La gran majoria no han entrat mai a la Model de Barcelona, alguns ni tan sols en saben de la seva existència, encara menys de la repressió franquista que la va fer servir per silenciar la veu de molts dissidents. I de qui era Salvador Puig Antich i per què s’hi representa una obra de teatre sobre la seva vida i, sobretot, de la seva injusta mort, encara menys. Són 560 els alumnes de secundària i Batxillerat de diferents instituts de Catalunya que aquesta setmana han descobert una petita part de la història, ja no tan recent, d’aquesta instal·lació a través de l’espectacle ‘Puig Antich, cas obert’, que s’ha representat des del 4 de novembre a la tercera galeria de la presó, la mateixa presó on el jove barceloní de 25 anys va passar els últims sis mesos de la seva vida fins que, la matinada del 2 de març de 1974, fa 50 anys, va ser executat, després d’un judici que el va sentenciar a mort i que tot just fa un mes el govern espanyol va declarar “il·legal i il·legítim”.
De fet, Puig Antich va ser l’última persona executada pel mètode de garrot vil pel franquisme, tot just un any abans de la mort del dictador Francisco Franco el 20 de novembre de 1975. Són uns fets que van passar tot just fa mig segle i que formen part de la memòria històrica del país. Però als instituts catalans el franquisme no s’estudia fins a final de segon de batxillerat. Per això, per a molts dels alumnes que aquesta setmana han visitat la Model per veure l’espectacle, aquesta època històrica els és força desconeguda.
“No hi havia anat mai a la Model. Sabia que existia però no el que va passar”, explica la Berta, una alumna de 2n de batxillerat de l’Institut Vila de Gràcia de Barcelona, un dels centres que aquesta setmana ha vist l’espectacle. L’obra és una adaptació escènica del llibre del periodista Jordi Panyella ‘Salvador Puig Antich, cas obert’. La revisió definitiva del procés’ i està dirigida per Jordi Pérez Solé, amb text de Mercè Sarrias. La protagonitzen Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig.
Abans de seure als seients de les grades situades a la tercera galeria de la presó, els alumnes del Vila de Gràcia van fer un recorregut per la instal·lació acompanyats per Panyella, que també els va explicar algunes curiositats del dia a dia dels interns. “El que més m’ha sorprès és que poguessin estar 16 persones en una mateixa cel·la”, destacava l’Aloma, que sí que havia visitat la instal·lació de petita i, a més, a diferència de la majoria de companys, sí que coneixia el cas de Puig Antich perquè era “el germà d’una amiga de la meva mare”. Salvador tenia quatre germanes, Montse, Imma, Carme i Merçona, que també s’han implicat molt en el projecte.
El director de ‘Puig Antich, cas obert’, que és professor d’arts escèniques al Vila de Gràcia, va
impulsar les sessions per a escolars a petició de les professores d’història del seu institut, que
quan van saber que dirigia l’espectacle li van demanar de poder-la veure amb l’alumnat de 2n
de batxillerat per poder tractar la dictadura de Franco d’una manera diferent. Per això, a
l’entrada de la Model, va ser Pérez Solé qui va explicar a l’alumnat qui era Puig Antich, però
sense voler “avançar massa informació” perquè al principi de l’espectacle ja hi ha una actriu
que fa una introducció per contextualitzar. Per a Jordi Pérez Solé, l’experiència de l’obra ha estat “molt emocionant” perquè “a mesura que l’hem anat creant, anàvem sentint més injustícia i més ràbia per la manipulació que es va fer com a cap de turc de Puig Antich”. Una emoció que, segons diu, s’ha anat intensificant quan s’ha dut a terme la representació “d’un cas real que va tenir lloc allà, en aquelles parets on fem l’espectacle”. “És molt intens. Estem parlant de l’assassinat d’una persona injustament allà mateix”, destaca. De fet, Pérez Solé assegura que ha jugat tant com a pogut per fer de la presó Model “un personatge més de l’espectacle”.
“Com d’injust va ser aquest cas”
“Jo no sabia qui era aquest senyor però l’obra m’ha ajudat bastant a conèixer l’època franquista, que en sé algunes coses, però no sabia que hi havia tantes injustícies. M’ha semblant sorprenent”, relata la Maria. De la mateixa manera s’expressa la Dora, que assegura que l’obra la va ajudar “a entendre i conèixer el cas del Salvador i l’època franquista”. Totes quatre estudiants coincideixen en què ‘Puig Antich, cas obert’ els ha agradat molt i que ha sigut una bona experiència en un “un espai que tothom hauria de visitar”. A més, els ha ajudat a adonar-se “com d’injust va ser aquest cas”.
“Si té sentit fer l’obra del Salvador és per apropar una història que comença a ser antiga a les noves generacions d’estudiants d’ESO i batxillerat”, explica Jordi Panyella. “N’hi ha que arriben pràcticament ‘in albis’ a l’espectacle i altres que ho han treballat amb els professors a l’institut, però l’impacte que tenen és absolut en descobrir que el país on viuen actuava d’aquesta manera tan brutal només fa mig segle, en una època en què els seus pares ja havien nascut”, destaca. Per l’autor del llibre a partir del qual es basa l’obra, si hi ha “10, 20, 30 o 40 dels alumnes que han passat aquesta setmana que surtin motivats per canviar la societat, per treballar per la veritat, la justícia, la reparació i no repetició és clau”. I posa èmfasi sobretot en la no repetició perquè “els joves d’avui, el dia de demà evitin que hi hagi un règim com el que va permetre” el cas de Puig Antich.
Tot i que les representacions només han durat dues setmanes, amb totes les entrades venudes, l’equip de l’espectacle treballa per poder repetir l’experiència l’any que ve, coincidint amb el cinquantenari de la mort de Franco. També llavors obriran la Model als centres educatius perquè puguin veure l’espectacle, ja que Pérez Solé assegura que hi ha hagut molts instituts interessats que no hi han pogut venir. En paral·lel, també treballen en adaptar l’espectacle per sortir de gira a diferents punts del territori o intentar fer temporada en algun teatre. “El nostre gran repte és emportar-nos la presó de bolo”, assegura Pérez Solé, que explica que ja treballen en la realització d’unes projeccions per intentar traslladar “l’esperit” de la Model als teatres. I és que la fredor de les parets d’aquesta presó, tan fredes però tan plenes de memòria, els va fer “viure en primera persona”, segons va reconèixer l’Aloma, els últims dies de Puig Antich. Serà un repte de reproduir-ho als teatres, però una nova oportunitat molt necessària per ajudar a preservar la memòria històrica, també entre els més joves.
