Dahlov Ipcar il·lustrava al seu conte The wonderful egg, la història d’un ou misteriós aparegut un bon dia sota una falguera al bell mig de la selva juràssica. Conxita Rodríguez Isart il·lustra Sóc en Cros, una història similar a la d’Ipcar, que podria ser ben bé de conte però que és, de fet, el relat de la fantàstica troballa dels nens i nenes d’Infantil de l’escola Institució Montserrat.
Un ou reposava a les branques de l’arbre. Podreu endevinar que es va generar un gran enrenou i bé calia investigar. Mentre es començaven a traçar les possibles pistes, es creà un niu per dipositar-lo. Per mantenir l’escalforeta s’hi posaren mantes, coixins i ninos. Per assegurar el seu benestar l’omplírem de petons i abraçades. Però què hi havia dins l’ou? Nosaltres vam somiar una criatura que s’envolava les nits d’estiu en el nostre barri o que seguia amatent els jocs dels infants, una criatura que ens deixava joguines a l’abast, que ens empenyia una pinzellada de memòria, que ens feia recordar una paraula… No l’havíem vist mai però la sentíem existent, propera, protectora i invisible.
El fred arriba i l’escola tanca temporalment les portes, amb ou inclòs, per les vacances de Nadal. En tornar, només hi ha la closca esquerdada i mil petjades. Incertesa, expectació, abandonament. Una carta gegant com a justificant del que és llei, natura. Cal abandonar el niu per créixer, descobrir-se, aprendre. Qui soc jo?, canta Dàmaris Gelabert. “Qui sóc jo? L’amor que em vas regalar és la meva sang, la meva essència. Gràcies, fins aviat. Ens tornarem a veure.”
Arriben noves comunicacions escrites, nous indicis que ens permeten seguir el rastre de la nostra estimada… criatura? Descobrim un ésser alegre, divertit, juganer, tafaner i una mica trapella però també una mica vergonyós. Li agrada molt jugar, fer endevinalles, banyar-se als llacs i a les platges, anar de viatge per conèixer altres éssers i llocs interessants, saber coses noves, cantar i ballar. Li agraden molt la nit, els focs d’artifici i les llums de colors. Amb cada carta es generen nervis i incredulitat que alhora es barregen amb una certesa: el drac ha escollit, ha decidit fer-se present a través d’una nova vida. Els seus missatges successius confirmen el seu paper de protector i difusor de l’escriptura i la il·lusió que va començar embolcallada en forma d’un ou desconegut.
Pels volts de Sant Jordi arriba un mariner acompanyat d’un petit drac que afirma que s’ha comunicat amb un altre drac que està amagat. S’obren les cortines de la masia de Can Cros i queda descobert un drac meravellós. És ell, ha vingut a quedar-se a l’escola. No es mou, talment una figura del bestiari de festa major. És ell, el drac Cros. La nostra convivència amb aquest misteriós rèptil ens fa descobrir que li encanta que li expliquin històries fantàstiques, que li expliquin secrets –els sap guardar molt bé–. Ens demana tresors. Tresors molt importants i significatius pels infants: una pedra, un xumet, un biberó, un bolquer, un nino, un dibuix, una paraula, un escrit, un petó… És especial.
Un drac, és ben curiós que sigui un drac. Aquest animal fabulós, monstre que ve directe del regne de la fantasia a poblar l’imaginari de molts pobles del món i que és fill també de la nostra tradició. Símbol de saviesa i ordre de l’univers, protector de tresors amagats, afavoridor de la fluïdesa de les aigües, difusor dels elements de l’escriptura que emergeix dels rius per a mostrar-la.
Aquest drac nostre amb ales d’ocell i escates de serp, exhala foc i, malgrat que les creences populars l’associen a un símbol de mal, destrucció i caos interior, portador de mals presagis, en Cros n’és sens dubte l’antítesi, l’oportunitat per a la renovació, la cara amable i sensible que ben segur tots aquells dracs no havien pogut mostrar anteriorment. Aquest personatge llegendari, que combina les característiques dels quatre elements, nascut de la unitat subjacent entre les forces oposades de la masculinitat i la feminitat, no ha de ser temut, sinó descobert.
Drac Cros. Cros, com la família que arribà de França l’any 1841 per dedicar-se a la indústria química. Pioners en la producció d’àcid sulfúric es varen convertir en una família destacada al barri de Sants, que en aquells temps era una zona d’horts, conreus i cria d’animals. De la decisió de parcel·lar els terrenys familiars va néixer un nou carrer que uniria el de Sant Crist amb la carretera de Sants i, com era costum de l’època, va ser anomenat amb el nom dels propietaris: Cros. La masia de la nostra escola era can Cros… El nostre Drac no podia tenir un altre nom.
Sens dubte, ha estat un punt d’inflexió a la vida dels alumnes d’educació infantil i també dels i les mestres que els acompanyen, i de tota la comunitat escolar en general, satisfets de trobar una manera de fomentar la creativitat i la imaginació.
Una manera de fugir de la rigidesa intel·lectual, de l’excessiva disciplina formal, de la invasió que suposa un món racional que cada cop més ignora aquesta necessitat vital dels infants, en el primer estadi de desenvolupament mental, d’interpretar, jutjar i raonar el món exterior amb l’ajuda de la fantasia, mitjançant la relació d’imatges individuals i concretes amb conceptes.
Imatges com la d’aquest drac que els espera cada matí a la cova de la masia Cros. Feliç de retrobar-los i sentir-se part d’aquesta gran família on som molts i ben diferents. I nosaltres contents, heterogenis, ara ja tant, que fins i tot en aquesta casa que diem escola, hi tenim un drac.
El nostre Drac està present en les festes i en diferents activitats de les nostres aules fent propostes, preparant sorpreses, enviant cartes… És un personatge màgic que ens permet descobrir i imaginar un món fantàstic on podem comunicar els nostres desitjos, emocions i també per anar superant petites frustracions. El Drac Cros és també un motivador cap a la lectura, amb els seus missatges divertits, un provocador de reptes per aprendre coses noves i fer descobriments. L’última idea ha estat editar un llibre, on ens explica què li va passar dintre de l’ou i moltes més coses. Hem fet un crowdfunding amb la plataforma de verkami i per Sant Jordi el publicarem!
El Drac s’ha convertit en un projecte transversal on tota la comunitat escolar gaudeix en algun moment de la seva màgia i ens retorna a la infància i a tornar a creure que no només podem imaginar sinó que podem crear i transformar el nostre entorn i millorar-lo.
Us facilitem dos links, si voleu saber i veure com ha anat aquest procés transformador del nostre Drac:
En el primer trobareu: el projecte Verkami, pel·lícules per conèixer una mica del Drac, i el bloc amb tota la història, cartes, sorpreses, festes del Drac
http://www.institucio-montserrat.cat/verkami-drac-cros/
En el segon: aneu directament al projecte SOC EN CROS, on trobareu els nostres objectius amb l’edició d’aquest llibre.
https://www.verkami.com/projects/25354-soc-en-cros-magia-imaginacio-i-creativitat
