La Zlata, la Sirine i la Beatriz són d’Ucraïna, el Marroc i Guinea Equatorial; tenen entre 13 i 15 anys i estudien 2n i 3r d’ESO. Tenen en comú que fa només uns mesos van arribar dels seus països d’origen a Barcelona per circumstàncies diverses deixant lluny la família, els amics, l’escola, la cultura i la vida que havien conegut fins ara. Des del mes de setembre són companyes a l’Aula d’Acollida Accelerada de l’Institut Lluís Vives, al barri de Sants, on estan aprenent català per després poder-se incorporar al centre educatiu assignat a prop d’on viuen i poder seguir amb més facilitat les classes ordinàries, així com tenir una millor integració en el dia a dia de l’institut.
Són només 3 dels més de 130 estudiants de 18 nacionalitats diferents que aquest curs han estrenat un nou programa pilot del Consorci d’Educació de Barcelona que busca reduir l’abandonament escolar que acostumen a patir els alumnes nouvinguts per falta de coneixement del català. Fins ara, als centres educatius existeixen les aules d’acollida ordinàries, que funcionen de forma diferent. Els alumnes s’incorporen d’inici en una aula assignada per cursar la secundària i en hores determinades surten de la classe per anar a l’aula d’acollida, on se’ls ensenya català i, si cal, també se’ls reforça en algunes matèries si es detecta un dèficit formatiu important.
A l’aula d’acollida accelerada de l’Institut Lluís Vives hi ha 17 alumnes provinents del Marroc, el Pakistan, l’Índia, la Xina, Ucraïna, Rússia i Guinea Equatorial. Conviuen 30 hores setmanals dins d’una aula i estan acompanyats de dues professores tutores, la Laia Martínez i la Laia Andrés. Precisament la Zlata, la Sirine i la Beatriz coincideixen en destacar que el que més els agrada d’aquesta aula d’acollida accelerada són les professores, “les Laies”, amb les quals s’hi passen moltes hores i el vincle que han format ja és molt intens, malgrat que només porten un mes de classes.
“El vincle és molt més gran que en una aula. Portem un mes i ja hi ha un amor mutu”, assegura la Laia Martínez. Passen moltes hores junts i sempre aprenent català, cosa que a vegades als alumnes se’ls fa pesat i fa que hi hagi “hores ingestionables”, segons Martínez. “Jo jugo, tu jugues…ells?”, pregunta la Laia Andrés, mentre alguns dels alumnes aixequen la mà per respondre “juguen”.
Per evitar el cansament dels nois i noies amb tantes hores de català, les “Laies” intenten introduir diverses dinàmiques i algun joc per fer més amè l’aprenentatge. De fet, les professores tutores han rebut una formació específica i l’assessorament de professionals de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), especialistes en ensenyar català a alumnes estrangers i també a joves que cursen Batxillerat i Formació Professional (FP). Un cop per setmana, cinc mentores de l’EOI es reuneixen amb els 16 professors tutors de les vuit aules d’acollida accelerades que formen part del programa pilot per, segons explica Maria Rodríguez, una de les mentores de l’EOI, “compartir inquietuds” del dia a dia i facilitar recursos pedagògics per incorporar-los a les aules.
Dol migratori
Les aules d’acollida accelerada tenen una doble funció. Segons explica la Laia Andrés, més enllà de l’aprenentatge del català, és important l’acompanyament emocional del que s’anomena “dol migratori”. “Aquests alumnes han deixat la casa, la família, els amics i és important acompanyar-los”. Alguns han marxat fugint de conflictes, com l’Zlata, i altres s’han retrobat amb les famílies que feia anys que no veien, com la Beatriz, que feia anys que no veia la seva mare i la seva germana petita. És un gran canvi de vida que s’afegeix també a la problemàtica de l’adolescència, la falta de comunicació i la diferència cultural”, afirma Andrés. De fet, la Sirine assegura que li agrada estar en aquesta classe perquè “no soc l’única que no entenc el català i no el sé parlar”.
Per la seva banda, la Laia Martínez destaca la relació que tenen amb els joves, que “sorprèn perquè ens acaben explicant problemes i coses de la seva vida”, fet que no acostuma a passar amb els alumnes d’una aula ordinària.
El curs passat 304 alumnes estrangers es van incorporar als cursos de 2n i 3r d’ESO del sistema educatiu públic de Barcelona, un 56% en situació de vulnerabilitat. D’aquests, un 26,4% provenia de països que no tenen una llengua romànica ni utilitzen l’alfabet llatí, cosa que els va perjudicar a l’hora de seguir les classes i integrar-se en el dia a dia de l’institut.
El Consorci d’Educació de Barcelona ha engegat el programa pilot d’aules d’acollida accelerada en vuit instituts: l’Institut Verdaguer, Martí Pous, Angeleta Ferrer, Joan d’Àustria, Barcelona-Congrés, Menéndez y Pelayo, Teresa Pàmies i Lluís Vives. En tots ells hi ha dues professores tutores. Els alumnes estaran en aquestes aules entre tres i cinc mesos. L’objectiu és que aconsegueixin un domini bàsic del català, sobre el nivell A2. A part dels alumnes de 2n i 3r d’ESO, també es poden incorporar de forma puntual al programa pilot alumnes de 4rt, si ho aprova el servei d’orientació del Consorci, després de valorar el cas concret.
Per tal de saber si l’alumnat ha adquirit un nivell bàsic de català, es farà una avaluació quan s’hagin assolit les primeres 130 hores i un cop hagin assolit les 260 hores. D’aquesta manera es vol saber si aquests adolescents nouvinguts estan preparats per incorporar-se en una aula ordinària en els seus instituts assignats, prop d’on resideixen, ja que a les aules d’acollida accelerada s’hi deriven alumnes de diversos barris i instituts, tot i que s’intenta que siguin pròxims a l’àrea de residència dels estudiants.
Un cop acabi el programa pilot i els alumnes s’incorporin a les aules ordinàries, al febrer, serà l’hora d’avaluar el projecte, analitzar les experiències viscudes i valorar els pros i contres de cara a decidir sobre la continuïtat o no de les aules accelerades en els propers cursos i la seva ampliació no només a la ciutat de Barcelona, sinó fins i tot a d’altres localitats del país.
