És l’estona del joc lliure i els infants juguen amunt i avall de la sala. Un està a la cuineta, uns altres comencen a fer construccions, altres juguen amb els cotxes i uns quants més es diverteixen a la zona de psicomotricitat, als matalassos. L’espai és lluminós, agradable, acollidor, amb totes les joguines de fusta i ple de colors. L’ambient és tranquil, relaxat. Les mares i algun pare juguen amb els seus fills o amb els qui ara ja són els seus amics. També comparteixen dubtes amb la resta de progenitors que, com ells, no porten els seus fills a l’escola bressol. I sempre amb l’assessorament d’una o dues educadores. Ens trobem en un dels 26 espais familiars de criança municipal (EFCM) que hi ha als diferents districtes de Barcelona, un servei educatiu per a famílies amb infants de 0 a 3 anys que s’ha convertit en una alternativa per aquells qui no volen o no poden portar els seus fills a l’escola bressol. A diferència de les bressols, en aquests espais els infants van sempre acompanyats dels seus pares i mares.
“És un servei que vol donar alternatives a les famílies en l’etapa 0-3 perquè no tots els serveis educatius passen únicament per la bressol i perquè hi ha models de criança diferents”, explica Alícia Aguilera, directora dels Centres Educatius Municipals de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). Sovint en aquesta etapa primerenca dels infants és quan sorgeixen molts dubtes i inseguretats entre els seus progenitors. “Les famílies sovint viuen els primers anys de vida dels fills amb molta soledat, la idea dels espais familiars també és facilitar que es facin vincles, donar suport a la criança i fer comunitat”, puntualitza Aguilera. Així, “els adults se senten acompanyats i també comparteixen” inquietuds, pors o inseguretats.
Experiències
L’Alícia, la Mariona i l’Albert són les mares de la Eire, de dos anys, del Kai, de 2 anys, i del Martí, d’un any i mig. Tots tres són usuaris de l’espai de criança El vaixell, que es troba dins del Centre Cívic de la Sedeta, al districte de Gràcia. L’Albert treballa a la tarda van decidir buscar “alternatives” a l’escola bressol perquè si no “no el veuria mai”. “Venim aquí a la Sedeta però també a l’espai de criança del centre cívic de la Sagrada Família”, explica, tot destacant que és “un molt bon recurs perquè així el Martí pot estar amb altres nens i podem fer-ho junts”. “Hem de buscar alternatives, necessitem fer coses i sortir de casa”, remarca.
La Mariona explica van intentar entrar a una escola bressol sense èxit i finalment van decidir que el millor lloc per al Kai, de moment, era estar a casa. “Ens ho hem pogut muntar perquè teletreballo”, explica, destacant el “privilegi” que suposa poder gaudir dels espais de criança municipal, com el del Vaixell, perquè és una manera de “socialitzar”, conèixer altres infants i treballar “l’estimulació”. A més de la Sedeta, la Mariona també va amb el Kai a l’espai de criança del centre cívic de Vila Urània, al barri del Farró.
L’Alícia és mestra d’una escola bressol i precisament defensa passar la petita infància a casa perquè “com a casa, enlloc”. De fet, és una veterana del servei ja que també el van utilitzar amb el germà gran de l’Eire. L’experiència va ser molt bona i per això han tornat a repetir-la amb la filla petita, que normalment sempre ve acompanyada del seu pare, tot i que avui no hi ha pogut anar.
Funcionament
Com aquestes tres famílies, cada espai familiar de criança municipal acull, depenent del districte i de les instal·lacions, una quinzena de famílies que s’inscriuen un o dos dies a la setmana en sessions d’entre dues i dues hores i mitja. En total hi ha 1.293 places a tota la ciutat, la gran majoria amb llistes d’espera. En alguns d’aquests espais també s’inclou el grup Nadons en família, en què s’acompanya l’adult des del moment del naixement durant gairebé el primer any i que compta amb la col·laboració dels serveis de pediatria de l’atenció primària.
Tant l’Albert com la Mariona i l’Alícia també destaquen l’oportunitat que aquest espai els dona per compartir alguns dubtes i experiències en l’educació dels seus fills, des de l’alimentació, les malalties i les cures a la son, els jocs, els plors, els límits i els hàbits en el dia a dia de la criança dels seus fills. De fet, aquests espais estan acompanyats sempre per una o dues educadores, que ajuden precisament a conduir l’espai, impulsar les dinàmiques i facilitar la interacció de les famílies i els infants.
Tots els espais de criança familiar comparteixen la mateixa dinàmica, tot i que hi poden haver diferències i particularitats puntuals. Les sessions –n’hi ha als matins i a les tardes- comencen amb l’acollida, el moment de l’arribada, el saludar, el treure’s les sabates i començar a situar-se. Després arriba el joc lliure, el moment d’interactuar, de gaudir, de descobrir i de compartir amb els altres, tant pares com infants. Un tercer moment de la sessió és el de l’activitat més conduïda, la conversa que gira al voltant de qüestions que preocupen les famílies, un abordatge més temàtic que en alguns casos pot comptar amb la participació de professionals com equips d’atenció precoç, de pediatria o del que es cregui més oportú. I ja al final, el moment del comiat. A part d’aquesta estructura més rutinària del dia a dia, però, els espais de criança també ofereixen projectes, programes, tallers, activitats familiars a l’estiu i altres activitats complementàries obertes al barri.
Fer comunitat
En el cas de l’espai del Vaixell, a la Sedeta, el toc final abans de recollir i marxar és acomiadar-se en rotllana i cantar. Un moment més per fer grup, interaccionar i ajudar a fer comunitat. Una relació que sovint acaba anant més enllà d’aquest espai de criança. De fet, segons explica la Cira, l’educadora del Vaixell, de la Sedeta, algunes de les famílies que s’inscriuen no tenen “xarxa” al barri i volen trobar un lloc on els seus fills es puguin començar a socialitzar però també on ells es puguin sentir “acompanyats” i acabar teixint aquesta xarxa familiar de proximitat més enllà del servei municipal. “Hi ha molta diversitat cultural”, remarca la Cira com a característica a destacar. La coordinadora de l’espai familiar i infantil de la Sedeta, Helena Esteban, també ressalta la importància del moment de joc lliure, on com a educadores es poden acostar a les famílies i orientar-les en aquelles qüestions on hi ha més dubtes a nivell més personal.
De fet, la directora dels Centres Educatius Municipals de l’IMEB destaca que alguns dels espais de criança també tenen com a objectiu detectar situacions de vulnerabilitat i oferir recursos adients a aquelles famílies que ho necessiten. Per això en alguns d’aquests serveis també hi intervé la figura de la treballadora social, que atén i ajuda les famílies que necessiten accedir a algun altre tipus d’ajut o servei.
Tots aquests espais de criança es troben dins de centres de proximitat dels districtes, sigui en centres cívics o instal·lacions d’escoles bressol municipals. Les inscripcions són per trimestres, al voltant d’uns quatre euros per sessió, amb descomptes per a famílies monoparentals i nombroses. Es poden renovar les inscripcions com a màxim tres trimestres consecutius i després repetir sempre que hi hagi places lliures. Participar en aquest servei comporta un compromís per part de les famílies, ja que se’ls demana l’assistència de forma habitual. És una alternativa potser poc coneguda i no tan utilitzada com l’escola bressol, però que cada cop té més adeptes. És, en definitiva, una bona experiència educativa per a infants i progenitors, que ajuda al creixement dels més petits i alhora potencia la interrelació entre les famílies.
