Quin és un lloc on et sents segur? “Casa meva”, diu la Vanessa, “perquè visc amb la gent que estimo, la meva família, i a més passo molts bons moments i faig records bonics”. “La pista Drassanes”, diu la Paqui, “perquè em sento segura jugant-hi a futbol i m’ho passo molt bé”. I un lloc que t’agradaria pel futur? “El servei social del Raval”, diu la Shahana, “perquè m’agradaria poder ajudar a les persones que ho necessiten”. “El taller mecànic”, diu l’Eric, “perquè soc un manetes i m’agraden moltíssim els cotxes i el motor”.
Tots aquests llocs són els que han marcat com punts sobre un mapa interactiu els alumnes de 6è de l’Escola Drassanes. El resultat que n’ha sorgit és la seva aportació a l’exposició Camins – realitzada per alumnes i mestres d’aquest centre – que explora la relació de l’entorn i l’escola i la manera com la vida de les persones que l’habiten s’hi fa present.
Cada obra d’art d’aquesta exposició l’ha fet un grup classe, i fins i tot n’hi ha una feta pel claustre. Totes tenen una cosa en comú: prenen com a punt de partida un mapa mut del seu districte que van rebre a principis de curs amb l’encàrrec de transformar-lo en una obra d’art. Els resultats són cartografies, enteses com la representació dels diferents camins que han recorregut totes les persones, tant des de l’anàlisi físic, com afectiu i emocional.
Alguns exemples són el vídeo que han gravat els infants de P3 des de la perspectiva del cap d’un d’ells, per mostrar els camins que fan per l’escola; els camins d’emergència de l’escola, que han traçat els de 1r de Primària, per conscienciar als seus companys; o els diferents mitjans de transport que utilitza l’altre grup de 1r per anar cap a l’escola, recollits al voltant d’una motxilla que guarda les converses que tenen en aquests camins d’anada i tornada.
“Els objectius de treballar el tema dels camins són fer entrar la vivència de les persones que habitem l’escola dins de l’escola, reconèixer o relligar-nos a l’entorn, i a nivell més pedagògic, parlar de la importància del procediment una mica en contra del resultat”, explica Alfons Espinosa, director de l’Escola Drassanes.
L’art com a eix vertebrador de l’escola
Aquest curs ja és el segon en què un dels eixos centrals de l’escola és l’art. Però no en referència a fer obres artístiques, sinó a “utilitzar la metodologia artística com a motor de millora del procés d’aprenentatge”, diu el director. Volen que aquesta manera de fer impregni la feina de docents i altres professionals de l’escola.
Per Espinosa, al seu centre treballar d’aquesta manera “és un avantatge”, ja que “la diversitat de llenguatges, el pensament lateral, la mirada possibilista que ofereix l’art” els fan saltar la barrera de l’idioma i dels nivells d’aprenentatge, cosa més important encara en una escola tan diversa.
En el projecte concret de l’exposició ‘Camins’, el procés artístic de cada grup l’han guiat els mestres. “Es nota el tarannà de cadascú en les obres, perquè són molt creatius i això implica molta generositat per compartir el més personal perquè l’art sortís”, explica l’Alfons. A més, han tingut l’acompanyament de Fernando Hernández, professor de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i dues estudiants del seu màster, que han ajudat als mestres a resoldre dubtes conceptuals i tècnics.
Els aprenentatges de fer una exposició
“El fet d’exposar tots junts, és un aprenentatge entre iguals molt important i que dignifica la seva feina, la de tots”, diu el director. Per la Vanessa, una de les alumnes de 6è que ha participat en l’exposició, “és molt bonic veure que els diferents cursos veuen les coses de manera diferent”.
De fet, haver treballat com autèntics artistes també els ha servit per mirar amb uns altres ulls les exposicions artístiques d’ara endavant. “Quan anem a un museu, les coses molt petites i que fins ara no ens importaven ens importaran, perquè nosaltres hem fet el mateix”, diu la Shahana, també de 6è. “Pensarem: quant de temps han trigat a fer això? Com se sentien en aquell moment? Perquè ho han fet?”, afegeix la Vanessa. I el més important, afegeix la seva companya, “hem après que tenim diferents pensaments i que cada persona és com és”.
