Mecànic. Cuinera. Informàtic. Perruquera. Els graus de la Formació Professional tenen un gènere associat pels imaginaris col·lectius. I les dades així ho recolzen: als cicles d’imatge personal les dones superen el 90%. En canvi, a cicles com informàtica, instal·lació o electrònica, amb prou feines arriben al 5%, segons les dades del RALC (Registre d’Alumnes de Catalunya). Però el problema no és tant quantes noies hi ha als cursos d’FP, sinó les condicions en què cursen els seus estudis. “Ens costa anomenar les coses pel seu nom, però el que es troben aquestes noies és patriarcat i discriminació”.
Així parla Andreu Termes, sociòleg de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i autor de la recerca Formació Professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció. Aquest informe, que presenta resultats el dimecres 21 d’octubre, posa llum a les dificultats que es troben les noies que cursen FP, sobretot aquelles que estudien itineraris masculinitzats. Una de les conclusions del text és que les noies que fan Formació Professional pateixen un doble solapament de dificultats. “L’FP ha estat invisibilitzada històricament, considerada una via de segona, pensada per a la classe obrera que fa feines manuals perquè no pot accedir a la universitat”, explica Termes. Així, les noies en itineraris masculinitzats sumen a aquesta discriminació social la discriminació de gènere.
Segons el sociòleg, que a més d’analitzar les dades va realitzar entrevistes a diverses noies, les joves no sempre són conscients de la discriminació que patiran, abans de començar el curs. I és que “al sistema educatiu hi ha una tendència a invisibilitzar les estructures de poder i es genera el discurs de la meritocràcia. Però poc a poc es va fent evident el pes que tenen les dificultats imposades per mestres, companys, empleadors o clients…”. La llista de discriminacions és llarga. Les joves entrevistades expliquen des de situacions de malestar a classe per comentaris masclistes, fins a discriminacions a la feina, passant per actituds paternalistes.
No és suficient amb garantir la paritat
La recerca identifica tres problemàtiques sobre les quals posar l’accent per garantir la justícia de gènere: la paritat en l’accés, l’equitat en els processos i la igualtat en els resultats. I és que, en paraules de Termes, “és molt temptador per a l’administració pensar l’èxit en clau de paritat. Però fer rebaixes per incentivar que les noies accedeixin a un itinerari masculinitzat no és suficient: quan es matriculen comença un nou repte i no en som conscients”, apunta. Afegeix que cal “buscar la caixa negra del que passa dins l’aula”.
I no només a l’aula: segons la recerca les noies pateixen una transició al mercat laboral molt més traumàtica que la dels nois, ja que s’han d’enfrontar a processos de selecció esbiaixats o a un mal tracte i actitud de clients. Ara bé, tenir dificultats en l’accés i el els processos no sempre és sinònim de pitjors resultats per elles. “Noies i nois tenen una inserció relativament semblant, degut a la resiliència de moltes de les noies que cursen itineraris masculinitzats”, explica Termes, qui afegeix que les polítiques d’acció discriminativa per gènere d’algunes empreses també tenen pes en la inserció laboral de les dones.
Tota aquesta situació i tracte diferenciat fa aflorar en moltes de les noies el conegut com a síndrome de la impostora. Tenir la sensació de no ser prou vàlida i d’haver assolit fites gràcies a tractes de favor. Aquest fet és, segons el sociòleg, molt perillós, ja que fomenta la tendència d’algunes de les noies que estudien FP a “autoculpabilitzar-se de les discriminacions que pateixen. Hem d’anar amb compte de no intentar arreglar les noies, perquè el problema no són elles, sinó els companys i mestres masclistes”, sentencia. Un dels factors que consoliden aquesta visió és la manca de referents femenins a les àrees masculinitzades, fet que no pateixen els nois en itineraris feminitzats.
El xef famós o el perruquer de moda són figures molt més esteses i acceptades que la millor mecànica de Ferrari. Nois i noies en itineraris no normatius s’enfronten a problemàtiques diferents (i ho mostra el fet que cada cop hi ha més nois en itineraris feminitzats, però els masculinitzats es mantenen estables). Per això cal incorporar més referents femenins, tant a les aules com a l’imaginari col·lectiu, molt abans de començar FP. Un exemple seria el col·lectiu Girls on Wheels (noies sobre rodes), que edita una revista sobre ciclisme, roller derby o skate amb protagonistes femenines. En aquesta línia, però, Termes alerta dels perills de les campanyes mal fetes: posa com a exemple Science it’s a Girl Thing (La ciència és cosa de noies), una campanya de la UE que, lluny d’animar les noies a estudiar ciències, les estereotipava amb models “blanquíssimes, guapíssimes, normativíssimes que, en lloc d’investigar, es maquillen i juguen”.
La nova onada que vindrà
La Formació Professional va viure un boom després de la crisi del 2008. La matrícula va augmentar un 30% en Graus Mitjans, i en un 53,6% en Graus Superiors. Es tracta d’una via d’ocupabilitat més directa i un refugi davant l’expulsió del mercat laboral. Tot i això, encara continua sent una modalitat educativa invisibilitzada i, sovint, estigmatitzada. Termes apunta a la manca de polítiques d’orientació educativa però, també, a la manca de compromís i inversió de l’administració pública.
Segons la recerca, el curs passat hi va haver fins a un 10% d’alumnes que no van aconseguir una plaça a un centre públic i van haver de recórrer a un de concertat. “Això seria impensable al batxillerat, perquè hi hauria una revolució de les classes mitjanes”, considera el sociòleg, qui alerta que “hi ha hagut una manca d’inversió sistèmica durant 20 anys: ara ve una gran crisi i, previsiblement una segona onada d’augment de matrícula, estarem a l’alçada?”, es pregunta. No incorporar una millor atenció a l’FP i a la situació de les dones, “tenint antecedents i recerques, seria inexcusable”, apunta Termes, qui creu que la societat i l’administració és més conscient del repte ara que al 2008.
Ara bé, per millorar la situació de les dones no hi ha respostes unànimes. “Les noies no volen sobrevisualitzar la seva situació”, considera l’autor de la recerca. I és que protegir-les de més i adoptar actituds paternalistes trenca la cohesió de grup i les aïlla encara més. I, per altra banda, obviar el gènere, tot i que pot semblar equitatiu, “només oculta la discriminació”. Els espais de cures no mixtes són una bona opció, sempre i quan no siguin imposats pel centre i siguin espais orgànics de cures. I la formació del professorat, que és “una recomanació que es fa per defecte, no per això és menys necessària”.
El que sí s’ha d’evitar és posar l’accent sobre elles. Dóna una passa endavant. Enfronta’t. Empodera’t. “Les noies acostumen a estar saturades. El problema no és que elles no siguin prou feministes. El problema són ells”, apunta Termes. Les respostes de les dones són diverses, com diversos són els casos: des de treballar el triple que els seus companys per demostrar la seva vàlua, fins a mimetitzar i actuar com els nois. “La confrontació és arriscada, perquè estigmatitza i aïlla”, diu Termes. Però això no vol dir amagar la discriminació. No vol dir callar. Vol dir donar espais de seguretat i deconstrucció per evitar una situació que es va donar durant la realització de la recerca. “Moltes noies van dir que fins a les entrevistes no havien parlat amb ningú de la discriminació”.
