“Vivim en un món en el qual el color de la nostra pell no només causa la primera impressió, sinó la definitiva. Vaig néixer a una família plena de colors: el meu pare és fill d’una dona de qui va heretar un intens color de xocolata fosca. Va ser adoptat per la meva àvia, de pell de porcellana, i el meu avi, que era una barreja de vainilla i iogurt de maduixa. La meva mare té la pell canyella. Té dues germanes; una amb la pell de cacauet torrat i l’altra beige, com un pancake”.
Així comença la fotògrafa Angelica Dass la seva Ted Talk el 2016, presentant el projecte Humanae. Es tracta d’un treball en progrés, que fins avui ha capturat centenars de persones, mostrant el seu rostre i sent catalogades segons la seva tonalitat de pell, segons els codis de colors del Pantone. “Humanae activa un mecanisme semàntic que desplaça”innocentment” el context sociopolític del problema racial a un entorn segur, com també ho és un catàleg de colors en què els colors “primaris” tenen exactament la mateixa importància que els “barrejats”, segons paraules de l’autora.
Aquesta exposició és un cant a la diversitat, a la barreja i a la bellesa de tots els colors. Un treball que lluita contra aquell plastidecor beige rosat que a les escoles s’anomenava “color carn”. Les pells són diverses, com diverses són les persones que les habiten. I mostrar aquesta infinitat de tonalitats és la voluntat del taller ‘Color Carn?’, impartit al CCCB i basat en el treball de Dass. L’activitat, pensada per a grups escolars i que estarà disponible des del 13 d’octubre fins el 19 de febrer, proposa a cada participant que es faci un autoretrat i que el pinti del color que s’aproximi més al de la seva pell.
“A partir dels colors asssociats a cada grup (blanc, negre, vermell i groc), juguem a trobar el color real de cadascú de nosaltres, el nostre propi color”, expliquen des del CCCB. El taller pretén ser una reflexió “profunda” sobre l’anomenat color carn i sobre la “variabilitat i bellesa de la pell”.
L’activitat està pensada en el marc de l’exposició El que no està dibuixat, de l’artista sud-àfrica William Kentridge (que els infants visiten després de realitzar el taller). L’obra de Kentridge explora i reflexiona sobre els reptes de les societats postcolonials i la dialèctica entre el poder, els marges, l’exclusió i el racisme imperant a l’actualitat.
