“Tot infant té dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota classe”. Així es concep el dret a la llibertat d’expressió a la Convenció dels Drets dels Infants, que recentment ha complert 30 anys. Així, a través d’aquest dret i d’altres que formen el text, es reconeix el dret dels nens i nenes de participar en la presa de decisions d’aquells assumptes que afectin a la seva vida, en tant que ciutadans de ple dret. Però sovint la veu dels infants no és escoltada tant com hauria, i és per això que administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona estan posant l’accent en millorar les plataformes de participació.
En aquesta línia, el consistori de la capital catalana ha creat un grup de reflexió entre administracions per avançar sobre la participació dels infants, creant un document marc transversal i que interpel·la tots els nens i nenes de la ciutat en tot tipus de qüestions. “La veu dels infants és molt poc escoltada, inclús en matèria educativa: s’escolta les famílies, l’administració i el professorat, però els joves hi tenen una participació molt limitada”, apunta Joan Ramon Riera, regidor d’Infància, Joventut, Persones grans i Persones amb Discapacitat.
Però, tal com apunta Riera, els infants tenen dret a opinar més enllà dels temes educatius: “cal que participin en qüestions com el disseny i la cura de l’espai públic o en la governança de la ciutat”. És per això que des de l’Ajuntament estan perfilant canals de participació que permetin els més menuts donar la seva opinió fins i tot en qüestions considerades “adultes”. Així, més enllà de les eines pensades específicament per la infància que ja estan en marxa, com El Pregó de la Laia o l’Audiència Pública, s’està treballant per a que els canals de participació ciutadana en general tinguin un apartat amb llenguatge i descripcions adaptades per a que els infants participin de tot allò que els afecta com a ciutadans.
Una participació informada
“Les vies de participació s’han d’adaptar a les circumstàncies i les necessitats de cada ciutadà”, assegura Elisenda Ortega, cap del Departament de la Promoció a la Participació de l’Ajuntament, qui afegeix que és important que els nens i nenes se sentin interpel·lats. “Durant el confinament i el tancament d’escoles, la infància no acabava d’entendre què passava i es van sentir infantilitzats”, assegura Joan Ramon Riera. És per això que no només cal incentivar la participació dels més joves, sinó garantir que sigui una “participació informada”, matisa Elisenda Ortega, qui destaca la feina de l’informatiu infantil InfoK o de la iniciativa Estimat Diari, que va servir com a vehiculador d’emocions durant el confinament.
“Incentivar la participació és fer pedagogia de la cultura democràtica”, considera el regidor d’Infància. I per això tant important és donar l’opinió com estar disposat a conèixer i respectar el resultat dels processos participatius: “Hem de saber explicar com es prenen les decisions i que participar no vol dir que com a ciutadà et diguin a tot que sí, sinó ser capaç de construir consensos”, afegeix Riera. En aquesta línia, arribar als infants per a que coneguin el resultat del procés és tan important com aconseguir que hi participin.
Participació transversal
L’eina triada pel consistori és la Plataforma Decidim de participació ciutadana, en la qual esperen tenir canals específicament adaptats per a infants per a inicis del curs vinent, de tal manera que des dels centres escolars es comenci a fer la crida a la participació. Però no només: “cal que l’administració s’apropi als ciutadans i no a la inversa. Per això, per a arribar als infants, cal que interpel·lem les entitats de lleure, el teixit associatiu o les famílies amb infants amb necessitats especials: la capilaritat en la participació és essencial”, assegura Anna Montolio, del Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona.
És per això que el grup motor per a incentivar la participació infantil a la ciutat, que ja fa tres anys que es va constituir, incorpora diversos actors com el Consorci d’Educació, representants dels districtes, de l’Institut d’Infància, dels departaments d’Ecologia Urbana, Interculturalitat o Serveis Socials. “I creixent”, assegura Montolio, qui posa el focus en que tots els agents de ciutat han d’estar compromesos en garantir el dret a la participació dels ciutadans més joves i a escoltar la seva veu en qualsevol qüestió, no només la relativa a la seva educació. Des de l’urbanisme fins a l’oci o la governança. Perquè la vida dels nens i nenes de la ciutat va molt més enllà de les aules.
