En l’actualitat, la ciutat de Barcelona afronta una sèrie de reptes urbanístics per avançar cap a una major pacificació del trànsit, un increment del verd urbà o una ampliació de l’espai a l’aire lliure d’ús ciutadà. La comunitat educativa té un protagonisme central en la construcció de les respostes per transformar la ciutat, ja que molts d’aquests canvis s’estan impulsant des de les escoles. La reflexió sobre el paper dels centres educatius en la transformació urbana s’ha abordat recentment en diverses jornades i sessions de formació i debat celebrades en el marc del Consell Educatiu Municipal, algunes de les quals, organitzades en col·laboració amb l’associació de Mestres Rosa Sensat.
“El valor més important que tenen les escoles és que moltes famílies es vinculen al barri a través de les AFAs, ja que en molts casos no hi tenen les arrels. Podríem dir que la unitat de la ciutat és la unitat de l’àmbit d’influència d’una escola i, com que aquestes són espais transversals, és un lloc ideal per fer la reflexió sobre la transformació d’un barri” assegura Francesc Magrinyà, urbanista i conseller d’Urbanisme i Mobilitat del districte de l’Eixample.
En aquest sentit, per Magrinyà les escoles esdevenen “un actor transversal, capaç d’aglutinar gent diversa, i el motor més important de canvi de la ciutat”. Un bon exemple d’això el trobem en tres programes que l’Ajuntament de Barcelona ha engegat en aquest mandat: ‘Protegim les escoles’, ‘Transformem els patis’ i ‘Ampliem espais educatius als barris’.
La llavor plantada a l’Eixample
L’arrel d’aquestes iniciatives la trobem precisament a l’Eixample, el districte que acumula més contaminació atmosfèrica i que disposa d’un índex més baix de verd per metre quadrat. Segons Magrinyà, aquestes condicions han fet que la demanda veïnal d’una transformació urbanística sigui més acusada en el districte i que moltes proves pilot s’hagin iniciat aquí.
Fruit de les propostes de diverses AFAs per ampliar l’entorn escolar i les zones verdes, el juliol del 2016 es va posar en marxa la mesura de govern ‘Omplim de vida els entorns escolars’ que tenia com a objectiu principal guanyar espais d’estada als entorns de l’escola, pacificant-ne també els carrers adjacents. La mesura anava acompanyada de tot un procés de participació que cercava la implicació i corresponsabilitat dels teixits socials existents a cada zona.
Inicialment, el primer any es va desplegar el projecte en quatre centres escolars, però al llarg de tot el mandat 2015-2019 es van millorar fins a 13 entorns escolars del districte. “De seguida vam veure que la mesura tenia molt bona rebuda, moltes escoles ens van venir a demanar participar-hi i la llista de seguida se’ns va quedar curta” explica Magrinyà, que com a conseller del districte va ser un dels impulsors de la iniciativa.
És a partir de l’èxit d’aquesta mesura a l’Eixample i del compromís de l’Alcaldesa d’accelerar aquestes pacificacions al voltant de les escoles arran de l’accident mortal de l’Hugo davant de l’escola Grèvol la tardor del 2019, que en aquest mandat des de l’Ajuntament s’ha decidit engegar el projecte ‘Protegim les escoles’.
Fer més amables i segurs els entorns escolars
L’objectiu del ‘Protegim les escoles’ és fer l’entorn escolar més amable i facilitar així la trobada de les famílies, dels infants o el joc fortuït. D’aquesta manera, el projecte impulsa la transformació dels entorns escolars, posant al centre la seguretat i el benestar dels infants amb la pacificació del trànsit, la millora dels accessos i l’ampliació de les zones d’estada i del verd, incorporant nou mobiliari urbà com ara bancs o jardineres.
En el curs anterior van participar en el projecte 25 escoles, representant més de 9.000 alumnes, mentre que aquest curs, la xifra s’ha incrementat amb 53 escoles i més de 17.000 alumnes. L’objectiu és que a finals del curs 2022-2023 s’arribi a 200 centres educatius.
Aquest projecte s’ha acompanyat d’una eina de participació, per tal d’incorporar les propostes de la comunitat educativa i, especialment, per donar veu als nens i nenes en la millora de l’entorn escolar. Aquest curs s’ha iniciat una prova pilot molt ben valorada que ha implicat 10 escoles, 102 infants i 62 famílies en el procés d’elaboració dels projectes executius. “Malgrat que el marge de maniobra no fos excessiu, les famílies s’han sentit escoltades i han pogut transmetre quines són les seves preocupacions” assenyala Pilar Lleonart, cap del Departament de Barris Educadors, de l’Institut Municipal d’Educació.
Els patis: espais naturalitzats, coeducatius i oberts
Per la seva banda, ‘Transformem els patis’ té l’objectiu de transformar els patis de les escoles perquè siguin espais d’aprenentatges vitals, de benestar i de relacions equitatives pels infants i tota la comunitat, reconeixent-los com un espai de joc per excel·lència i una eina valuosa no només per a l’escola sinó també per al barri. El projecte es desplega dins del Pla del joc a l’espai públic per avançar cap a una ciutat jugable i es connecta amb el Pla Clima per adaptar la ciutat al canvi climàtic també des de les escoles i té com antecedent directe la transformació d’11 patis en refugis climàtics en el marc d’un projecte europeu durant el curs 19/20.
Per això s’han fixat sis criteris per treballar de manera sistèmica els canvis i aconseguir que els patis siguin coeducatius, verds i comunitaris en els espais i les dinàmiques. Aquests criteris serveixen de paraigües general a partir del qual cada escola pot acotar els seus propis reptes i crear la seva proposta a través d’un grup motor que ha constituït.
“Era imprescindible comptar amb la comunitat educativa, per això cada escola ha constituït un grup motor que inclou famílies, direcció, professorat, infants, educadors del temps del migdia o entitats vinculades al centre” relata Emma Cortés, coordinadora de projecte de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, entitat que ha rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona d’acompanyar el projecte.
Transformar la ciutat des de les escoles
Pel govern municipal, aquesta transformació a partir de les escoles és una clara prioritat política en aquest mandat. “Amb aquests projectes abordem la intervenció en els patis, per tal d’avançar cap a l’educació i el joc a l’aire lliure i lluitar contra l’emergència climàtica; i a la vegada generem un canvi en l’entorn immediat, on ara hi tenim aquests carrers i xamfrans poc pensats a l’espai de trobada social” detalla la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó.
A les transformacions dels patis i dels entorns escolars hi caldria afegir una tercera capa, segons creu Truñó: Ampliem espais educatius als barris. “Des de ben inici del curs, la ciutat s’ha bolcat per oferir espais públics i equipaments de proximitat als centres educatius perquè l’escola presencial durant la pandèmia sigui possible. Tenim al voltant de 160 escoles i instituts que utilitzen espai públic més enllà de les parets de l’escola, per tant la ciutat es contagia positivament de l’educació” afirma.
D’aquesta manera, tal com explica Truñó, el desplegament d’aquestes polítiques impacta directament en els passos endavant que cal fer perquè la ciutat sigui més amable, segura i saludable, tant per la qualitat de l’aire com pel soroll. “Estem treballant amb la idea de transformar la ciutat des de les escoles, posant-les al cor dels barris i fent que siguin generadores d’una transformació urbana que busca millorar la vida de totes les persones que habitem a la ciutat, i especialment dels infants”, conclou la comissionada d’Educació.
