un àmbit de coneixement a partir de treballs pràctics que reportin alguna cosa a la societat. Aquests joves escoltes, doncs, aprenen sobre els problemes de l’habitatge xerrant amb en Carles cada dia, però també en activitats amb entitats del barri, com el passi de documentals o xerrades. “Et vas adonant que aquest és un tipus de món que d’una altra manera no coneixeries; veus la gent passar pel carrer i penses que ningú s’imagina com viuen algunes persones”, reflexiona una de les joves.
I després hi ha la companyia. “En Carles surt cada dia a dinar al menjador social i quan torna es passa la tarda sol”, comenten els nois i noies mentre pinten les parets. La seva sola presència ha inundat per uns dies la vida d’en Carles d’una alegria juvenil impagable. “Són fantàstics”, va repetint ell. “Només per tenir-nos a casa ja li fem companyia, però és que a més li treiem temes de conversa i això l’ajuda a nivell emocional”, expliquen. La situació d’exclusió social també s’explica per la soledat, la manca de xarxa familiar o d’amistats. I no només en ancians com en Carles. De fet, no hi ha un perfil concret de beneficiaris de La Murga: hi ha famílies amb fills, parelles, joves que viuen sols…
Acabades les tasques de rehabilitació, la intenció de l’equip de coordina la Murga és que els respectius agrupaments escoltes segueixin treballant la qüestió de l’habitatge amb els seus joves durant el que queda d’any
