La música ens acompanya al llarg de la vida. És present en els moments més importants, en els més alegres i en els més tristos, en els transcendents i en els banals. Et desperta una diversitat d’emocions que et transporta en el temps per recordar fets del passat. En definitiva, la música forma part de la vida i té una funció educadora a l’hora de formar persones amb una diversitat de valors, sobretot la sensibilitat en el fet artístic.
Aquesta és la idea que comparteixen la directora dels centres educatius de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), Alícia Aguilera, i la directora de l’Escola Municipal de Música Sant Andreu-Mestre Pich Santasusana, Edurne Vila. Fa 30 anys, l’Ajuntament de Barcelona va apostar per crear dues escoles de música municipals als districtes de l’Eixample i Sant Andreu amb l’objectiu de posar aquesta disciplina a l’abast de tothom, apostant per la pràctica musical com a mitjà de formació al llarg de la vida. “A través de la música arribes a totes les edats i pots despertar les capacitats artístiques i un talent present en gairebé tothom. La música ens acompanya sempre i una cosa és escoltar i l’altra, crear-la. Per això, les escoles municipals tenen com a objectiu despertar el talent artístic ja des de ben petits”, explica Aguilera.
Ara mateix hi ha cinc escoles municipals de música a Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/musica-cultura-i-educacio/educacio-musical), a més del conservatori. A part de les dues que es van crear fa 30 anys, hi ha les de Can Ponsic, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, inaugurada el 2001; la de Nou Barris, al barri de Porta, que es va posar en marxa el 2007, i la de Can Fargues, a Horta-Guinardó, que es va començar a funcionar el 2016. Aquestes tres últimes estan gestionades per entitats privades a través d’un contracte de servei.
Per “universalitzar” la música i facilitar l’accés a persones de totes les edats i oferir un preu públic i assequible a tothom, les escoles municipals de música compten amb un model de bonificació (que pot arribar a ser del 70% segons la renda) perquè la situació econòmica no sigui un obstacle per accedir a les escoles. Amb aquest sistema, les escoles municipals de música reben alumnes de tot tipus, d’estrats socioeconòmics molt diferents i de diversos districtes de la ciutat.
L’oferta d’itineraris formatius de llarg recorregut va destinada a infants a partir de 4 i 5 anys i fins als 18, però també hi ha un gran ventall de tallers i cursos per a totes les edats, de 0 a 99 anys perquè, segons Aguilera, “mai és tard” per endinsar-se en estudis musicals i instrumentals. Així s’ofereixen tallers de música per a nadons, cant coral, activitats amb casals d’estiu, concerts, cantates i una àmplia programació de cursos i classes.
Sensibilitat artística
La presència de la música sempre ha estat un element tradicionalment molt important per a l’Ajuntament, que li va donar un valor educatiu fonamental en els centres escolars municipals, sobretot a l’educació primària. Aquesta sensibilitat pels ensenyaments artístics i musicals s’ha anat consolidant amb l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, el conservatori superior del Liceu i Taller de Músics, l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), l’Institut del Teatre i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on precisament hi ha Bruc Obert, un programa d’activitats musicals obertes al públic de més de 18 anys, amb tallers, cursos i classes magistrals, sense necessitat de tenir coneixements musicals previs.
En aquests 30 anys d’escoles municipals de música, l’educació musical “afortunadament ha canviat moltíssim”, assegura la directora del centre de Sant Andreu-Mestre Pich Santasusana. Vila afirma que fa tres dècades si estudiaves música era “perquè et volies professionalitzar”. “Ara el pes específic rau en què pots tenir una educació musical de qualitat sense cap voluntat de professionalitzar-se. Es contempla una educació d’intensitats diferents”, explica. Com ha passat en l’educació en general, els centres de música han evolucionat i han deixat enrere un model antic de repetició” que ha deixat pas, segons Vila, a “un procés de coneixement per competències” que l’alumne va adquirint en el temps, seria “l’aprenentatge significatiu” en què “nosaltres ens adaptem a l’alumne”.
També ha canviat l’aposta pels aprenentatges amb agrupacions. “Abans havies de tenir un gran nivell musical per començar a fer música en grup. Per sort això ha canviat. Ara, pràcticament des dels inicis, es fa música en grup”, afirma la directora de l’escola municipal de música de Sant Andreu.
Oferta variada
L’oferta de cursos i tallers a les escoles municipals és gran i variada, però també s’omple de seguida. Aquest curs 2023-2024 s’han matriculat 2.405 alumnes en els programes de llarg recorregut, per a infants i joves de 4 a 18 anys. En els cursos i activitats de durada variables s’ha ofertat 625 places a les cincs escoles, que també s’han ocupat.
Però el projecte d’escoles de música no es queda dins de les quatre parets dels edificis. L’objectiu és anar més enllà i fer activitats obertes als barris i als districtes perquè tothom “hi pugui participar i gaudir de la música”, explica Alícia Aguilera. Per aquest motiu, les escoles municipals de música col·laboren en les festes majors de barri, amb escoles bressol, de primària i instituts, amb centres cívics, casals i altres entitats i associacions. D’aquesta manera també es vol arribar als diferents districtes de Barcelona.
En concret, hi ha una programació d’audicions escolars, treball de repertori comú entre centres i producció de cantates. Es fa un acompanyament als diferents centres i formació i assessorament a educadores d’escoles bressol municipals. “Al final l’objectiu és sortir de les barreres de la pròpia escola i a nivell comunitari”, afirma la directora de centres educatius municipals.
Del violí a l’oboè
Una altra de les funcions que fan les escoles municipals de música, dins i fora dels centres, és donar a conèixer i fer atractius aquells instruments més minoritaris. Els instruments “estrella”, explica Edurne Vila, segueixen essent els mateixos que fa 30 anys: el violí, la guitarra i el piano. Per això, un dels objectius que més treballen és fer-ne atractius d’altres més desconeguts com l’oboè, el fagot, la tuba, el contrabaix i la flauta de bec. De fet, fan un taller als centres de primària amb aquests cinc instruments per donar-los a conèixer. També fan tallers amb una roda d’instruments on els alumnes els proven tots i sempre acaben despertant interès.
En una orquestra no només hi ha guitarra, piano i violí. Per tant, els alumnes de les escoles municipals de música no sempre poden triar els instruments. Amb la roda d’instruments s’aconsegueix que quan a un alumne li toca un instrument minoritari ho visqui “com un triomf, ho celebren com un èxit”, destaca Vila. En definitiva, “l’objectiu és fer música”, l’instrument és “només un instrument”.
Al llarg d’aquest curs 2023-24, les escoles municipals de música celebraran els 30 anys dels centres de l’Eixample i Sant Andreu amb diverses activitats que encara s’estan acabant de definir, però que segurament inclouran concerts i altres activitats obertes a la ciutadania, entre les quals el Cicle Sons, al Born, on toquen agrupacions de les cinc escoles de música de Barcelona.
Un futur amb més escoles
Però mirant el futur, Aguilera assegura que l’objectiu a llarg termini és ampliar l’oferta i obrir noves escoles municipals de música. L’ideal seria poder tenir-ne una a cada districte, però de moment, s’aposta per obrir les portes de les escoles de música “al territori a nivell comunitari”, indica la directora dels centres educatius municipals. Aguilera considera que cal posar el focus en el “reconeixement de la tasca” que estan fent les escoles i continuar obrint la música a tothom.
Per a l’Edurne Vila, el futur més immediat és el trasllat de l’escola de Sant Andreu al complex de la Fabra i Coats. A més, veu el futur de forma “il·lusionant” perquè cada cop més “s’està posant en valor” la importància de l’ensenyament i aprenentatge musical per a la formació de les persones. I és que la música “t’acompanya al llarg de la vida”.
