L’augment de l’extrema dreta i les teories que qüestionen la democràcia en la societat actual posen en entredit els valors que havien estat essencials per a l’educació no fa gaires anys enrere. I quin paper té l’escola per fer front a aquesta ofensiva neofeixista, que preocupa, cada cop més, la societat en general però sobretot la comunitat educativa? Aquest va ser un dels punts de partida del debat ‘Defensar la democràcia des de l’escola’, que va centrar la segona sessió del cinquè cicle de debats ‘En clau d’Educació’, organitzat pel Consell d’Educació Municipal de Barcelona, el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).
El debat, celebrat el dijous 3 de març al Born-Museu d’Història de Barcelona, va tenir com a protagonistes Enrique Díez Gutiérrez, doctor en Ciències de l’Educació, professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleó i aturo del llibre Pedagogia antifascista, i Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata, mestra i exdiputada al Parlament de Catalunya. “Què hem fet perquè tanta gent jove estigui en aquesta situació?”, es va preguntar Díez, després de constatar i denunciar que als centres educatius el “dolentot” de la classe o “l’antisistema” ja no és aquell adolescent que anys enrere vestia amb una estètica punk o heavy, sinó que ara “és votant de Vox”. Uns discursos del partit d’extrema dreta que, Díez, va assegurar “han guanyat la batalla narrativa per golejada a les xarxes socials”. I reiterava la pregunta inicial: “Què hem fet els últims 20 anys a l’escola pública perquè tanta gent voti Vox?”. La resposta, per ell, té molt a veure en què segurament els docents “no hem connectat amb la vida” dels nostres joves.
En aquest sentit, Assumpta Baig considera que el més important a l’escola és “el mestre, el professor, el formador que hi ha davant” més que no pas els currículums, les lleis educatives que canvien segons el partit que mana al govern. Una educació entesa de forma àmplia, que també inclou la família i l’entorn, que és el que efectivament més ha canviat. Una família que s’ocupa poc de l’educació dels fills, aquesta falta de temps que tant caracteritza la societat actual. Baig va citar una frase de l’exconseller Joan Manuel del Pozo, “la democràcia s’aprèn per contagi”, per defensar que l’escola com a institució “és l’únic que pot transmetre” uns valors. Amb uns mestres que tenen una responsabilitat molt gran si volen encomanar la democràcia. Una escola que ha d’instruir i emancipar i fer “viure la democràcia”. Com?, segons Baig, parlant, conversant i sabent escoltar i, si cal arribar a acords, “tot el contrari del que hi ha a la televisió i el que fan els nostres polítics”, va criticar . Perquè la conversa, pot motivar i encendre la curiositat i la creativitat.
Referents de l’alumnat
Uns mestres com a referents. Precisament Enrique Díez va alertar dels referents que té sobretot l’alumnat més jove, aquest “neofeixisme” que ha sabut fer calar un discurs antidemocràtic a través de les xarxes socials, convertint els tiktokers, els influencers i els youtubers en “referents”. Unes xarxes socials amb uns algoritmes que van “reafirmant” un missatge que els joves acaben creient i assumint com a propis. Uns models que es caracteritzen per la “competitivitat, l’individualisme i el consumisme”, uns referents que fan sorgir un discurs que malauradament, com va destacar Díez, impregna la societat en general i la comunitat internacional, que, per exemple, veu com “Israel actua amb impunitat contra la població palestina i no passa res”.
Baig va reconèixer que no podia “comprar” el marc una mica pessimista de Díez i va defensar que “cadascú de nosaltres com a persones ha de lluitar contra això”, també com a mestres i formadors. Per la presidenta de la Fundació Marta Mata, l’escola “té les seves eines” i els mestres han de poder portar tot aquest debat a l’escola i “parlar-ne” i “no caure en el no puc fer res”. “S’ha de ser rebel i afrontar la situació, ara amb més motiu”, va defensar. I va insistir que la manera és parlar, discutir, treballar-ho a classe, per aconseguir tenir un criteri propi que permeti a infants i joves a adquirir un “pensament crític”.
Uns formadors i uns mestres que aprenen la seva base sobre l’educació a la facultat, un món que coneix molt bé Enrique Díez, que considera fonamental però on també hi veu mancances, ja que defensa que també és a la universitat on els futurs mestres i professors han de poder qüestionar la societat que els envolta, ser transgressors i, sobretot, un cop ja a l’escola, donar exemple. Perquè la “nostra lluita” també es mostra quan s’ensenya i s’educa, començant per un mateix, “sent exemple dels valors que defensem”. I va recordar “quants professors de la pública porten els seus fills a la concertada”.
L’escola, la universitat, l’alumnat, els futurs docents, les mestres i el professorat, les famílies i tota la comunitat educativa són clau per formar ciutadans que es qüestionin la societat que vivim. Hi ha feina per fer, però al debat va quedar clar que és essencial defensar la democràcia, ara més que mai, i que l’escola, per sort, encara hi té un paper molt important.
