“Els infants i adolescents tenen dret de participar plenament en els nuclis de convivència més immediats […]. Els poders públics els han d’oferir les oportunitats necessàries perquè s’incorporin plenament a la ciutadania activa”. Així ho estableix l’Article 34 de la llei dels Drets i Oportunitats en la Infància i Adolescència, que reitera que els infants i joves són ciutadans de dret i que, per tant, les seves opinions han de ser escoltades i tingudes en compte. Tot i això, en la darrera enquesta de Benestar Subjectiu, elaborada per l’Ajuntament de Barcelona, el 38% dels infants asseguraven no sentir-se prou escoltats.
Així ho considera la Gemma, una jove de 13 anys del districte de Sant Andreu, que assegura que “no ens fan cas mai. Ningú té en compte el que necessitem els joves, però tenim drets, igual que les persones adultes”. La Gemma estudia a l’escola Príncep de Viana i és una de les membres de l’Assemblea de la Ciutadania Adolescent del seu districte, que té com a tasca representar el jovent i traslladar inquietuds i demandes del col·lectiu al consistori de la ciutat. Aquesta assemblea, que té presència als deu districtes de la ciutat, s’emmarca en el Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, que el curs 2020 va començar en prova pilot, tot prenent el relleu de l’antiga Audiència Pública de Nens i Nenes, present a la ciutat des del 1994.
Així, des del curs passat, s’ha implementat una nova metodologia de participació a la ciutat: els diversos centres escolars van analitzar els seus districtes i van presentar proposes de millora i incidència, que van ser treballades a través de les Assemblees de la Ciutadania Adolescent. Després de debats i reunions, el passat mes de maig van presentar les seves propostes al Consell Plenari de cada districte i algunes d’elles també van ser elevades a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al Saló de Cent. Ara, sis mesos després d’haver presentat les seves propostes, els joves tornen a les seus dels seus districtes per escoltar el retorn i els compromisos polítics del consistori.
Per això, la Gemma, juntament amb en Reda, l’Ariana i en Sergi -tots companys de l’Assemblea de Sant Andreu-, assisteixen a la cita a la seu del seu districte per reunir-se amb Lucia Martín, regidora del districte de Sant Andreu i responsable de la regidoria d’Habitatge, que els haurà de donar resposta a les seves dues demandes. Els joves d’aquest districte van proposar, per una banda, més accions per conscienciar sobre la importància de la neteja i reciclatge al barri -en el marc de la polèmica sobre la recollida de residus Porta a Porta-, tot promovent xerrades i formacions. I per altra banda també demanen espais perquè els joves puguin fer grafitis, potenciant l’art urbà com a recurs d’expressió i terapèutic, i zones de joc pensades específicament per adolescents de més de 12 anys. Ambdues propostes es poden llegir al web Decidim, plataforma a través de la qual s’ha vehiculat el Procés Participatiu.
Participació activa
La Gemma, l’Ariana, el Reda i en Sergi són els quatre joves escollits per representar el districte i, després d’exposar les seves demandes, van haver d’escoltar la valoració del consistori i les seves propostes sobre com dur-les a terme. “Que els joves participin és un regal i no pot ser que les seves queixes es quedin en no res, però també han d’aprendre que els processos participatius es basen en conjugar interessos”, apunta la regidora Lucia Martín. Així, la reunió entre joves i consistori va ser un intercanvi de preguntes, dubtes i inquietuds, exposades amb l’ajuda d’un dinamitzador que ha estat treballant amb el jovent per facilitar els processos de debat i decisió.
Així, després de la reunió i a falta que tot plegat sigui aprovat per l’Assemblea de Sant Andreu, es va establir que els joves participarien de les Taules de Barri, per tal d’exposar aquells carrers o zones on faci falta incrementar la neteja i tindrien un paper destacat a l’hora de fer seguiment de les respostes del consistori a les demandes veïnals. D’aquesta manera, “es fomentarà la participació jove en espais en què només acostumen a anar persones grans”, assegura la regidora. Per altra banda, es va facilitar una trobada entre els joves i la Nau Bòstik per tal de discutir les possibilitats de fer una escola de grafitis pels adolescents del barri. “Participar de la ciutat també vol dir conèixer els equipaments i les entitats que ja treballen per la seva ciutadania i sumar forces”, va apuntar Martín.
Els joves, doncs, van sortir amb deures, però “és que d’això es tracta. El nostre deure com a Ajuntament és escoltar i facilitar solucions, però la participació també ha de ser activa i demana compromís”, considera la regidora. Els joves, per la seva banda, es mostren satisfets: “ens han escoltat i ens han respost les preguntes. Ara toca seguir treballant”, assegura en Sergi. Els següents passos, doncs, suposaran que els joves surtin dels espais de debat adolescent de les seves Assemblees i comencin a participar en espais eminentment copsats per persones adultes, on la veu dels joves no acostuma a sentir-se. “És un repte per a ells, però també és una oportunitat per la ciutat, que no té en compte la veu dels joves i tendeix a estigmatitzar-los”, explica la regidora.
Així, aquest projecte no és pas una carta als reis, sinó que és “un procés de participació política amb totes les lletres. Ser ciutadà de ple dret suposa conèixer els mecanismes de participació i entendre’ls”, assegura Jose Cano, tècnic del programa de Ciutadania i Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Queden mesos de feina, però la població adolescent de Barcelona ja té un canal de comunicació directa amb les seves administracions per demanar que es compleixi un dret que, tot i estar regulat per llei, els estava sent negat.
