Algú pot considerar que és un gènere totalitari, en el sentit que ens diu què pensa, què fa, que viu, què desitja, què somnia una persona concreta. Les altres persones del verb queden supeditades a aquest jo que relata la seva experiència, la seva visió del mon. Ara bé, també podem considerar que és el gènere més humil: parlo jo, però no pretenc que la realitat sigui com jo la presento.
Per altra banda, en aquesta mena de literatura que pretén oferir una veritat viscuda per aquest jo que narra, és quan més es menteix. Només cal llegir uns quants llibres d’aquest gènere i descobrir que els seus autors o les seves autores son gent magnífica, acostumen a fer-se quedar bé i quan cauen sempre s’acaben redimint i és lògic perquè no acostumem a tirar-nos pedres a la nostra teulada, que per això ja hi ha altres jos que gaudiran si ens poden deixar uns quants forats al sostre.
Però aquesta literatura té un gran avantatge, tant si pertany al món de la ficció com si respon a la realitat viscuda per qui l’escriu, a la realitat que ell o ella tria, perquè no oblidem, com passa en el gènere cinematogràfic que coneixem com a documental, que sempre hi ha un punt de vista, un situar el relat en unes determinades coordenades, una mirada que sempre selecciona i organitza el discurs.
Però l’escriptura té un gran avantatge: permet distanciar-te, descentrar-te i aprendre a descentrar-se és una conquesta personal excel·lent.
Per això celebro que en aquests dies tan estranys que estem vivint l’Ajuntament de Barcelona posi a disposició de les criatures i del jovent de la ciutat una pàgina que reculli les seves inquietuds i que ho faci utilitzant diferents llenguatges, perquè no només de la paraula dita o escrita viu l’ésser humà.
Teniu algunes mostres d’aquests documents a continuació i si us entreteniu a llegir-les descobrireu que el que interessa o preocupa als seus autors i autores és el mateix que preocupa al món adult.
Hi ha qui explica què fa, ens exposa com viu el temps, quines activitats desplega i confia, confia que tot sigui a fi de bé. Hi ha qui recorda que l’avorriment està a la base de la creativitat humana. Quants grans autors i autores van iniciar la seva vida artística quan van estar malalts, d’alguna manera confinats a les seves habitacions! Si repasseu, per exemple, la nòmina de la gent de lletres en trobareu uns quants.
Hi ha qui expressa la seva preocupació per l’estat de salut de les persones que estima i fa seves les proclames comunitàries: queda’t a casa o pinta l’arc de Sant Martí, que com passa amb la història de Noè és un senyal d’esperança i de reconciliació. Caldrà veure si sabrem transformar aquesta esperança a favor d’una vida més lliure i més decent i més solidària… i podeu afegir les paraules que cregueu oportunes, això sí, sempre a favor de la bondat humana, i saber amb qui o amb què haurem de reconciliar-nos.
Hi ha festa i dolor, por, alegria i podem simular una acampada i resumir tota una història en un poema. I incertesa.
I sobretot hi ha aquesta criatura, en Ram, que escriu un text que ens narra que el seu món s’ha reduït a les dimensions d’un llit i que té la mare al costat com sempre fan les mares. I fa música mentre mira que tot quedi ben embolicat per impedir l’arribada de les puces.
A diferència del que he dit al començament, les produccions infantils no enganyen, no pretenen quedar bé, perquè encara la seva innocència, la seva fragilitat cotitzen en el mercat dels valors socials. Potser aquesta és una de les coses que hem d’aprendre del seu mestratge: que ser innocent no és ser idiota, que ser naïf és apostar per un món millor. Que confiar és obrir portes i saber donar sentit a les esquerdes. I com estem a Setmana Santa acabo amb un amén.
______________________________________________
Estimat Diari és una web creada per l’Ajuntament de Barcelona perquè els nens i les nenes de la ciutat hi comparteixin dibuixos, idees, vídeos, etc. Tot aquest material servirà per construir un diari de la ciutat durant els dies de confinament, fet pels nens, i fins i tot es preveu que s’acabi convertint en una revista o un llibre. Durant aquestes setmanes, a l’Educa Barcelona anirem recollint part d’aquest material i demanant a un autor/a que el comenti.
______________________________________________
