“Jo no sabia ni que hi havia una llengua que es deia català. No m’ha costat aprendre-la. Ara parlo català amb algunes persones, crec que és important per viure i per treballar”. Així s’expressa l’Alena, una noia de 14 anys originària de Moscou que va arribar a Barcelona quan tenia 13 anys i que ha estudiat català a l’aula d’acollida accelerada de l’Institut Teresa Pàmies.
“És molt divertit. Amb els amics i les amigues jugàvem cada dia. Ara sento que necessito aprendre més”, explica, tot i que confessa que durant les vacances descansarà. Són vuit els instituts que aquest curs 2023-24 han posat en marxa les aules d’acollida accelerada, amb un total de 134 alumnes. Durant quatre mesos han fet 30 hores setmanals de català, amb l’objectiu que aprenguin ràpidament la llengua en un nivell bàsic per poder seguir els cursos d’ESO ordinaris.
La Schriphrra també té 14 anys i ha anat a la mateixa aula d’acollida accelerada que l’Alena. Fa uns vuit mesos que va arribar des del Congo a Catalunya i fa sis mesos que va començar les classes. Parla a poc a poc i amb un català correcte: “Abans era difícil perquè parlava francès i lingala, ara parlo català i castellà. Parlo català amb amics de l’institut, i amb altres amics parlo castellà”. “Ara tinc amics a l’escola, la llengua m’ha ajudat”, afegeix.
Jugar amb els verbs
La Schriphrra, que té molt clar que vol ser veterinària, vol continuar estudiant: “M’agrada molt i tinc moltes ganes”. El que més li agrada són els jocs, i és que una manera d’aprendre els verbs, per exemple, és jugant. La Carme Vieitez és una de les dues professores de l’aula. Avui, dia de comiat, han repassat els verbs amb les vuit persones que hi havia a classe. En una ruleta hi ha diferents verbs i, per atzar, ha tocat en primer lloc el verb menjar. Hi ha quatre grups de dues persones i cada grup, en una pissarra, ha hagut d’escriure en “tu” en “present”. No tothom ha escrit “tu menges” correctament, però aviat han recordat el canvi de “j” per “g”. Han seguit amb el verb penjar, amb la forma d'”ells” en present, i amb el verb cantar, en la forma “jo” del passat llunyà.
Fa dos anys que la Carme és docent de català i castellà. “L’aula d’acollida accelerada permet fer una immersió lingüística” i dotar l’alumnat “d’eines prou solvents per estar a l’aula ordinària”, resumeix. D’una altra manera, indica, que una persona que no coneix català ni castellà entri a fer classes, pot ser “caòtic”.
Acompanyament
“L’aula d’acollida accelerada és la benvinguda al país. A mi m’han arribat a preguntar si Barcelona té mar. O comenten que han vist una muntanya”, exemplifica, per il·lustrar que són menors que no venen per decisió pròpia, sinó de les seves famílies, i que arriben a un món nou.
Per això, indica la professora, l’acompanyament és igual d’important que el coneixement de la llengua. Es tracta d’un acompanyament en el dol migratori perquè han deixat amistats i un entorn que coneixien. Durant els primers dies del curs, recorda la Carme, que ha tingut 18 alumnes, n’hi havia que tenien una actitud reservada i altres que mostraven molta il·lusió. Mesos després, quan ja havien acabat, el que verbalitzaven era que volien quedar-se més temps: “Els tenim més protegits i tenim plans individualitzats”, assegura, per a la qual cosa compten amb orientadores del centre i amb el contacte proper amb les famílies.
Mentre les aules d’acollida ordinàries tenen poques hores de català a la setmana i es fan en el mateix moment que el curs habitual, les aules d’acollida accelerada només fan català, amb l’objectiu que l’alumne s’incorpori al més aviat possible al curs que li correspondria.
“He fet nous amics i he après un nou idioma”
La Camila va arribar del Brasil l’agost del 2022, però el curs passat s’ho va passar ben malament a classe perquè no coneixia cap de les dues llengües oficials. Entrar a l’aula d’acollida accelerada ha estat, per a ella, tot un descobriment: “Jo abans estava sempre sola perquè no parlava ni català ni castellà. Aquí tinc amics i amigues al pati. A classe també hi ha una diferència molt gran perquè puc llegir en català i a mi m’enanten els llibres. Ara, les classes són millors, he fet nous amics i he après un nou idioma”.
La Camila no només parla català a l’institut. Juga a voleibol i també el parla amb les companyes de l’equip. Ho veu útil per a una futura feina, per viatjar i per relacionar-se, aconseguint el doble objectiu que persegueix el programa iniciat aquest any: que no abandonin els estudis i que tinguin més competències socials.
La majoria adquireix el nivell bàsic
Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, el mes de gener, 119 dels 134 alumnes matriculats a les aules d’acollida accelerada van fer l’examen de l’A2 de català i un 74% el va aprovar. Abans, entre el 30 de novembre i el 12 de desembre, 122 dels 134 es van presentar a l’A1 (nivell més bàsic) i el van superar el 88%.
Les mateixes dades indiquen que, entre les persones que no superen l’examen, hi ha qui té necessitats educatives especials, que suposen el 29% de les suspeses. D’altra banda, un 32% que no ha aprovat treu més d’un 4. En relació a l’alumnat no presentat, acostuma a ser per casos d’absentisme, analfabetisme o necessitats educatives específiques.
Continuïtat del programa el curs 2024-25
Un cop assolit l’A2, l’alumnat pot incorporar-se a les aules ordinàries. Per al curs 2024-25 es preveu continuar amb aquest model en vuit instituts, que no necessàriament han de ser els mateixos que els de la prova pilot d’aquest any acadèmic. A més, es preveu incorporar com a prova pilot dues aules específiques per a estudiants de parla hispana, ja que s’estima que el ritme d’aprenentatge hauria de ser més ràpid que el de l’alumnat de llengües no romàniques.
L’objectiu de les aules d’acollida accelerada d’aquest curs ha estat que l’alumnat nouvingut s’incorporés al sistema educatiu de la ciutat entre segon i quart d’ESO amb un domini bàsic del català. Per això, han fet 30 hores setmanals per assolir competències comunicatives, que inclouen, no només la lingüística, sinó també la competència sociocultural, l’acompanyament psicopedagògic i emocional.
El període formatiu va finalitzar el 31 de gener. Els centres que han acollit aquestes aules han estat els instituts Verdaguer, Martí Pous, Angeleta Ferrer, Joan d’Àustria, Barcelona-Congrés, Menéndez y Pelayo, Teresa Pàmies i Lluís Vives. Segons les possibilitats de cada centre, han mantingut l’alumnat o s’ha redistribuït a altres instituts per incorporar-se a l’aula ordinària.
