El passat mes de juny, el Consell Educatiu Municipal de Barcelona va celebrar el seu trentè aniversari. En aquella trobada, a pocs dies de finalitzar el curs, es va presentar un decàleg d’aprenentatges realitzats arran de la pandèmia que el CEMB va elaborar a petició de la Taula de Ciutat, Escoles i Covid19. Entre aquests aprenentatges destaquen la importància de la presencialitat de les escoles o de parar més atenció a la salut mental. Aquestes lliçons van ser importants per tancar un curs que es va veure marcat de manera molt determinant per la pandèmia, però també serviran d’ara endavant, en un futur en què les emergències mèdiques poden tornar i en què l’educació ha de tenir un paper, si cap, més cabdal.
“Ara fa un any encara teníem dubtes sobre si les escoles obririen o no i com ho farien. Avui, mirem enrere i ens fem més conscients de la feina col·lectiva, que va aconseguir que les escoles no tanquessin en tot el curs, sent que a molts països de la UE les aules es van haver de tancar”, explica la comissionada d’educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó. La pandèmia ha comportat moltes pèrdues i canvis, però també alguns aprenentatges positius. La comissionada destaca que l’educació “ha assolit una centralitat en el debat social i s’ha entès el pes i la rellevància de les escoles com a espai de protecció i benestar social que no hem de perdre”.
L’obligació de confinar els infants a casa i fer les classes de manera telemàtica va fer més ferma la idea que “l’escola no és un pàrquing” i que té una importància cabdal pel desenvolupament dels nens i nenes. Aquell curs confinat va fer que famílies i equips educatius tinguessin molta més relació i això ha dut a “conèixer molt més la realitat i la vida dins les llars i aquests coneixements ens han fet conscients de la necessitat de fer acompanyaments més estrets i preguntar més sovint com estan les criatures”, apunta Truñó, qui matisa que “no s’ha de psicologitzar l’escola, però sí que hem de focalitzar en què els infants estiguin bé”.
I és que el benestar emocional és imprescindible per l’aprenentatge. Aquesta és una altra cosa que ens ha deixat clara la pandèmia. Si bé l’educació infantil i primària podia tenir ben present l’estat emocional dels infants, a mesura que aquests creixen i que els continguts i resultats curriculars van guanyant importància, la salut mental va perdent pes. Però la Covid ens ha ensenyat que els joves i adolescents també tenen necessitat de ser cuidats i escoltats. “L’adultocentrisme en la gestió de la pandèmia ha posat de relleu la invisibilització a la qual estaven sotmesos els adolescents, que estan en aquesta franja oblidada entre la infància i l’adultesa”, diu Truñó. Per això, es va començar a treballar en espais on tinguessin presència, com a la Taula de Ciutat, Escoles i Covid19, on va participar alumnat de secundària.
D’aquestes intervencions i de la voluntat d’escolta van sorgir aprenentatges com la necessitat d’estar atents a la salut mental dels joves, més ara que s’ha arribat a un punt en què el suïcidi és la principal causa de mortalitat entre el jovent. Per això, des de l’Ajuntament destaquen la voluntat de continuar treballant en espais de cures i atenció al benestar emocional dels joves, com Konsulta’m, desenvolupat per la Taula de Salut Mental. “L’aprenentatge no és només als llibres, sinó també al benestar, les competències i habilitats socials”, apunta la comissionada. I aquesta afirmació no va només pels joves, sinó pel cos docent. Així, arran de la pandèmia també s’ha vist la importància de vetllar per l’acompanyament als propis educadors, que també pateixen una fatiga i sobreexigència que, d’alguna manera, afecta a la seva tasca docent.
Compaginar el món digital i l’aire lliure
La pandèmia ha actuat com a esperonadora en diversos aspectes que, en algun moment o altre, s’haurien d’entomar. Dos clars exemples són la incorporació de les eines digitals i l’ús dels espais públics en l’aprenentatge. Pel que fa a l’àmbit tecnològic, el confinament ens va posar davant el mirall de la bretxa digital i de la necessitat d’assegurar l’accés als dispositius i les competències. “Anàvem 10 anys tard. El famós 1×1 (projecte de la Generalitat per implantar ordinadors portàtils per tots els alumnes a totes les aules) es va quedar pel camí”, recorda la comissionada. Ara, s’ha fet palès el servei i les oportunitats pedagògiques que tenen les eines tecnològiques i digitals i, per tant, s’ha posat l’accent en salvar la bretxa digital i generacional.
També, per altra banda, un dels aprenentatges que s’ha fet, un cop va passar l’emergència, va ser sobre la importància d’empoderar l’alumnat en aquestes eines i tot el que comporta. Això passa, necessàriament, segons Truñó, per aplicar i dominar el programari lliure. “Si hem d’incorporar el digital, ho hem de fer amb garanties i hem d’estar segurs de com s’usen les nostres dades. És un aspecte en el qual, fins ara, no havíem pensat, però ja no pot esperar més”. Amb aquestes paraules, Truñó fa referència a un programa pilot de l’Ajuntament amb uns quants centres educatius en què, de la mà d’Xnet, incorpora eines digitals lliures, per fugir del monopoli de Google.
Aquests mesos ens han fet veure que el món digital serà imprescindible en el present i en el futur. Però això no ens ha de fer perdre de vista la importància de la presencialitat: “hem de saber treure tot el potencial pedagògic al món digital i no fer-lo servir com un pegat, tal com va passar durant el confinament, però no hem d’abandonar la presencialitat perquè trobar-nos a les aules ens alimenta l’ànima”, diu Truñó. Així, la comissionada aposta per un model d’educació híbrid, en què virtualitat i presencialitat es donin la mà amb harmonia.
Ara bé, això no vol dir que l’únic model que s’hagi de repensar i reformular sigui el digital. En aquesta convivència, també cal revisar el model presencial i, en aquest procés, la incorporació de l’espai públic a la llista d’espais lectius jugarà un paper important. Arran de la Covid es va donar la necessitat de treballar a l’aire lliure, a parcs, places, patis o interiors d’illa, per tal de poder mantenir les distàncies i una bona ventilació. Segons dades de l’Ajuntament, el 40% de centres de la ciutat (170) han fet escola més enllà de les seves parets. Aquesta és una dinàmica que, segons Truñó, “hauria d’haver vingut per quedar-se. Va ser una resposta a l’emergència sanitària, però ara ens adonem que connecta meravellosament amb la idea de ciutat educadora”.
Més enllà de garantir que els infants aprenguin en el marc de les seves ciutats, que vinculin els coneixements adquirits amb la seva quotidianitat i que es puguin trencar les fronteres de l’escola, l’aprenentatge a l’aire lliure és més efectiu. “Els nanos es mostren més oberts i participatius. Estan més a gust a un parc o una platja que no pas asseguts cinc hores a una cadira. En el fons no estem plantejant res que no posessin sobre la taula fa un segle l’Escola del Mar o l’Escola del Bosc”, apunta la comissionada. “Totes aquestes són qüestions que eren de sentit comú, però no estàvem fent el pas. La Covid ens ha fet veure, a les males, que aquest és l’únic camí i ara no podem defugir les evidències”, assegura Truñó.
