La quantitat i la qualitat del temps lliure és l’aspecte pitjor valorat pels infants de la ciutat de Barcelona, ja que només la meitat estan satisfets i sis de cada deu afirma estar conforme amb l’ús que en fa del temps. També el 60% està content amb l’autonomia personal que té i amb l’escolta que rep per part de les persones adultes, un percentatge que es considera baix.
Així es desprèn de l’EBSIB, que després de la primera edició de l’any 2017, es va tornar a repetir a la tardor 2021 de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. L’enquesta es realitza en el marc del programa de recerca i participació infantil ‘Parlen els nens i les nenes’.
L’informe Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021, que s’ha presentat amb motiu de l’inici del curs escolar, mostra que aquests tres aspectes (temps, autonomia i escolta) segueixen sent els menys valorats pels alumnes. En l’últim estudi, s’afegeixen dos àmbits més: la relació amb els companys i companyes de classe, i la vida al barri, ja que només el 55% ho puntuen de forma molt positiva.
La coordinadora del programa ‘Parlen els nens i les nenes’, Mari Corominas, explica que “durant la pandèmia, hem pogut veure que els infants han trobat a faltar activitats que s’han vist limitades, com passar temps amb les amistats o estar en contacte amb la natura, que contribueixen de manera important al benestar. Sí que veiem que han passat més temps amb la família, tot i que no vol dir que hagi estat un temps de qualitat”.
“Passar temps a l’aire lliure és important i durant la pandèmia ho van deixar de fer. Als infants els agrada jugar als carrers, als parcs i les places de la ciutat, per continuar aprenent i formar-se. Són temes que poden explicar aquesta baixada de la satisfacció”, afegeix.
Valoren la família i la salut
Els tres àmbits més preuats són les coses que tenen, la família i la salut, igual que va ocórrer el 2017, amb 8 de cada 10 persones molt satisfetes. Hi ha experiències quotidianes que ajuden a valorar molt positivament les seves vides, com són passar temps de qualitat amb la família i amb les amistats, fer coses a l’aire lliure i estar en contacte amb la natura.
Tot i la recuperació de la vida social després de l’època més dura de la covid-19, el 50% dels infants es mostren molt preocupats per si les persones que coneixen s’infectaran de coronavirus i un 27% per la situació econòmica familiar. A més, el 45% reconeix tenir nervis o ansietat quan mira notícies sobre la pandèmia a la televisió o les xarxes socials.
Sis de cada 10 nens i nenes estan molt satisfetes amb la seva vida i la variable que més influeix en aquesta condició és passar temps de qualitat amb la família. En comparació amb el 2017, els qui es mostren molta satisfacció cauen del 69% al 60% i els que senten bastanta satisfacció passen del 23% al 30%.
El percentatge de poc o gens satisfets augmenta del 8% al 10% en aquests quatre anys. S’estima que aquest 10% insatisfet amb la seva vida suposa uns 2.600 infants d’entre 10 i 11 anys. L’informe remarca que “no és desitjable que, en aquestes edats, no hi hagi una plena satisfacció amb la vida” i afegeix que “els infants més grans, les nenes i els infants que viuen en contextos econòmicament més desafavorits estan menys satisfets”.
L’any 2021 hi ha gairebé el doble de nenes poc o gens satisfets que de nens (13% versus 7%), mentre que l’any 2017 no hi havia diferències significatives. També s’incrementen les desigualtats entre infants més desfavorits (13% versus 9%) i s’ha observat que a més edat hi ha més preocupacions, de manera als 8 i 9 anys el 75% diu estar molt satisfet amb la seva vida, mentre que el percentatge es redueix quan tenen 11 anys fins a baixar al 60%.
Les primeres conclusions permeten afirmar que la pandèmia ha agreujat les desigualtats per sexe i context econòmic. Per a Corominas, “les nenes estan menys satisfetes amb la seva vida i amb el seu propi cos, pesa molt la pressió estètica, en les nenes i també en els nens, i s’ha de poder actuar. En els tallers que farem per analitzar aquestes respostes preguntarem per què és així i demanarem que facin propostes. En els tallers que ja vam fer arran de la primera enquesta, ens van dir si els podíem ajudar a tenir hàbits saludables, a valorar el cos i a augmentar l’autoestima”.
Ús problemàtic del mòbil
L’enquesta de 2021 incorpora noves preguntes relacionades amb els usos de les tecnologies. Destaca el fet que als 10 i 11 anys el 47% en fa un ús intensiu i un 75% en fa un ús problemàtic, ja que té dificultats a l’hora de deixar-lo d’utilitzar.
La coordinadora de ‘Parlen els nens i les nenes’ subratlla que “és un tema de com incorporem les pantalles i Internet a les nostres vides. Els infants comencen a tenir mòbil i en fan usos que veiem com a problemàtics. Una bona part l’usa abans d’anar a dormir i diu que no té límits. Potser encara hem d’anar adquirint uns hàbits saludables, és un aprenentatge que molts experts i pedagogs comenten que s’hauria de fer també des de les escoles”.
L’enquesta l’han contestada 5.000 nens i nenes de la ciutat de Barcelona. La majoria dels infants enquestats, igual que el 2017, tenen 10 i 11 anys (5è i 6è de primària), però el 2021 s’ha ampliat el nombre de persones enquestades amb una mostra complementària de nens i nenes de 8 i 9 anys (3r i 4t de primària). A partir de les dades de l’informe, ara s’inicia una nova fase amb tallers participatius a les escoles en què els alumnes cointerpretaran els resultats i formularan les seves propostes de millora del seu benestar.
Segons Corominas, “aquestes dades són respostes dels infants a la pregunta de ‘com esteu’ i és important que les famílies, les escoles i els entorns propers assumeixin el repte d’escoltar, perquè és un dret dels infants, com ho és el dret a la participació i a què vagin adquirint una ciutadania activa. No es poden prendre segons quines decisions sense tenir-los en compte. Escoltar-los ens ajuda, no a tenir la solució directa, però sí a tenir-los en compte a l’hora de pensar en petits canvis i actuacions que des d’una ciutat es poden fer per millorar el benestar dels infants”.
