El curs 1964-1965 va néixer a Barcelona St. Peter’s School, la primera escola internacional de Catalunya, ara fa 60 anys. Va ser fundada pels catalans Josep Maria Ginjaume, Mariano Garriga i Jaime Lerma, pioners en aquella època en incorporar l’ús de l’anglès com a idioma vehicular, però també per apostar per una escola mixta, amb la convivència de nois i noies dins l’aula.
Lourdes Barceló, directora pedagògica del centre, recorda que en aquella època l’idioma estranger dominant a les escoles i en la cultura catalana era el francès, però els fundadors van apostar per fer una escola “arrelada a Barcelona però on la llengua vehicular fos l’anglès”.
St Peter’s School, que ara acull uns 600 alumnes d’1 a 18 anys, s’ha guiat sempre, segons s’explica en el seu web, pel lema ‘A step beyond’, “un pas més enllà”, que defineix la voluntat de donar als alumnes coneixements i capacitats que “els permetin afrontar els reptes del present, però també els del futur”. Aquest caràcter diferencial, segons Barceló, aquest “buscar una cosa més”, és el que s’ha mantingut des de llavors. Però també “l’ambient de familiaritat” que existeix.
“És una escola internacional, però molt de Barcelona, amb molt arrelament. Les famílies siguin nacionals o internacionals viuen St Peter’s com una comunitat familiar i s’hi estan molts anys”. La meitat de l’alumnat és de Barcelona i rodalies i l’altra meitat prové de 40 o 50 països diferents –“és com si fos l’ONU”-, explica la responsable pedagògica de St Peter’s. De fet, creu que aquesta diversitat de nacionalitats també caracteritza l’escola i la diferencia d’altres centres educatius internacionals. Que hi hagi tanta gent d’aquí, remarca, permet que es pugui mantenir la cultura barcelonina i alhora, la presència d’aquesta altra gran varietat lingüística que aporta “riquesa”. Per tot això, l’anglès és l’idioma comú, el que uneix aquesta gran diversitat d’alumnat i famílies.
A part del català i el castellà, que són assignatures curriculars, també “interessa” que l’alumnat conegui la geografia de Catalunya i la cultura catalana. “Fem castanyada, fem carnestoltes, fem Sant Jordi”, totes les festes tradicionals d’aquí, però també Halloween i l’International Day, una festa on es fa difusió de tradicions de les diferents nacionalitats que hi ha al St Peter’s.
Innovació pedagògica
Una de les particularitats d’aquesta escola internacional, que compta amb un centenar de professors, és que ha sabut desenvolupar un mètode propi basat en l’aprenentatge exponencial, en què es fomenta la passió per aprendre, utilitzant dades i evidències per analitzar el coneixement de forma crítica. I com ho fan? Doncs, per exemple, tenen un grup d’experts de diferents àrees i camps d’investigadors que els assessoren, des de Pep Martorell, director del Supercomputing Center a l’Anna Pallí, d’Irta o el Xavier Ferras, d’Esade. “Ens reunim amb ells part del cos directiu i l’equip d’innovació pedagògica i ens marquen la tendència mundial del que sigui”, explica Barceló. Així és com “fa anys ja ens van dir que s’estava creant el ChatGPT, per exemple”.
A partir d’aquestes reunions, elaboren un programa que es converteix en una assignatura o una unitat didàctica o un eix de tota l’escola. D’aquesta manera, tenen una assignatura d’Intel·ligència Artificial, la tecnologia de BlockChain i un disseny thinking o programa de robòtica de capacitats augmentades que busca detectar problemes i posar-hi solucions mitjançant la tecnologia.
També tenen un programa de l’espai que comença a 5è de primària i acaba a 4rt d’ESO, on s’inclou l’enviament d’un satèl·lit a l’estratosfera. Un altre dels projectes innovadors de l’escola és l’existència d’un laboratori per a fomentar la ciència i l’esperit de recerca als infants de 0 a 5 anys, dissenyat per Montserrat Pedreira i inspirat en el Lab 0-6 del campus Manresa de la Universitat de Vic.
Llengua i literatura
Però no només destaca aquest mètode innovador en l’àmbit científic i tecnològic, també en les altres àrees, com per exemple en llengua i literatura. “Et diré coses que no aprenen. No saben què és un complement de règim verbal o no sabran de memòria la llista de preposicions. Treballen la llengua i la literatura d’una altra manera”, explica Barceló. Així, llegeixen el llibre ‘Frankenstein’ i a partir d’aquí reflexionen sobre per què a una persona se li acut crear un ésser superior a ell mateix i ho relacionen amb la Intel·ligència Artificial. A partir d’aquí es poden crear vincles, relacions amb el moment actual, amb el que viuen els alumnes, per al final entendre què és el romanticisme. És la importància de connectar els aprenentatges amb el món actual, el món en què viuen els alumnes. “Els fas viure el romanticisme més que no estudiar el que diu algú altre sobre el romanticisme”, remarca Barceló.
De la mateixa manera, més enllà de fer l’avaluació amb exàmens, el professorat pot valorar si l’alumne ha llegit un llibre, l’ha entès i ha après sobre el romanticisme designant a cada estudiant un personatge i fent-los una entrevista. “Imagina’t que entres en una cafeteria i ets Julieta i t’asseus i ve un noi, Romeu, a dir-te hola. Com actues?”, relata Barceló intentant explicar la diversitat de mètodes, basant l’aprenentatge “amb l’experimentació i l’intel·lecte”. I ho torna a exemplificar: “Si volem que estiguin preparats per les fake news, desenvolupem el pensament crític, llegint i aprofundim en la literatura. Si vols que entenguin la tecnologia, han de ser bons tecnòlegs i entendre per què serveix; si vols entendre quines eines tens, ensenya’ls la Intel·ligència Artificial”, enumera. La importància del pensament crític, un altre dels pilars “fonamentals” del projecte educatiu.
A part, Barceló assegura que també s’inspiren en projectes d’altres centres, siguin del mateix barri o d’alguna altra zona de Barcelona públics, privats o concertats, així com d’altres països, com per exemple Finlàndia o Estats Units. La qüestió és anar-se actualitzant.
Per celebrar els 60 anys de St Peter’s, l’escola ha organitzat diversos actes, entre els quals un amb exalumnes i un altre amb representants de les institucions educatives que va comptar amb la presència del director general de Centres Concentrats i Privats de la Generalitat, Xavier Güell.
