Algú que no hagi vist mai cinema experimental, segurament s’hi sentirà reticent. Es tracta de films molt allunyats de les propostes clàssiques de Hollywood, amb ritmes, imatges i propostes narratives que se surten del cànon. Experimentar amb l’estètica i amb les possibilitats de la imatge, el discurs i el so és una de les principals característiques del cinema experimental, però això no significa que es rendeixi a l’estètica i deixi de banda el discurs. “El cinema experimental és difícil i no s’ajusta al què entenem per cinema, però no són films ornamentals ni estan aïllats dels problemes socials i vitals de la societat. Són obres que poden estar vinculades a lluites ciutadanes i que ens permeten parlar de política”, explica Gloria Vilches, doctora en comunicació audiovisual i coordinadora d’Xcèntric, el programa de cinema estable del CCCB, dedicat als films experimentals.
Aquesta proposta cinematogràfica presenta aquest mes de març i abril una programació dedicada a l’educació i la pedagogia amb tres pel·lícules molt diferents entre sí, però que tenen un nexe clar en comú: l’educació d’adults. Així, el 27 de març i el 17 d’abril es podran veure Scuola Senza Fine i The Poor Stockinger, the Luddite Cropper and the Deluded Followers of Joanna Southcott. La primera és un documental dels anys 70 que recrea l’experiència d’un grup de mestresses de casa italianes que assisteixen a un programa de formació públic, conduït per la periodista i assagista feminista Lea Leandri. Pel que fa a la segona, tracta les vivències de l’educador E.P. Thompson, que els anys 50 ensenyava literatura i història social als obrers d’Anglaterra.
“Ambdues pel·lícules encaren l’educació com una eina de resistència i empoderament. Parlen de col·lectius que estan aïllats, com són les mestresses, o precaritzats en el cas dels obrers, que en trobar-se i poder dedicar temps a l’estudi, troben una manera d’organitzar-se, teixir vincles i esgrimir arguments per discutir i millorar les seves situacions vitals”, assegura Celeste Araújo, investigadora i programadora d’aquests dos films. Xcèntric tria cintes que han passat desapercebudes pel públic durant anys, però que val la pena veure: no només per la seva qualitat, sinó pel vincle que tenen amb qüestions polítiques i socials d’actualitat.
Així, la idea de la formació continuada que avui està tan de moda, ja es plantejava als anys 50, però de manera diferent. “Avui necessitem tant coneixement que ens crea desconcert. Tot el dia fem cursos, però l’educació que plantegen aquestes pel·lícules es fa des del sentit utòpic: no és per seguir a la vida laboral, sinó per dotar d’eines per repensar la vida des de l’emancipació”, explica Araújo.
Així, la tercera pel·lícula programada en aquesta línia és Nightcleaners, que es podrà veure el 24 de març i el 14 d’abril, sobre les condicions laborals de les dones de neteja nocturnes dels edificis d’oficines al Londres de principis dels setanta que, entre d’altres coses, reclamen hores de descans per poder estudiar i formar-se. Aquestes tres cintes no només parlen de l’educació com a tal, dels reptes de tornar (o començar) a estudiar o d’aconseguir llaurar el gust pel saber a persones que no estan formades. Aquestes pel·lícules parlen de com l’educació pot transformar una vida, ja sigui la de l’alumne o la del mestre. “Els espais de llibertat i aprenentatge com els que ens mostren aquests films tenen resultats inesperats fruit que les relacions jeràrquiques entre professorat i alumnat es trenquen”, apunta Araújo, qui assegura que aquesta programació pot servir com a punt de partida per parlar de què és l’educació avui. “Ens permeten mirar-nos al passat per veure on som i quines utopies hem deixat enrere i podríem recuperar”, afegeix.
Educació i cinema, una relació a explotar
Aquestes tres pel·lícules formen part de l’aposta d’Xcèntric per donar pes a l’educació i dóna continuïtat al cicle Cinema i pedagogia que es va celebrar al CCCB el 2021. Aquell conjunt de set films va servir per analitzar quina és la imatge que hi ha de l’ensenyament al cinema i, a la vegada, mostrar el cine com a dispositiu pedagògic. Així, des d’una mirada crítica a l’experiència educativa, es van abordar temes com la relació entre mestres i alumnes, el gust per aprendre o els reptes de l’educació especial. “Es tracta d’analitzar quines són les relacions clàssiques que s’han donat a l’educació i repensar noves formes d’educar”, apunta Araújo, també responsable de la programació d’aquell cicle.
Aquestes propostes passen per una voluntat, cada cop més aguda, de posar la pedagogia al centre de les programacions de l’Xcèntric, sigui de manera més o menys explícita. I és que la tasca d’aquesta mostra de cinema ha anat variant amb el temps i l’arribada d’Internet i altres eines que fan accessibles films que abans eren invisibles. “Fa 20 anys havíem de donar visibilitat a un cinema que només es podia veure aconseguint còpies físiques de països llunyans, a través d’una tasca de veritable arqueologia. Això amb Internet ja no té tant sentit, així que hem hagut d’adaptar-nos i ara la nostra tasca passa per guiar el públic entre tot el mar de possibilitats”, apunta Vilches.
Així, des de l’Xcèntric estan donant cada cop més pes a la pedagogia, per complementar les projeccions i ensenyar el públic a apreciar el cinema experimental. Per això, en aquest canvi de rumb, tenia molt sentit donar un paper important als films que tracten també experiències pedagògiques. Conscients, doncs, que les pel·lícules que programen poden ser una gran eina per mestres i personal docent, han creat manuals perquè el professorat d’universitat i centres de secundària puguin fer servir les cintes a l’aula, tot acompanyant l’arxiu obert i de més de 1000 pel·lícules de les quals disposa el CCCB. “Som un servei públic i hem d’ajudar a que aquestes cintes puguin ser usades i gaudides, esprement-ne tot el suc que tenen. Són molt inspiradores i poden ajudar a gestar canvis socials i polítics. No són només objectes de culte”, assegura Vilches.
