Un conegut proverbi africà diu que per a educar un infant, cal una tribu sencera. En aquesta filosofia es basa el projecte Vincular X Educar, una iniciativa comunitària impulsada pels Serveis Socials de Numància i Cotxeres, del barri de Sants de Barcelona, que té com a objectiu fer el lleure educatiu accessible per a tothom. A partir de les valoracions de l’escola, el projecte vincula, de manera gratuïta, infants i joves amb esplais i agrupaments o caus del barri per tal de facilitar la seva integració i contribuir a potenciar les seves capacitats. D’aquesta manera, intervenen múltiples actors: la família, l’escola, l’esplai o cau i els Serveis Socials.
Les famílies que hi participen són, majoritàriament, nouvingudes i, en alguns casos, viuen situacions de certa vulnerabilitat. “La idea és fomentar la inclusió i que el lleure educatiu esdevingui un dret a favor dels infants i de les famílies que, d’altra manera, no hi tindrien accés de manera normalitzada”, explica Carme Saéz, treballadora social del Centre de Serveis Socials de Numància i una de les coordinadores del projecte. El projecte sorgeix amb la idea de crear una xarxa comunitària i educativa, ja que, des dels Serveis Socials, es detectava un gran aïllament d’algunes famílies del barri de Sants i una desconeixença per part de les escoles de les entitats del seu voltant. “Construïm comunitat i, quan es construeix comunitat, es creen també vincles i seguretats. Aquestes seguretats en sí mateixes són cuidadores i educadores”, destaca Saéz.
Vincular X Educar es va impulsar l’any 2011, en col·laboració amb l’Escola Francesc Macià i, més endavant, es va estendre també a l’Escola Cavall Bernat i a l’Institut Escola Arts. Hi participen més de deu caus i esplais del barri i, en aquests gairebé deu anys, s’hi han vinculat més de 150 infants, la majoria dels quals encara continuen formant-hi part. El projecte ha aconseguit arrelar-se en el barri de Sants i, a més, s’ha estès a altres barris de la ciutat, com la Marina, el Besòs i el Maresme i el Poblenou.
La vinculació de l’infant comença, en la majoria dels casos, a primer curs de Primària, i és de caràcter preventiu. A partir d’una sèrie de criteris, com la detecció d’aïllament, timidesa o problemes de parla, els mestres seleccionen els nens i nenes que consideren que els aniria bé participar en el programa. A partir d’aquí, un membre de l’equip de Vincular X Educar, juntament amb el tutor o tutora de l’infant, fa una entrevista amb la família per explicar-li el projecte. Si la família accepta, es busca l’esplai o cau que més s’adequa a les característiques de l’infant, per la proximitat al domicili familiar o la disponibilitat de places. Després de pactar la vinculació amb el monitor o cap referent de l’esplai o cau, la família formalitza la inscripció.
El lleure educatiu: un espai de creixement personal
El Pol, de tretze anys, fa vuit anys que va a l’Esplai La Lluna, gràcies a la seva participació en el projecte Vincular X Educar. Des de l’escola Francesc Macià, van considerar que era un nen a qui li podia anar bé formar part d’un esplai. “Era molt tímid i tenia dificultats per relacionar-se amb els seus companys”, explica Ajai Verma, el pare del Pol. Segons Verma, el seu fill sempre s’ho passa molt bé a l’esplai i aquest espai l’ha ajudat molt a l’hora de superar la seva timidesa. L’experiència amb el Pol ha sigut tan bona que, fa dos anys, la família va decidir apuntar al mateix esplai al seu fill petit, l’Alex, de set anys.
En els esplais i caus, els infants i joves aprenen valors, com l’empatia, el respecte o la companyonia, a través del joc. La filosofia se centra en l’aprenentatge vivencial. Els monitors o caps els donen les eines necessàries perquè es puguin desenvolupar com a persones autònomes. “Aprenen a estimar, a compartir, a col·laborar, a agafar responsabilitats i comprometre’s. Desenvolupen un esperit crític amb l’entorn i prenen consciència d’allò que els envolta”, explica Neus Vives, cap de l’Agrupament Escolta i Guia Montserrat Xavier, un dels participants del projecte. Segons Anna Cantalapiedra, monitora de l’Esplai La Lluna, l’esplai o cau es converteix en un hàbit més per a tots els infants, que aconsegueixen fer seu en el dia a dia. “Es crea un sentiment de comunitat i pertinença al grup que fa que sigui un espai molt còmode per a tothom que hi forma part”, explica. “És un espai únic i transformador”, afegeix.
Les millores en els infants i joves que participen en el projecte, segons tots els agents implicats, s’han fet ben paleses. “Sobretot hem vist grans millores en l’expressió oral del català, en el cas de les famílies nouvingudes, i en el desenvolupament de les habilitats socials”, explica Jordi Luengo, director de l’Escola Francesc Macià. També per la mateixa escola el projecte és beneficiós. “Ajuda a crear teixit comunitari i a vincular l’escola al barri”, comenta Luengo.
Des dels caus i esplais també es valora molt positivament el procés d’aprenentatge dels infants vinculats al projecte. “És molt bonic anar veient l’evolució que van fent els infants al llarg del temps dins el cau i, veure com se senten cada cop més a gust amb el projecte i es relacionen més amb els companys i companyes”, explica Vives.Els monitors i caps es converteixen, d’alguna manera, en els referents dels infants i joves, fins al punt que molts volen ser com ells. “La il·lusió del Pol és ser monitor”, explica Verma. Segons Neus Vives, els caps acaben jugant un paper de guiatge dins de l’etapa de creixement dels infants. “Els anem despertant interessos que tenien amagats i els donem eines per descobrir l’entorn i a ells mateixos”, explica.
Construint vincles de confiança
Un dels principals impediments en què es troben les coordinadores del projecte és el desconeixement per part de les famílies sobre que és un cau o un esplai. “La majoria de famílies tenen un marc cultural diferent del nostre. Nosaltres tenim molt integrat el concepte de lleure educatiu, però explicar-ho a famílies nouvingudes és molt complicat”, assenyala Saéz.
Aquest és el cas de la família del Pol i l’Alex, originària de l’Índia. Abans de participar en el projecte no sabien què era el lleure educatiu, i això, al principi, els generava una certa inseguretat. “Ens feia una mica de por deixar el nostre fill anar d’excursió i passar una nit fora de casa, o anar de campaments. Però quan vam començar a conèixer més els monitors, aquesta por va desaparèixer”, explica Verma. Es tracta, doncs, de crear relacions de confiança. “Les famílies van entenent què és l’educació en el lleure a mesura que van veient com el seu fill o filla va creixent i gaudint de la seva experiència al cau o esplai”, comenta Saéz.
A vegades, les famílies que participen a la iniciativa Vincular X Educar no parlen català ni castellà i, per tant, calen traduccions i entrevistes molt personalitzades. En aquests casos, les vinculacions s’han de fer més a poc a poc i, en cas que sigui necessari, s’ha explicar diversos cops a la família en què consisteix el projecte.
Per avaluar el projecte, es fa una taula trimestral amb totes les entitats involucrades, en la qual s’estableixen les línies d’actuació i es debaten, per exemple, aspectes com la millora de la comunicació i la participació de les famílies. A més a més, també es van fent seguiments dels infants vinculats entre els diversos agents implicats, sempre en funció de les necessitats específiques de cada nen o nena . “Intentem que tot el procés sigui el més natural possible, igual que ho seria amb qualsevol altra família”, explica Saéz.
