Als peus de Collserola trobem l’escola Mestre Morera, situada a Ciutat Meridiana, el barri amb la renda més baixa de Barcelona. La majoria d’alumnes que acudeixen al centre tenen baixos recursos econòmics i, en gran mesura, provenen de famílies nouvingudes. Això fa que l’escola Mestre Morera sigui considerada de màxima complexitat degut a les desigualtats d’accés i hàndicaps a l’hora d’assolir l’èxit educatiu.
En Rudra és un dels alumnes d’aquesta escola: prové d’una família nouvinguda que amb prou feines parla català o castellà. Ell, a més, té dificultats de logopèdia que, sumades al desconeixement de l’idioma, fan que tingui problemes per seguir les classes i relacionar-se amb els seus companys. Però, tot i que són les quatre de la tarda passades, en Rudra continua a l’escola. L’aula que normalment comparteix amb la resta de nens i nenes de primer de primària ara és per ell sol. I, en comptes d’haver-hi la seva mestra, hi ha la Rosa Adames, una jove que exerceix com a mediadora en el marc del programa Tangram.
Aquest és un projecte del Consorci d’Educació que treballa per augmentar el vincle de les famílies amb l’escola i per millorar les competències bàsiques dels infants en situació de més vulnerabilitat. Així, en Rudra és un dels nens que participa del programa Tangram a l’escola Mestre Morera i, de la mà de la Rosa, treballa l’expressió oral, el domini del català i encara més important: la seva autoestima i confiança. “No fem reforç escolar, sinó que treballem a partir del joc, la conversa i recursos que agraden els infants, com els contes populars de la seva cultura traduïts al català”, explica la Neus Tormo, tècnica referent del programa Tangram.
L’escola Mestre Morera fa quatre mesos que participa d’aquest projecte, dissenyat per a nens i nenes de primer i segon de primària i les seves famílies. Les sessions amb els infants duren una hora i mitja fora d’horari lectiu i, abans de la pandèmia, hi havia també una sessió setmanal amb les mares, pares i tutors dels infants. “Fèiem espais de trobada i ajuda mútua, sobre temes que els preocupaven de la criança dels fills o qüestions culturals”, explica l’Eva Hernández, tutora de cicle inicial, qui es lamenta que, amb l’arribada de la Covid, aquestes trobades s’han acabat, perquè moltes famílies “pateixen bretxa digital”.
Les tutores i docents no poden estar per tot, així que els espais de suport individual són molt efectius
Aquestes sessions, a més d’augmentar les competències bàsiques dels infants i fer que el trànsit al cicle mitjà sigui més amè, també milloren el vincle de les famílies amb el centre i el sistema educatiu català, en el cas de les llars nouvingudes. “Estem molt contents amb els resultats perquè hem aconseguit coses tan bàsiques com que les famílies mirin l’agenda cada dia. Aquesta millora en la relació beneficia els infants i l’escola”, explica l’Elisenda Rodavalls, directora del centre, qui és conscient que moltes llars pateixen situacions complexes.
A més, les famílies també es mostren agraïdes amb la millora dels seus fills i filles: “molts tenen dificultats d’aprenentatge i bloqueig emocional. Les tutores i docents no poden estar per tot, així que aquests espais de suport individual són molt efectius”, explica la Rosa, qui explica que nens com en Rudra ja comencen a mostrar-se més oberts, més contents i amb més autoestima pel simple fet de poder-se comunicar millor.
Al pot petit hi ha la bona confitura
El fet de poder oferir una atenció més individualitzada, tranquil·la i allunyada del frenesí de les classes diàries i de les ràtios elevades és clau per a l’assoliment d’un bon rendiment escolar, sobretot per aquells alumnes que presenten certes dificultats. Ho és a les primeres etapes, tal com demostra Tangram, i també al llarg de l’educació obligatòria. És per això que el Consorci d’Educació, des de fa 15 anys, treballa el suport escolar a través del programa Èxit de reforç escolar, també a centres de màxima complexitat. Els tutors i tutores de les escoles trien els alumnes de darrer cicle de primària i primer d’ESO amb dificultats acadèmiques però que “demostren que tenen ganes de rebre ajuda i tirar endavant. Volem nanos amb voluntat”, diu en Miquel Bondia, coordinador del programa Èxit al centre Galileo Galilei, on ja fa cinc cursos que el practiquen.
Així, en grups de 10 alumnes, es fan classes de reforç fora de l’horari lectiu. Però aquestes sessions no són pas impartides per mestres del centre, sinó per joves universitaris, anomenats Amics@grans. Una d’aquestes joves és la Maria Yus, estudiant d’educació infantil, i amiga gran des de fa quatre anys. “He portat nens i nenes des que estaven a cinquè de primària fins que han arribat a l’ESO i he vist una evolució i una millora molt gran. Agraeixen molt aquest suport i venen amb moltes ganes a les classes”, explica. En la mateixa línia parla l’Ona García, qui creu que els alumnes estan “encantats de saber que tindré temps d’atendre’ls personalment”.
L’Ona l’any passat va estrenar-se com a amiga gran, però aquest curs ha decidit canviar i ara és great friend al programa Speak Up, també del Consorci d’Educació. Es tracta d’una versió de l’Èxit: és també un programa fora d’horari lectiu, enfocat a centres de màxima complexitat però, en aquest cas, no és pas de reforç, sinó de millora de la parla anglesa. “Són alumnes amb un nivell equivalent a l’A2 o el B1, que venen a les classes a millorar l’oralitat de tal manera que puguin estirar de la resta de companys de les seves classes, perquè els mestres d’anglès no poden fer oral amb tothom”, explica Artur Vidal, tècnic del Consorci, referent del programa Speak Up.
Aportar referents propers
“Busquem un model aspiracional. Que tinguin referents propers, joves i del mateix barri que ells, que han arribat a la universitat. No tots hi han d’anar, però és necessari que a certs barris es trenqui l’estigma i vegin que ells també poden aconseguir-ho”, explica Vidal. Per això, tant l’Ona com la Maria són criades al barri on es troba l’escola Galileo Galilei. Aquesta proximitat amb els alumnes fa que es creïn uns vincles que van més enllà d’allò acadèmic. “També els acompanyem en els aspectes emocionals. Confien en nosaltres perquè l’ambient és distès i podem detectar petites anomalies i coses que no van bé”, explica l’Ona.
Busquem un model aspiracional. Que tinguin referents propers, joves i del mateix barri que ells, que han arribat a la universitat
Això ha estat especialment important durant la pandèmia. Quan va començar el confinament, els organitzadors de l’Èxit i l’Speak Up van fer tot el possible per a continuar amb els programes de manera online. Però la bretxa digital va fer que molts grups caiguessin i no poguessin continuar. Tot i això, al juliol, un cop les escoles van poder tornar a obrir, va ser possible celebrar Èxit Estiu. “Vam ser els primers en obrir les escoles. Pensàvem que no vindria ningú, però tothom tenia moltes ganes de tornar”, explica la Marta Cortés, coordinadora de l’Èxit, l’Speak Up i Tàngram per part de Fundesplai, associació que des d’aquest any, es coordina amb el Consorci per a oferir aquests tres programes.
Tot i que alguns alumnes havien perdut alguns hàbits d’estudi després del confinament i encara que l’ús de mascaretes i l’obligatorietat de mantenir les distàncies de seguretat enrareix els vincles, aquests tres programes de suport són tot un èxit. Els alumnes reconeixen i agraeixen un acompanyament més proper i les famílies aprecien els resultats. “Hem d’entendre que actuem a barris on hi ha molt poca oferta educativa en aquesta línia i, encara que n’hi hagués més, les famílies no tenen recursos per a pagar-la”, apunta Cortés. És per això que l’aposta a aquests barris és forta, per tal de garantir una igualtat de condicions i intentar que les motxilles que porten aquests joves a les esquenes pesin el mínim possible.
