L’augment dels discursos d’odi i l’autoritarisme en un creixement global de l’extrema dreta arreu del món s’ha de poder combatre també des de l’escola a través de projectes democratitzadors que ajudin a educar els infants i joves en els valors de la democràcia perquè creixin com a ciutadans amb criteri propi i amb una visió crítica davant els constants missatges que els arriben, sobretot, a través de les xarxes socials. Aquesta va ser una de les conclusions del tercer debat ‘En clau d’Educació. Educació o barbàrie’ que es va celebrar el passat 3 d’abril al Born-Museu d’Història de Barcelona.
Sota el títol ‘Pràctiques educatives democratitzadores’, el debat organitzat pel Consell Educatiu Municipal de Barcelona, el Consell de l’FP i el Consell de la Joventut de Barcelona, va comptar amb la participació de diversos docents i directors de centres educatius que van explicar els programes que es duen a terme a diferents escoles que tenen com a objectiu empoderar l’alumnat perquè visquin en primera persona què vol dir formar part d’una societat democràtica. L’exdirector de l’Institut Escola Castellterçol Pau Gaitán i la docent del mateix centre d’aquesta localitat Anna Gaja van explicar el projecte que van engegar fa uns anys on han canviat el sistema organitzatiu per donar veu a l’alumnat, que participa activament de les decisions que els afecten a ells i a l’escola.
Així, van simular unes eleccions municipals, amb candidatures i votacions amb urnes, per escollir un equip de govern escolar que representa tot l’alumnat, una culminació que va anar precedit d’un treball a l’aula sobre quin és el procés democràtic del nostre país. Un “canvi radical” en què “l’alumne passa a ser el protagonista” i que obliga els infants, els docents i l’equip directiu a “arribar a acords” per incloure les decisions que els nens i nenes assoleixen en les assemblees d’aula sobre tot allò que afecta el funcionament del dia a dia del centre educatiu.
“Per afrontar els discursos que sobretot els arriben de les xarxes, els centres educatius hem de formar ciutadans que tinguin criteri. La democràcia no és innata, s’ha d’experimentar i si l’escola no forma en democràcia, qui ho farà?”, va reflexionar Gaitán, que assegura que el projecte és tot un “repte” que obliga el centre a “trencar amb l’educació clàssica”. “El professorat ha de canviar el xip”, va assegurar Gaitán, que remarca que “l’efecte més gran” que té el projecte, que s’ha exportat a altres escoles i instituts, és que l’equip docent ha hagut “d’abandonar el control absolut” sobre els alumnes. El seu paper passa a ser el de l’acompanyament i “guiatge de l’alumnat”. Això ha provocat, entre molts d’altres aspectes, que “s’hagin reduït els conflictes perquè els alumnes se senten molt escoltats”.
La complexitat i la por al canvi que tothom té al principi requereix que per implementar el projecte calgui “uns centres compromesos”. Perquè, és clar, les assemblees dins les aules i tot el procés de gestió, que també implica les famílies, s’ha de seguir combinant, tal com recorda Anna Gaja, amb l’aprenentatge “de les matemàtiques, el català i les bones notes”.
Marta del Campo és la directora de l’Institut Escola La Mina, a Sant Adrià de Besòs, un centre d’alta complexitat, que fa una “funció social” més enllà de l’educació i que remarca, al contrari del que sovint es diu, “no som una escola segregada”, ja que precisament lluiten contra la segregació interna que hi pot haver amb una alta concentració d’alumnat gitano i cada cop més, pakistanès. Per això al centre, explica, es treballen valors sobre la inclusió, la interculturalitat i la coeducació per afavorir la convivència –sobretot per les reticències cap als nouvinguts, a qui els gitanos consideren una amenaça i veuen com una invasió- i la tutoria i l’orientació per acompanyar l’infant en el seu aprenentatge, creixement i construcció d’identitat són essencials.
El centre té una comissió de convivència on a diari es convoquen els alumnes per tractar des del minut zero qualsevol conflicte o problema que es detecti, ja sigui d’assistència com de millorar l’actitud dins l’aula. El treball del dia a dia a l’IE La Mina ha aconseguit que, segons Del Campo, s’hagi millorat “el trànsit de primària a secundària i la permanència a l’ESO i que aquest alumnat de secundària continuï amb els estudis postobligatoris”. A l’Institut tan important són els valors com l’aprenentatge i el camí perquè els alumnes “esdevinguin joves competents, vagin més enllà del barri i tinguin oportunitats” amb el coneixement de la cultura participativa i amb implicació de les famílies, que considera és molt important acompanyar.
“Ha deixat de ser normal no venir a classe cada dia”, assegura Del Campo, que remarca que malgrat la percepció que es té des de fora “la majoria de la població de la Mina és paia” i cada cop més a l’Institut Escola hi ha una més gran diversitat d’alumnat, cosa que considera és una gran oportunitat. D’aquesta manera, el centre és “un petit món on s’aprèn a conviure” i l’objectiu és que amb la feina de tots els professionals que hi intervenen, tant docents com figures de l’equip social (integradors socials, educadors socials, etc.), puguin ajudar “a fer persones capaces, competents per viure la seva pròpia vida”.
De fet, tots els assistents al debat van coincidir en destacar la importància de l’escola com a “espai segur”, on es pot acompanyar les famílies nouvingudes que sovint estan molt perdudes i no saben les gestions i passos que cal seguir. Ajudar-les a integrar-se i a participar de la comunitat educativa és molt important per potenciar la integració i que les famílies “no se sentin excloses”. Per això també van reclamar la importància de l’acompanyament per part de les autoritats locals.
El tercer projecte escolar que es va presentar durant el debat va ser l’IMCITIZEN, una plataforma de participació infantil, que s’ha dut a terme a les escoles Els Porxos i La Pau, al districte de Sant Martí. El projecte, liderat per la Universitat de Barcelona, s’ha impulsat en 10 escoles de tot l’Estat, entre les quals aquestes dues de Barcelona. El programa té com a objectiu que els nens i les nenes de les escoles es converteixin en agents de canvi. Les directores dels Porxos, Clara Ochoa, i La Pau, Sònia Burgues, van explicar que l’IMCITIZEN inclou una formació inicial per a mestres i alumnes que busca reflexionar sobre la importància de la participació, el dret dels infants a convertir-se en membres actius i compromesos amb el seu entorn i la importància de poder decidir sobre allò que els afecta.
“Un cop creada la plataforma, formada per diversos alumnes de l’escola d’edats diverses, van dissenyar l’espai de trobada i el logo, van decidir cada quan es reunien i van aprendre a treballar de forma cooperativa”, va explicar Burgues. Per la seva banda, Ochoa va destacar que amb aquestes plataformes els infants s’han convertit en un “veritable motor de canvi” adquirint un rol “de ciutadans actius” i “compromesos amb l’escola i el barri”. El projecte s’ha dut a terme durant dos anys de forma interdisciplinar i, entre d’altres accions, s’han pogut reunir amb els representats municipals del districte de Sant Martí, on han “portat les propostes i les idees que han treballat, els han escoltat i els han de fer el retorn”. “Han transformat l’alumnat en ciutadans més conscients i més participatius”, va concloure la directora de l’escola Els Porxos.
La cinquena i última experiència educativa presentada durant el debat va ser la de l’European Observatory on Memories (Eurom), presentada per David González, que va explicar un projecte sobre ‘Art Urbà i memòria’, que consisteix en “la transmissió del coneixement d’un passat recent que encara té incidència en el nostre present”. Consisteix en una primera fase d’una creació artística musical feta amb estudiants de batxillerat, vinculada a matèries com història, llengua i dibuix i que en una segona fase va acabar amb el disseny d’un moral de grafiti a una paret de la presó Model. El contingut va incloure la immigració i el moviment LGTBi, dues qüestions a partir de les quals es va poder reflexionar sobre els discursos d’odi i xenofòbia de l’extrema dreta, que “explica de forma excloent” aquests dos col·lectius. Per a González, és poder “interpel·lar l’estudiant amb canals de transmissió que els resultin atractius perquè l’impacte és més significatiu”. Fer un mural de grafiti els va motivar i més, si es manté de forma permanent en un mur de la presó Model.
Més enllà de la presentació de les iniciatives, el debat va girar en l’entorn d’aquest discurs d’odi de l’extrema dreta i la incidència que té en l’alumnat i sobre el paper que ha de tenir l’escola, que, segons l’exdirector de l’IE Castellterçol, “ha de ser un espai segur que aïlli tota aquesta mena de discursos”. Més enllà del debat de si l’escola ha de ser “la solució o part de la solució”, Gaitán va defensar que tot i no tenir “la responsabilitat sencera, som una eina molt potent per formar ciutadans del futur”. Uns ciutadans que amb projectes com els que van explicar i a mesura que es van consolidant, segons Anna Gaja, “passen a tenir uns discursos més profunds”. Una feina en el dia a dia que, en el cas de l’IE La Mina acaba tenint els seus fruits i aconsegueix la convivència i tolerància cap als altres que a vegades no existeix a la societat en general. Perquè, com va remarcar González, és important “la capacitat de generar empatia” perquè se sentin interpel·lats. Una escola que és un lloc segur on la segregació i els discursos contra la immigració de l’extrema dreta, la xenofòbia i el racisme, sovint s’acaben diluint perquè, segons la Sònia Burgues “és on hi ha més normalitat i on s’ha treballat més”. Perquè l’escola ofereix un espai d’oportunitats per treballar l’enriquiment que aporta la diversitat i les diferències i on l’acollida que es fa dels nouvinguts, “permet crear vincles”, segons Clara Ochoa, que ajudem a la integració i, per tant, també a la participació activa.
