Què és l’arquitectura? Com la podem notar? Utilitzem els cinc sentits per percebre-la? Quines sensacions tenim si anem al pati amb cadira de rodes o sense tenir visió? Ens podem orientar igual? Aquestes van ser algunes de les preguntes que van servir per arrencar un dels 300 tallers impulsats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en escoles i institut de la demarcació de Barcelona en motiu de la Festa de l’Arquitectura, a mitjans del mes de maig. Es tracta de la iniciativa l’Arquitectura a les Aules que s’organitza des del 2019 i que té com a objectiu “conscienciar” sobre com l’arquitectura està en el nostre entorn i de com els alumnes de primària i ESO que participen en les diferents propostes poden també fer arquitectura, contribuint a descobrir espais i a millorar-los. Així ho destaca la coordinadora de la iniciativa, Marta Hernàndez, que explica que les activitats es desenvolupen al voltant de quatre temàtiques: la diversitat funcional, accessibilitat i gènere; repensar els espais interiors i exteriors; la sostenibilitat i la salut i la identitat i la descoberta de l’entorn.
Una gran diversitat de tallers que aquest any han dut a terme 115 arquitectes de totes les edats i condicions a més de cinquanta centres educatius i amb més de 8.100 alumnes. De fet, des de fa cinc anys, més de 24.000 infants i joves han fet alguna d’aquestes activitats que volen acostar l’arquitectura als centres educatius.
Una de les escoles que ha repetit l’experiència viscuda per primer cop l’any passat ha estat el Col·legi Sagrada Família-Avinyó, a Ciutat Vella. Els alumnes de primer i segon de primària van participar en el taller l’Aula dels Sentits, impartit per l’arquitecte Rafael Díez, en què van descobrir què vol dir l’arquitectura i la importància de saber “notar-la” amb els cinc sentits.
Més enllà de construir
Asseguts al pati de l’escola, els alumnes de segon escoltaven amb atenció en Rafael, que intentava explicar que l’arquitectura va més enllà de “construir cases”. “Per què necessiteu una casa? Per a què serveixen?”, preguntava l’arquitecte, ajudat en tot moment per la tutora de segon, l’Eva, i d’altres mestres de suport, que orientaven en Rafael a adaptar la part més teòrica al llenguatge dels infants de 7 i 8 anys. “Per protegir-nos de la calor i del fred”, van concloure finalment. I és que, segons van aprendre, l’arquitectura va molt més enllà de la construcció de cases i edificis, també té a veure en trobar llocs còmodes per poder viure i en decidir si plantes un arbre, a on, quin i com.
En aquell pati de l’escola els infants van poder descobrir que si al gimnàs de l’escola, que és excessivament sorollós, hi posessin cortines, no hi hauria tant ressò. De fet, situats sota un tendal del pati es van adonar que la veu d’en Rafael i la seva mestra ressonava més sota aquesta estructura, era més forta i clara. I d’aquí, van passar a parlar de la importància de construir aules correctament on no calgui cridar. O a recordar com de bé sona la música clàssica i el cant coral en auditoris o edificis com el Palau de la Música, on molts dels nens i nenes de l’escola hi van a cantar.
Diversitat funcional
I com notem l’arquitectura? Sobretot amb la vista, però els nens i nenes de segon van concloure que també la poden percebre amb un mocador que els tapa els ulls. Si van descalços poden notar el tipus de terra que trepitgen, si és rugós o no; escoltar si un lloc és molt sorollós; si fa calor o fred o si olora a lavanda o a humitat. Per tant, “a l’arquitectura són necessaris els cinc sentits”, va concloure en Rafael. Per comprovar-ho, els alumnes es van descalçar i els van posar un antifaç o un mocador als ulls per recórrer el pati i intentar notar l’arquitectura més enllà de la vista, experimentant si podien orientar-se amb el tacte i descalços. Una manera també de conèixer la diversitat funcional, com percep una persona cega l’espai, els edificis, l’escola i el pati. Una manera diferent també de conèixer les barreres arquitectòniques que es poden trobar en el dia a dia les persones amb diversitat funcional, que també ha estat protagonista d’altres tallers del COAC amb l’objectiu d’identificar les barreres arquitectòniques (utilitzant cadires de rodes i crosses) per buscar ells mateixos la solució.
I és que, com explica Marta Hernàndez, l’objectiu de l’Arquitectura a les Aules és fer tallers que siguin “molt vivencials, en què es puguin manipular objectes, experimentar per despertar els sentits i reviure els llocs que coneixen d’una altra manera”. De fet, s’han fet tallers molt diversos, des d’identificar les formes de la natura en l’arquitectura d’Antoni Gaudí al Park Güell, a mesurar l’aire dins d’una sala per copsar com afecta la ventilació a l’interior d’una classe , descobrir l’entorn a través del joc per representar el barri ideal o parlar sobre els murs que omplen els espais de les ciutats, dins i fora dels ambients interiors domèstics, i que fins i tot es construeixen per separar persones, ciutats i països.
Per participar en els tallers, les escoles i instituts s’apunten a través del Consorci d’Educació de Barcelona. Per la seva banda, des del COAC es fa una crida als arquitectes i estudiants d’arquitectura que es vulguin inscriure a fer els tallers durant la Festa de l’Arquitectura. Des del COAC, a més, s’ofereix un dia de formació pedagògica a tots els arquitectes que faran els tallers per explicar-los les característiques de cada edat, com adequar els continguts a cada etapa, quins són els currículums i quines coses poden anar millor o no a l’hora de fer les explicacions.
Amb tot, en Rafael Díez, l’arquitecte que va anar al Col·legi Sagrada Família-Avinyó, explica que és molt important tenir les mestres al costat, que són les que coneixen els alumnes i les que saben com transmetre els coneixements i guiar els nens i nenes durant el taller. De fet, en Rafael ja va participar en l’edició del 2022 a la mateixa escola, però en els cursos de 5è i 6è. En aquella edició, es van centrar en aspectes geomètrics i en fer maquetes. Es van implicar tant en el projecte, que en Rafael va estar col·laborant amb l’escola durant dos mesos, acompanyant-los en l’elaboració de les maquetes iniciades en el seu taller. Aquella implicació i el bon resultat han fet que l’escola repetís l’experiència, aquest cop amb infants més petits, de cicle inicial. Un canvi que en Rafael ha patit una mica, ja que ha hagut d’esforçar-se més per adaptar el llenguatge i l’explicació a infants més petits. L’experiència, però, ha valgut la pena per les dues bandes.
