No hi ha dues persones iguals. Això està clar. Igual que tampoc hi ha dos tons de pells idèntics. I potser això, malauradament, no està tan clar per a tothom. La fotògrafa i activista social Angélica Dass fa 12 anys que lluita contra el racisme i els prejudicis que té la gent sobre el color de la pell dels altres a través de la seva obra. “Pensar en la diversitat no és pensar en la quantitat de melanina que portem a la pell”, assegura. Ella va ser la protagonista de la conferència ‘Accions antiracistes a la ciutat educadora’ en el marc del Dia Internacional de la Ciutat Educadora i coincidint amb la celebració del Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la Unesco que també s’ha fet a Barcelona. La conferència va tenir lloc dilluns al Museu de les Ciències Naturals, a l’exterior del qual s’ha exposat durants un dies ‘Humanae’, l’exposició a l’aire lliure sobre alguns dels retrats que l’artista va començar a fer el 2012 amb l’objectiu de fotografiar “els veritables colors de la humanitat”.
I és que Angélica Dass, brasilera resident a Madrid des de fa 20 anys, assegura que va néixer en una “família colorida”, amb un pare amb pell de porcellana i una mare amb pell de canyella. Afirma que dins de casa seva els “colors no eren importants”, però a fora, sí. Aquesta inquietud i el seu dia a dia amb “anècdotes” racistes viscudes en primera persona l’han portat a fer de la seva obra un punt de partida per a reflexionar sobre els prejudicis i els estereotips vinculats a la raça i al color de la pell de les persones i posar en valor la riquesa de la diversitat humana. També dins de l’escola.
Des del 2012, Angélica Dass ha fet més de 4.500 retrats de persones voluntàries, a 36 ciutats de 20 països diferents. Cada fotografia té un fons d’un color a partir del nas de la persona retratada i extreta de la paleta industrial de colors Pantone. “Hi ha molts més colors que el blanc, el negre, el vermell i el groc, que són els que es relacionen amb els éssers humans”, assegura Dass, que a través de la seva conferència i les seves exposicions vol generar debat i diàleg i sobretot qüestionar aquelles idees simplistes i prefixades d’una bona part de la població sobre el concepte de raça. De fet, assegura que en tots aquests centenars de retrats mai ha trobat una persona que efectivament sigui negra o blanca. “El blanc i el negre són construccions socials”, remarca.
Dass va decidir traslladar l’exposició d’‘Humanae’ de les parets de les sales de museus d’arreu del món a l’exterior, en parcs, murs, carrers de pobles i ciutats per “poder convidar la gent al diàleg”, “crear oportunitats de parlar sobretot amb els que no estan d’acord” amb aquesta defensa de la diversitat i d’evitar “deshumanitzar les persones pel seu color”. De fet, durant la seva conferència al Museu Blau, al Fòrum de Barcelona, Dass va defensar la importància de “construir ciutats on no se separin els ciutadans pel color de pigmentació, pel color de la seva pell”. Precisament, va reivindicar el seu projecte fotogràfic i l’exposició que n’ha sortit i que s’ha mostrat a desenes de museus “com una excusa per a parlar del tema”. En definitiva, l’art com a una eina potent per a provocar el canvi social.
I precisament aquest canvi social, aquesta lluita i l’activisme de Dass per reivindicar la riquesa de la diversitat humana, també l’ha volguda traslladar dins les aules. Des del 2018 va voler adaptar el projecte d’ ‘Humanae’ a l’escola, on a través d’una paleta de colors bàsica amb el negre, el blanc, el groc i el vermell, els infants, adolescents i joves de diversos països s’han fet autoretrats. Uns colors bàsics que permeten pintar una àmplia diversitat de pells. Uns autoretrats que permeten als escolars reflexionar sobre la riquesa dels colors, la diversitat i que allò que fa “singular” als éssers humans no és la pigmentació de la seva pell. Uns autoretrats que, un cop finalitzats, s’acaben instal·lant en algun lloc ben visible a l’exterior de l’escola, a la vista de grans i petits. Uns autoretrats que any rere any alguns centres educatius repeteixen i treballen, fent extensiu el missatge que Dass intenta llançar amb el seu projecte, que té com a objectiu final ser una eina “multiplicadora al món” perquè el missatge es vagi estenent “arreu” del Planeta i acabi provocant el canvi necessari per aconseguir una societat més igualitària. “Ningú ha de ser deshumanitzat per tenir molta melanina”, insisteix.
Dass ha escrit un llibre sobre el projecte, The Colours we share, en què també inclou recursos educatius i una guia didàtica per als mestres per traslladar ‘Humanae’ a l’escola, amb diferents activitats que acaben amb l’autoretrat de l’alumnat i l’exposició dels seus dibuixos. Per aquesta fotògrafa i activista social l’important és que la reflexió al voltant del projecte, al voltant del respecte a la diversitat i la bellesa de la diversitat de la pell dels humans, es faci gran, que se’n parli i cadascú faci activisme en el seu dia a dia, ja sigui anant a comprar el pa o quan puges a l’autobús per anar a treballar. Tot compta, tot suma i tot aporta.
L’exposició ‘Humanae’ es podrà veure del 9 a l’11 de desembre a l’exterior del Fòrum Global contra el Racisme i les Discriminacions de la UNESCO, Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB).
